"Sense l'oració, no hi ha lloc per l'Esperit"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 28 d’abril de 2015

Reflexionant sobre la predicació de l'Evangeli al pagans, narrat en els Fets dels Apòstols, el Papa va assenyalar que encara avui dia és necessari tenir "coratge apostòlic" per no fer de "la vida cristiana un museu dels records."

Els deixebles de Jesús quan van arribar a Antioquia van comencen a predicar no només al jueus, sinó també als grecs, als pagans i un gran nombre d'ells van creure i es convertiren al Senyor. El papa Francesc es va inspirar en el passatge dels Fets dels Apòstols, a la primera Lectura, per assenyalar com és d’important en la vida de l'Església restar sempre oberta a les noves de l’Esperit Sant. Molts, assenyala, estaven en aquell moment preocupats en saber que l'Evangeli fos predicat també als no-jueus, però quan Bernabé arribà a Antioquia és feliç perquè veu que aquestes conversions de pagans són obra de Déu.

No tingueu por del Déu de les sorpreses

D'altra banda, ha assenyalat Francesc, ja en la profecia estava escrit que el Senyor vindria a salvar tots els pobles, com en el capítol 60 d'Isaïes. I, no obstant, molts no entenien aquesta paraula:

"No entenien. No entenien que Déu és el Déu de les novetats: Jo faig tot de nou", diu. Perquè l'Esperit Sant ha vingut per això, per renovar i contínuament fa aquest treball de renovació. Això li fa una mica de por. En la Història de l'Església hi ha, des d’aquell moment fins ara quants temors cap a les sorpreses de l'Esperit Sant. És "el Déu de les sorpreses".

"Però -ha continuat- hi ha notícies i noticies!" Algunes notícies, ha admès, "es veu que són de Déu", altres no ho són. Com les podem distingir? En realitat, ha observat el Papa, ja sigui en Bernabé com en Pere es diu que són homes plens de l'Esperit Sant. "En tots dos -ha reafirmat- és l'Esperit Sant que en fa veure la veritat. Per nosaltres mateixos no podem. Amb la nostra intel·ligència, no podem". "Podem estudiar tota la Història de la Salvació, podem estudiar tota la Teologia -ha advertir- però sense l'Esperit no podem entendre. És pròpiament l'Esperit que ens fa entendre la veritat o –fent ús les paraules de Jesús- és l'Esperit que ens fa conèixer la veu de Jesús": "les meves ovelles escolten la meva veu, i jo les conec i elles em segueixen".

L'Església avança amb la novetat de l'Esperit Sant

"L’anar endavant de l'Església –ha afegit- és l'obra de l'Esperit Sant," que ens fa escoltar la veu del Senyor. "I com puc fer - es pregunta el Papa- per estar segur que la veu que sento és la veu de Jesús, que el que jo sento que he de fer és fet per l'Esperit Sant? Pregar":

"Sense l'oració, no hi ha lloc per l'Esperit. Demana-li a Déu que ens enviï aquest regal: 'Senyor, dóna’ns l'Esperit Sant perquè puguem discernir en tot moment el que hem de fer", que no sempre és el mateix. El missatge és el mateix, però l'Església segueix, l'Església segueix endavant amb aquestes sorpreses, amb aquests canvis de l'Esperit Sant. És necessari discernir, i per discernir és necessari pregar, demanar aquesta gràcia. Bernabé estava ple de l'Esperit Sant i va entendre ràpidament; Pere el va veure i va dir: 'Però, qui sóc jo per negar aquí el Baptisme?'. És Ell que no ens fa equivocar-nos. "Però, Pare, per què ficar-se en tants problemes? Fem les coses com sempre les hem fet, que estem més segurs..."

La vida cristiana no és un museu de records

Però fer el que sempre s’ha ha fet –ha advertit- és una forma de "mort". I ha exhortat a “arriscar-se amb l'oració, i després, amb la humilitat d'acceptar el que l'Esperit" ens demana que "es canviï": "Aquest és el camí."

"El Senyor ens va dir que si mengem el seu Cos i bevem la seva Sang, tindrem vida. Ara continuem aquesta celebració, amb aquesta paraula: 'Senyor, Tu que seus aquí amb nosaltres en l'Eucaristia, Tu seràs dins nostre, dóna’ns la gràcia de l'Esperit Sant. Dóna'ns la gràcia de no tenir por quan l'Esperit, amb confiança, em diu de fer un pas endavant". I en aquesta Missa, demana aquest valor, aquesta valentia apostòlica per donar-li vida i no fer de la nostra vida cristiana un museu dels records ".

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió