Missatge del papa Francesc en la Jornada mundial de pregària per la cura de la creació: Fem servir misericòrdia amb la nostra casa comú. 1 de setembre de 2016.
En unió amb els germans i germanes ortodoxos, i amb l'adhesió d'altres esglésies i comunitats cristianes, l'Església catòlica celebra avui l'anual «Jornada mundial de pregària per la cura de la creació». La jornada pretén oferir «a cada creient i a les comunitats una valuosa oportunitat per renovar l'adhesió personal a la pròpia vocació de custodis de la creació, elevant a Déu una Acció de Gràcies per la meravellosa obra que ell ha confiat a la nostra cura, invocant la seva ajuda per a la protecció de la creació i la seva misericòrdia pels pecats comesos contra el món en què vivim» [Carta per a la Institució de la «Jornada mundial d'oració per a la cura de la creació» (6 d'agost 2015)].
És molt encoratjador que la preocupació pel futur del nostre planeta sigui compartida per les Esglésies i les comunitats cristianes al costat d'altres religions. En efecte, en els darrers anys, les autoritats religioses i altres organitzacions han endegat moltes iniciatives per sensibilitzar en major mesura a l'opinió pública sobre els perills de l'ús irresponsable del planeta. Voldria aquí esmentar al Patriarca Bartomeu i al seu predecessor Demetri, que durant molts anys s'han pronunciat constantment contra el pecat de causar danys a la creació, posant l'atenció sobre la crisi moral i espiritual que està en la base dels problemes ambientals i de la degradació. Responent a la creixent atenció per la integritat de la creació, la Tercera Assemblea Ecumènica Europea (Sibiu 2007) proposava celebrar un «Temps per a la creació», amb una durada de cinc setmanes entre l'1 de setembre (memòria ortodoxa de la divina creació) i el 4 d'octubre (memòria de Francesc d'Assís a l'Església catòlica i en algunes altres tradicions occidentals). Des d'aquell moment aquesta iniciativa, amb el suport del Consell Mundial de les Esglésies, ha inspirat moltes activitats ecumèniques en diversos llocs.
Ha de ser també un motiu d'alegria que, en tot el món, iniciatives semblants que promouen la justícia ambiental, la sol·licitud vers als pobres i el compromís responsable amb la societat, estan fomentant la trobada entre persones, sobretot joves, de diversos contextos religiosos. Els cristians i els no cristians, les persones de fe i de bona voluntat, hem d'estar units en demostrar misericòrdia amb la nostra casa comuna -la terra- i donar ple valor al món en el qual vivim com a espai de compartir i de comunió.
1. La terra crida ...
Amb aquest Missatge, renovo el diàleg amb «tota persona que viu en aquest planeta» respecte als patiments que afligeixen els pobres i la devastació del medi ambient. Déu ens va regalar el do d'un jardí exuberant, però l'estem convertint en una superfície contaminada de «runes, deserts i brutícia» (Laudato si', 161). No podem rendir-nos o ser indiferents a la pèrdua de la biodiversitat i la destrucció dels ecosistemes, sovint provocats pels nostres comportaments irresponsables i egoistes. «A causa nostra, milers d'espècies ja no donaran glòria a Déu amb la seva existència ni podran comunicar-nos el seu propi missatge. No hi tenim dret» (LS, 33).
El planeta continua a escalfar-se, en part a causa de l'activitat humana: el 2015 ha estat l'any més calorós registrat mai i probablement el 2016 ho serà encara més. Això provoca sequera, inundacions, incendis i fenòmens meteorològics extrems cada vegada més greus. Els canvis climàtics contribueixen també a la dolorosa crisi dels emigrants forçosos. Els pobres del món, que són els menys responsables dels canvis climàtics, són els més vulnerables i en pateixen els efectes.
Com subratlla l'ecologia integral, els éssers humans estan profundament units els uns als altres i a la creació, íntegrament. Quan maltractem la natura, maltractem també als éssers humans. Alhora, cada criatura té el seu propi valor intrínsec que ha de ser respectat. Escoltem «tant el clam de la terra com el clam dels pobres» (LS, 49), i busquem comprendre atentament com poder assegurar una resposta adequada i oportuna.
2. ... perquè hem pecat
Déu ens ha donat la terra per conrear-la i custodiar-la (cf. Gn. 2,15) amb respecte i equilibri. Conrear-la «massa» -això és, abusant d'ella de manera miop i egoista-, i custodiar-la poc, és pecat.
Amb valentia, l'estimat Patriarca Bartomeu, repetidament i profèticament, ha posat de manifest nostres pecats contra la creació: «Que els éssers humans destrueixin la diversitat biològica en la creació divina; que els éssers humans degradin la integritat de la terra i contribueixin al canvi climàtic, despullant la terra dels seus boscos naturals o destruint les seves zones humides; que els éssers humans contaminin les aigües, el sòl, l'aire. Tot això és pecat». Perquè «un crim contra la natura és un crim contra nosaltres mateixos i un pecat contra Déu».
