No caure en l’estupidesa que consisteix en la incapacitat d’escoltar la Paraula de Déu i porta a la corrupció. Així ho ha explicat el Papa aquest matí a Santa Marta. Jesús plora amb melangia recorda el Papa Francesc – quan el poble estimat s’allunya per estupidesa, preferint les aparences, els ídols o ideologies. La reflexió de Francesc té com a punt de partida la paraula «estúpids», que apareix dos cops a la Litúrgia d’avui. Jesús la diu als Fariseus (lc 11,37-41), mentre que Sant Pau es refereix als pagans (Rm 1,16-25). Però també als Gàlates, cristians, l’Apòstol de la Gent havia anomenat «ximples» per què es van deixar enganyar per les «noves idees». Aquesta paraula «més que una condemna, és un senyal» - explica el Papa – per què fa veure el camí de l’estupidesa que condueix a la corrupció. «Aquests tres grups d’espútids són uns corruptes», apunta el Papa.
Als doctors de la Llei, Jesús els havia dit que semblaven sepulcres enblanquinats: que es corrompen per què es preocupen de mantenir bell tant sols «la part exterior de les coses» però no del que hi ha dins que és on hi ha la corrupció. Eren doncs, «corruptes de la vanitat, de les aparences, de la bellesa exterior, de la justícia externa». Els pagans, en canvi, tenen la corrupció de la idiolatria: han esdevingut corruptes per què han intercanviat la glòria de Déu – que haurien pogut conèixer per mitjà de la raó – pels ídols. Hi ha també idiolatries avui en dia, com el consumisme – apunta el Papa – o buscar un déu còmode. A la fi, aquests cristians que s’han deixat corrompre per les ideologies, han deixat de ser cristians per «esdevenir ideòlegs del cristianisme». Aquests tres grups a causa de l’estupidesa, «acaben en corrupció». Francesc explica, doncs, en què consisteix la conquesta d’aquesta estupidesa:
«L’estupidesa és no escoltar, literalment es pot dir «no», «no ho sé», no escoltar. La incapacitat d’escoltar la Paraula: quan la Paraula no entra, no la deixo entrar per què no escolto. L’estúpid no escolta. Creu que escolta, però no ho fa. Fa la seva, sempre. Per això la Paraula de Déu no pot entrar al cor, on no hi té lloc per l’amor. Si, en tot cas, hi entra ho fa de manera rebaixada, transformada per la meva concepció de la realitat. Els estúpids no saben escoltar. Aquesta sordesa els porta a la corrupció. No entra la Paraula de Déu, no hi ha lloc per l’amor i tampoc hi ha lloc per la llibertat».
Esdevenen esclaus per què intercanvien «la veritat de Déu amb la mentida» i adoren les criatures en comptes del Creador:
«No són lliures i no escolten, aquesta sordesa, no deixa lloc ni a l’amor ni a la llibertat: ens porta sempre a l’esclavitud. Escolto, jo, la Paraula de Déu? La deixo entrar? Aquesta Paraula, que hem sentit cantant l’Al·leluia, la Paraula de Déu és viva, és eficaç, discernir els sentiment i els pensaments del cor. Penetra, va dins. Aquesta Paraula, la deixo entrar o em faig el sord? La transformo en aparença, la transformo en idolatria, en hàbits idòlatres, o la transformo en ideologia? I no entra... Aquesta és l’estupidesa dels cristians».
El Papa exhorta, a mode de conclusió, a mirar les «icones dels estúpids d’avui en dia»: «hi ha cristians estúpids i també hi ha pastors estúpids». «Sant Agustí – recorda – els pica bé, amb força» per què «l’estupidesa dels pastors fa mal al ramat». La referència la fa a «l’estupidesa del pastor corrupte», a «l’estupidesa del pastor que se sent satisfet, pagà» i a «l’estupidesa del pastor ideòleg». «Fixem-nos en la icona dels cristians estúpids» - exhorta el Papa - «juntament amb aquesta estupidesa fixem-nos en el Senyor que sempre és a la porta», pica i espera. La seva invitació és la de pensar en la melangia del Senyor per nosaltres: «del primer amor que ha sentit per nosaltres».
«Si nosaltres caiem en aquesta estupidesa, ens allunyem d’ell i ell sent melangia. Melangia per nosaltres. Jesús amb aquesta melangia plorava, ha plorat sobre Jerusalem: era la melangia d’un poble que havia escollit, havia estimat però el poble se n’havia allunyat per estupidesa, havia preferit les aparences, els ídols o les ideologies».
Traducció per Mònica Mor
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.