"La necessitat d'implorar la fi de tantes guerres que hi ha per tot arreu al món"

REGINA COELI

Plaça Sant Pere
Diumenge, 14 de maig de 2017

Estimats germans i germanes, bon dia!

Ahir a la nit vaig tornar del pelegrinatge a Fàtima –saludem a la Mare de Déu de Fàtima!– i la nostra pregària mariana d’avui assumeix un significat particular, carregat de memòria i de profecia per qui mira la historia amb els ulls de la fe. A Fàtima m’he immers en la pregària del sant Poble Fidel, pregària que allà flueix des de fa cent anys com un riu, per implorar la protecció materna de Maria sobre el món sencer. Dono gràcies al Senyor, que m’ha concedit anar als peus de la Verge Mare com a pelegrí d’esperança i de pau. I dono gràcies de tot cor als Bisbes, al Bisbe de Leiria-Fàtima, a les Autoritats de l’Estat, al President de la República i a tots aquells que han ofert la seva col·laboració.

Des del començament, quan a la Capella de les Aparicions vaig romandre durant una llarga estona en silenci, acompanyat pel silenci orant de tots els pelegrins, es va crear un clima recollit i contemplatiu, en el qual van tenir lloc varis moments de pregària. I al centre de tot hi era el Senyor Ressuscitat, present enmig del seu Poble en la Paraula i en l’Eucaristia. Present enmig de tants malalts, que són protagonistes de la vida litúrgica i pastoral de Fàtima, com de tot santuari marià.

A Fàtima la Verge ha elegit el cor innocent i la simplicitat dels petits Francesc, Jacinta i Lucia, com a dipositaris del seu missatge. Aquests nens el van acollir dignament, sent així reconeguts com a testimonis fiables de les aparicions, i esdevenint models de vida cristiana. Amb la canonització de Francesc i Jacinta, he volgut proposar a tota l’Església el seu exemple d’adhesió a Crist i la testimoniança evangèlica i també he volgut proposar a tota l’Església tenir cura dels infants. La seva santedat no és conseqüència de les aparicions, sinó de la fidelitat i de l’ardor amb què ells van correspondre al privilegi rebut de poder veure la Verge Maria. Després de l’encontre amb la “bella Senyora” –així l’anomenaven–, ells recitaven freqüentment el Rosari, feien penitència i oferien sacrificis per obtenir la fi de la guerra i per les ànimes més necessitades de la divina misericòrdia.

I també avui hi ha tanta necessitat de pregària i de penitència per implorar la gràcia de la conversió, per implorar la fi de tantes guerres que hi ha per tot arreu al món i que s’allarguen cada cop més, com també la fi dels absurds conflictes grans i petits, que desfiguren el rostre de la humanitat.

Deixem-nos guiar per la llum que ve de Fàtima. Que el Cor Immaculat de Maria sigui sempre el nostre refugi, la nostra consolació i la via que ens condueix a Crist.

Després del Regina Coeli:

Estimats germans i germanes,

Confio a Maria, Reina de la pau, la sort de les poblacions afligides per guerres i conflictes, en particular a l’Orient Mitjà. Tantes persones innocents són durament provades, tant cristianes com musulmanes com pertanyents a minories com els yazidís, els quals suporten tràgiques violències i discriminacions. A la meva solidaritat s’hi acompanya el record en la pregària, mentre dono gràcies a tots aquells que es comprometen als socors en les necessitats humanitàries. Encoratjo les diverses comunitats a recórrer el camí del diàleg i de l’amistat social per construir un futur de respecte, de seguretat i de pau, lluny de tot tipus de guerra.

Ahir, a Dublín, va ser proclamat Beat el sacerdot jesuïta John Sullivan. Viscut a Irlanda entre els segles XIX i XX, va dedicar la vida a l’ensenyament i a la formació espiritual dels joves, i era molt estimat i apreciat com un pare dels pobres i dels sofrents. Donem gràcies a Déu per la seva testimoniança.

Us saludo a tots, fidels de Roma i pelegrins d’Itàlia i de diversos països. En particular, els fidels d’Ivrea, Salern, Valmontone i Rímini; els alumnes de Potenza i de Mozzo (Bèrgam). Saludo als participants en la iniciativa denominada “Passeggini vuoti” i al grup de les mares de Bordighera: el futur de les nostres societats requereix de part de tots, especialment de les institucions, una atenció concreta a la vida i a la maternitat. I aquesta crida és particularment significativa avui mentre se celebra, en tants països, la festa de la mare!; recordem amb gratitud i afecte a totes les mamàs, també a les nostres mamàs al Cel, confiant-les a Maria, la mamà de Jesús. I ara us faig una proposta: romanguem alguns instants en silenci, cadascú pregant per la pròpia mamà.

A tots desitjo un bon diumenge. Si us plau, no us oblideu de pregar per mi. Bon dinar i fins aviat!

Traducció per Ignasi Segura Renau