Davant el que està succeint a casa nostra, que el Jubileu de la Misericòrdia pugui cridar de nou als fidels cristians «a una profunda conversió interior» (LS, 217), sostinguda particularment pel sagrament de la Penitència. En aquest Any Jubilar, aprenguem a cercar la misericòrdia de Déu pels pecats comesos contra la creació, que fins ara no hem sabut reconèixer ni confessar; i comprometem-nos a fer passos concrets en el camí de la conversió ecològica, que demana una clara presa de consciència de la nostra responsabilitat amb nosaltres mateixos, amb el proïsme, amb la creació i amb el creador (cf. ibíd., 10; 229).
3. Examen de consciència i penediment
El primer pas en aquest camí és sempre un examen de consciència, que «implica gratitud i gratuïtat, és a dir, un reconeixement del món com un do rebut de l'amor del Pare, que provoca com a conseqüència actituds gratuïtes de renúncia i gestos generosos [...] també implica l'amorosa consciència de no estar desconnectats de les altres criatures, de formar amb els altres éssers de l'univers una preciosa comunió universal. Per al creient, el món no es contempla des de fora sinó des de dins, reconeixent els llaços amb els que el Pare ens ha unit a tots els éssers »(LS, 220).
A aquest Pare ple de misericòrdia i de bondat, que espera el retorn de cadascun dels seus fills, podem dirigir-nos reconeixent els nostres pecats contra la creació, els pobres i les futures generacions. «En la mesura que tots generem petits danys ecològics», estem cridats a reconèixer «la nostra contribució -petita o gran- a la desfiguració i destrucció de la creació»[Bartomeu I, Missatge per al dia de pregària per la protecció de la creació (1 setembre 2012)]. Aquest és el primer pas en el camí de la conversió.
El 2000, també un Any Jubilar, el meu predecessor sant Joan Pau II va convidar els catòlics a penedir-se per la intolerància religiosa passada i present, així com per les injustícies comeses contra els hebreus, les dones, els pobles indígenes, els immigrants, els pobres i els no nascuts. En aquest Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, convido a cada un a fer el mateix. Com a persones acostumades a estils de vida induïts per una malentesa cultura del benestar o per un «desig desordenat de consumir més del que realment es necessita» (LS, 123), i com a partícips d'un sistema que «ha imposat la lògica de els guanys a qualsevol cost sense pensar en l'exclusió social o la destrucció de la naturalesa », penedim-nos del mal que estem fent a la nostra casa comuna.
Després d'un seriós examen de consciència i plens de penediment, podem confessar els nostres pecats contra el Creador, contra la creació, contra els nostres germans i germanes. «El Catecisme de l'Església Catòlica ens fa veure el confessionari com un lloc en què la veritat ens fa lliures per a una trobada» .Sabem que «Déu és més gran que el nostre pecat», de tots els pecats, inclosos aquells contra la creació. Allà confessem perquè estem penedits i volem canviar. I la gràcia misericordiosa de Déu que rebem en el sagrament ens ajudarà a fer-ho.
4. Canviar de ruta
L'examen de consciència, el penediment i la confessió al Pare ric de misericòrdia, ens condueixen a un ferm propòsit de canvi de vida. I això s'ha de traduir en actituds i comportaments concrets més respectuosos amb la creació, com, per exemple, fer un ús prudent del plàstic i del paper, no malgastar l'aigua, el menjar i l'energia elèctrica, diferenciar els residus, tractar amb cura a els altres éssers vius, utilitzar el transport públic i compartir el mateix vehicle entre diverses persones, entre altres (cf. LS, 211). No hem de pensar que aquests esforços siguin massa petits per millorar el món. Aquestes accions «provoquen en el si d'aquesta terra un bé que sempre es tendeix a difondre, de vegades invisible» (LS, 212) i reforcen «un estil de vida profètic i contemplatiu, capaç de gaudir profundament sense obsessionar-se pel consum» (LS, 222).
Igualment, el propòsit de canviar de vida ha de travessar la manera en què contribuïm a construir la cultura i la societat de la qual formem part: «La cura de la natura és part d'un estil de vida que implica capacitat de convivència i de comunió» (LS, 228). L'economia i la política, la societat i la cultura, no poden estar dominades per una mentalitat del curt termini i de la recerca d'un immediat profit financer o electoral. Per contra, aquestes han de ser urgentment reorientades cap al bé comú, que inclou la sostenibilitat i la cura de la creació.
