Per poder escoltar el silenci hem de desprendre’ns de tots els nostres judicis i prejudicis, del voler i del no voler, de tota la nostra agitació i soroll interior que conforma el jo. Llavors, de sobte i sense pretendre aconseguir res, sentim una profunda plenitud impregnada d’aquest silenci. Ens adonem llavors, que la plenitud que sempre havíem estat cercant lluny es troba a casa, dins nostre.
La capacitat d'escolta i silenci, està relacionada amb el principi femení: la receptivitat, la no-acció, l'espai buit, l'úter d'on neixen tots els fenòmens. Durant segles, les nostres cultures han estat fortament influenciades per tot el relacionat amb l'aspecte masculí: l'acció, la raó, la competició, la visió fragmentària... Això ha portat a infravalorar aspectes relacionats amb el femení: com ara la intuïció, la síntesi, la visió holística... Les conseqüències d'aquesta llarga època les podem veure avui en dia de manera molt crítica, ja que estem al límit de destruir el nostre propi planeta, la nostra mare Terra, de la qual formem part intrínseca.
Ara, potser més que en qualsevol altra període de la història de la humanitat, tant homes com dones hem de generar el necessari equilibri entre els dos aspectes: el masculí i el femení. Només així, a través del silenci interior que ens connecta amb el que sentim, més enllà del que creiem o pensem, podrem estar veritablement en comunió amb nosaltres, els altres, amb la Terra ... És des d'aquesta estreta relació d’on neix la veritable compassió.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.