L’altre dia em preguntaven quina és la font de la meva alegria. De seguida em venia al cap la idea d’alliberament, de llibertat, de pau. La font de la meva alegria és saber-me lliure, estimat, acceptat, “a casa”. Saber que no he d’esforçar-me per “ésser bo”, saber que Déu m’accepta tal com sóc, que m’estima com un fill i que sóc convi-dat al Banquet del Cel que ja comença aquí a la terra, per pura gratuïtat i no pels meus mèrits...Tot això forma part dels motius de la meva alegria.
Però hi ha més. L’experiència de la Resurrecció que van fer els apòstols, que nosal-tres actualitzem en l’Eucaristia i que podem viure en la pregària personal o en la lec-tura orant dels Evangelis, ens omple de l’Esperit Sant i dels seus fruits: amor, joia, pau, paciència, benvolença, bondat, dolcesa... (Ga 5, 22), alliberant així un torrent de goig i de tendresa que se’ns transparenta en el rostre i la veu.
Per altra banda, la certesa en la Resurrecció ens confirma que la Mort no té la dar-rera paraula a la vida, ha estat vençuda, i s’omple d’esperança i de sentit el nostre futur definitiu. “Qui ens podrà separar de l’amor de Crist? La tribulació, l’angoixa, la persecució...? De tot això en sortim plenament vencedors gràcies a Aquell que ens estima” (Rm 8, 35).
Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs...
Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Deu que és amb ells”. Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han pas-sat...Jo faig que tot sigui nou (Ap 21, 2-5) I això és així perquè Jesús, l’home per als altres, l’encarnació de Déu a la terra, ell que tota la seva existència havia donat la vida per als altres, l’ha donada fins a l’extrem (Jn 13, 1), “Ningú no me la pren, jo la dono lliurement”. I com aquell flascó trencat per Maria als peus de Jesús (Jn 12) omplí la casa de perfum, també del cos trencat per amor de Jesús en Creu, brolla la vida del seu Esperit Sant (Jn 19) que vivi-fica tota la humanitat.
De l’amor boig de Jesús brolla la vida i ressuscita tot el que s’atansa a Ell. No és com per saltar de joia?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.