Un cas concret és el de la «deute ecològic» entre el nord i el sud del món (cf. LS, 51-52). La seva restitució faria necessari que es prengués cura de la natura en els països més pobres, proporcionant-los recursos, finançar-los assistència tècnica que els ajudin a gestionar les conseqüències dels canvis climàtics i a promoure el desenvolupament sostenible.
La protecció de la casa comuna necessita un creixent consens polític. En aquest sentit, és motiu de satisfacció que al setembre de 2015 els països del món hagin adoptat els Objectius del Desenvolupament Sostenible, i que, el desembre de 2015, hagin aprovat l'Acord de París sobre els canvis climàtics, que marca el costós, però fonamental objectiu de frenar l'augment de la temperatura global. Ara els governs tenen el deure de respectar els compromisos que han assumit, mentre les empreses han de fer responsablement la seva part, i correspon als ciutadans exigir que això es realitzi, és més, que es miri a objectius cada vegada més ambiciosos.
Canviar de ruta vol dir, per tant, «respectar escrupolosament el manament originari de preservar la creació de tot mal, ja sigui pel nostre bé o pel bé dels altres éssers humans» [Bartomeu I, Missatge per a la Jornada de pregària per a la cura de la creació (1 setembre 1997)]. Una pregunta pot ajudar-nos a no perdre de vista el objectiu: «Quin tipus de món volem deixar als que ens succeeixin, als nens que estan creixent?» (LS, 160).
5. Una nova obra de misericòrdia
«Res uneix més amb Déu que un acte de misericòrdia, bé sigui que es tracti de la misericòrdia amb la qual el Senyor ens perdona els nostres pecats, o bé de la gràcia que ens dóna per a practicar les obres de misericòrdia en el seu nom».
Parafrasejant Sant Jaume, «la misericòrdia sense les obres és morta en si mateixa. [...] A causa dels canvis del nostre món globalitzat, algunes pobreses materials i espirituals s'han multiplicat: per tant, deixem espai a la fantasia de la caritat per trobar noves modalitats d'acció. D'aquesta manera la via de la misericòrdia es farà cada vegada més concreta».
La vida cristiana inclou la pràctica de les tradicionals obres de misericòrdia corporals i espirituals. [Les corporals són: donar de menjar al qui té fam; donar de beure al qui té set; vestir a qui va nu; donar acollida al pelegrí; visitar els malalts; visitar els presos; enterrar els morts. Les espirituals són: donar consell a qui ho necessita; ensenyar a qui no sap; corregir a qui s'equivoca; consolar els afligits; perdonar el qui ens ofèn; suportar amb paciència els defectes dels altres; pregar a Déu pels vius i pels morts]. «Solem pensar en les obres de misericòrdia d'una en una, i relacionades amb una obra: hospitals per als malalts, menjadors per als que tenen fam, llars per als sense sostre, escoles per als qui s'han d'educar, el confessionari i la direcció espiritual per al que necessita consell i perdó... Però, si les mirem en conjunt, el missatge és que l'objecte de la misericòrdia és la vida humana mateixa i en la seva totalitat».
Òbviament «la mateixa vida humana en la seva totalitat» inclou la cura de la casa comú. Per tant, em permeto proposar un complement a les dues llistes tradicionals de set obres de misericòrdia, afegint a cadascuna la cura de la casa comuna.
Com a obra de misericòrdia espiritual, la cura de la casa comuna precisa de «la contemplació agraïda del món» (LS, 214) que «ens permet descobrir a través de cada cosa algun ensenyament que Déu ens vol transmetre» (LS, 85). Com a obra de misericòrdia corporal, la cura de la casa comuna, necessita «simples gestos quotidians on trenquem la lògica de la violència, de l'aprofitament, de l'egoisme [...] i es manifesta en totes les accions que procuren construir un món millor» (LS, 230-231).
6. En conclusió, preguem
Malgrat els nostres pecats i els tremends desafiaments que tenim al davant, no perdem l'esperança: «El Creador no ens abandona, mai no va fer marxa enrere en el seu projecte d'amor, no es penedeix d'haver-nos creat [...] perquè s'ha unit definitivament a la nostra terra, i el seu amor sempre ens porta a trobar nous camins »(LS, 13; 245). L'1 de setembre en particular, i després durant la resta de l'any, resem:
Oh Déu dels pobres, ajudeu-nos a rescatar els abandonats i als oblidats d'aquesta terra que són tan valuosos als teus ulls. [...] Déu d'amor, mostra'ns el nostre lloc en aquest món com a instruments de la teu afecte per tots els éssers d'aquesta terra (LS, 246).
Déu de Misericòrdia, concedeix-nos rebre la teva perdó i de transmetre la teva misericòrdia en tota la nostra casa comuna.
Lloat siguis.
Amen.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.