Irradiar

(Fra Josep Manuel Vallejo) He llegit fa poc un escrit d’una noia que es diu Mariola López, una religiosa del Sagrat Cor que fa recessos i escriu llibres. Em va impactar molt una frase: “A la vida cristiana no es tracta de fer moltes coses sinó d’irradiar”. La vaig trobar molt encertada, molt oportuna. No es tracta de ser molt actius, molt eficaços, molt treballadors, sinó d’irradiar amb el rostre, amb la veu, amb la postura... la tendresa de Déu. I això és més difícil perquè implica una transformació interior.

L’objectiu de la nostra vida és aquest, transformar-nos per poder irradiar Déu des de dintre nostre. I això no ho pot fer ningú per nosaltres. Jo no puc transformar-me per tu, puc ajudar a transformar-te però és una assignatura personal.

Per això en la paràbola de les noies assenyades i desassenyades (Mt 25,1), no es poden passar l’oli d’unes a les altres. És una qüestió personal. Aquestes noies, les insensates, no s’han transformat al llarg de la vida. