La societat industrial està arribant als seus propis límits devastadors. Aquesta societat depredadora i antropocèntrica, basada purament en els interessos econòmics a curt termini, ha generat tan alt grau de competitivitat i de consum frenètic, que ens ha portat a una situació sense precedents al llarg de la història: tots som responsables i a l’hora víctimes de la destrucció del nostre propi planeta. Moltes espècies ja han desaparegut i tots podem sentir, ara més que mai, la fragilitat de la nostra pròpia existència i la de tota la humanitat. Els valors espirituals que ens proveïen d’un sentit sagrat, amb relació a la nostra vida i al nostre entorn, han estat abolits en qüestió de poques generacions.
Actualment, davant aquest gran buit, hi ha un profund anhel per connectar amb la pròpia dimensió espiritual. En resposta a aquesta creixent demanda, la societat occidental, rigorosament mercantilista, no dubte en oferir un gran ventall d’eines i mètodes, extrets majoritàriament del budisme, que si bé poden ser útils i beneficiosos en certa manera, estan descontextualitzats i, per tant, hi pot haver el perill de malinterpretar-se o fins i tot ser nocius.
Cal tenir ben present que una pràctica espiritual autèntica ens ha d’empènyer a superar la visió egocèntrica, la percepció errònia d’un jo separat de la resta, que paradoxalment ha estat fomentada durant segles per les anomenades societats del benestar.
Com evitar que els valors espirituals no siguin absorbits i neutralitzats per la mateixa societat, amb el perill que esdevinguin un instrument d’autoengany o de convertir-se en un producte més del mercat?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.