Non inventare!, eren les paraules que el meu pare en repetia constantment quan en feia llegir en veu alta, dreta al seu costat en el seu despatx de casa, cada dia del món durant uns 5 anys.
El pare és potser la persona més metòdica que he conegut, i de qui he heretat la mateixa qualitat, de llengua i tradició italiana, ens va portar a l’escola italiana de Barcelona, així que quan va arribar el temps de la lectoescriptura, havent d’aprendre a llegir en tres idiomes a la vegada, italià, català i castellà, sembla que per mi era una mica complicat i que fàcilment barrejava els idiomes. La meva mestra li va suggerir al pare que em fes llegir cada dia una estona en veu alta per poder millorar. Per cert, aprendre a llegir en diferents idiomes a la vegada de petita és un dels millors regals que et pot fer la vida.
El pare com bon metòdic s’ho va prendre, no tan sols de debò sinó al peu de la lletra, i dels 5 anys fins als 10 anys vaig llegir en veu alta en les tres llengües uns 15 minuts cada dia. En aquell moment eren els 15 minuts més temuts del dia, ara ja fa molts anys que he descobert el bé que em va fer. Em va ajudar moltíssim en la meva capacitat comunicativa i en la lectura narrada en veu alta per fer comprensible el text, cosa que a l’església fem molt.
Però el que realment temia, no era la lectura en si, si no quan no sabia o entenia una paraula, i feia el que qualsevol de nosaltres fem, inventar o dir el que més o menys s’assemblava, ell en veu ferma em parava i em deia: “non inventare”, molt interessant, ell no ho llegia per mi, sinó que em feia parar a llegir adequadament la paraula, per tal d’ajudar-me a aprendre-la per mi sola.
Avui m’he despertat recordant aquestes paraules, ja que em ronden molt pel cap, quan escoltant els canals de comunicació del nostre país, sobretot amb relació a la política convulsa en la qual vivim, d’extrem a extrem, ja sigui nacional o internacional, i com s’inventen realitats segons el bàndol en el qual estan. Tristament, no és una realitat tan sols dels mitjans de comunicació i de la política, s’estén en qualsevol disciplina.
Per això vull dir en veu forta i ferma: “non invetare”.
Jesús en el sermó de la muntanya: “Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.” Mateu 5:37
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.