"No pensis mai que la lluita que estàs fent aquí sigui completament inútil"

–

Educar a l’esperança

Estimats germans i germanes, bon dia!

La catequesi d’avui té com a tema: “educar a l’esperança”. I per això m’adreçaré directament, amb el “tu”, imaginant que parlo com educador, com a pare a un jove, o a qualsevol persona oberta a aprendre.

Pensa, allà on Déu t’ha sembrat, espera! Sempre espera.

No et rendeixis quan s’acaba el dia: recorda que el primer enemic a vèncer no es troba fora de tu: es troba dintre teu. Per tant, no deixis espai per als pensaments amargs, obscurs. Aquest món és el primer miracle que Déu ha fet, i Déu ha posat a les nostres mans la gràcia de nous prodigis. La Fe i l’Esperança van juntes. Creu en l’existència de les veritats més altes i boniques. Confia en Déu Creador, en l’Esperit Sant que ho mou tot cap al bé, en l’abraçada de Crist que espera cada home a la fi de la seva existència; creu, Ell t’espera. El món camina davant la mirada de tants homes que han obert espais, que han construït ponts, que han somniat i cregut; també quan al voltant seu sentien paraules de burla.

No pensis mai que la lluita que estàs fent aquí sigui completament inútil. Al final de l’existència no ens espera el naufragi: en nosaltres palpita una llavor d’absolut. Déu no defrauda: si ha posat una esperança en els nostres cors, no la vol aixafar amb contínues frustracions. Tot neix per florir en una eterna primavera. També Déu ens ha fet per florir. Recordo aquell diàleg, quan el roure va demanar a l’ametller: “Parla’m de Déu”. I l’ametller va florir.

Siguis on siguis, construeix! Si ets a terra, aixeca’t! No et quedis mai caigut a terra, aixeca’t, deixa’t ajudar a posar-te dret. Si estàs assegut, posa’t en marxa! Si l’avorriment et paralitza, fes-lo fora fent bones obres! Si et sents buit o desmoralitzat, demana que l’Esperit Sant pugui omplir-te una altra vegada.

Posa la pau enmig dels homes, i no escoltis la veu de qui escampa odi o divisió. No escoltis aquestes veus. Els éssers humans, perquè són diferents els uns dels altres, han estat creats per viure junts. Si hi ha diversitat de pensament, paciència: un dia descobriràs que cadascú té una part de la veritat.

Estima les persones. Estima-les una a una. Respecta el camí de tots, ja sigui lineal o creuat, perquè cadascú té la seva història per explicar. També cadascun de nosaltres té la seva pròpia història per explicar. Cada criatura que neix és la promesa d’una vida, que una vegada més es demostra més forta que la mort. Cada amor que sorgeix és una potència de transformació que busca la felicitat.

Jesús ens ha donat una llum que brilla en les tenebres: defensa-la, protegeix-la. Aquesta única llum és la riquesa més gran que ha estat confiada a la teva vida.

I sobretot, somnia! Que no et faci por somniar. Somnia! Somnia un món que encara no es veu, però que certament arribarà. L’Esperança ens porta a creure en l’existència d’una creació que s’estén fins al seu compliment definitiu, quan Déu serà tot en tots. Els homes capaços d’imaginar han donat a l’home descobriments científics i tecnològics. Han recorregut els oceans, han trepitjat terres on ningú havia posat els peus. Els homes que han conreat esperances són també els que han vençut l’esclavatge, i que han portat millors condicions de vida en aquesta terra. Penseu en aquests homes.

Sigues responsable d’aquest món i de la vida de cada home. Pensa que cada injustícia contra un pobre és una ferida oberta, i disminueix la dignitat de tu mateix. La vida no s’acaba amb la teva existència, i en aquest món vindran altres generacions que succeiran a la nostra, i a tantes altres més. I demana cada dia a Déu el do del coratge. Recorda que Jesús ha vençut la por per nosaltres. Ell ha vençut la por! El nostre enemic més temible no pot fer res contra la fe. I quan et trobaràs espantat davant qualsevol dificultat de la vida, recorda que no vius sol per a tu mateix. En el Baptisme la teva vida ha estat immersa en el misteri de la Trinitat i que tu pertanys a Jesús. I si un dia t’agafa la por o penses que el mal és massa gran per ser vençut, pensa senzillament que Jesús viu en tu. I és Ell qui, a través teu, amb la seva bondat vol sotmetre tots els enemics de l’home: el pecat, l’odi, el crim, la violència; tots els nostres enemics.

Tingues sempre el coratge de la veritat, però recorda: no ets superior a ningú. Recorda això: no ets superior a ningú. Si tu haguessis estat l’últim en creure en la veritat, no defugis la companyia dels altres. També si tu vius en el silenci d’un ermità, porta en el cor el patiment de tota criatura. Sigues cristià; i mitjançant la pregària tot ho poses en les mans de Déu.

I conrea ideals. Viu per alguna cosa que superi l’home. I si un dia aquests ideals et demanen que paguis algun deute, no deixis mai de portar-los en el teu cor. La fidelitat ho obté tot.

Si t’equivoques, aixeca’t altra vegada: no hi ha res més humà que equivocar-se. I aquests mateixos errors no s’han de convertir per a tu en una presó. No et sentis engabiat en els teus errors. El Fill de Déu ha vingut no pels qui estan sans, sinó pels malalts: així que també ha vingut per tu. I si et tornes a equivocar altra vegada, no tinguis por, aixeca’t! Saps per què? Perquè Déu és el teu amic.

Si estàs amargat, creu fermament en totes les persones que segueixen fent el bé: en la seva humilitat hi ha la llavor d’un món nou. Freqüenta les persones que han mantingut el cor com el d’un infant. Aprèn de les meravelles, conrea l’admiració.

Viu, estima, somnia, creu. I, amb la gràcia de Déu, no et desesperis mai.

Traducció per Josep Maria Torrents Sauvage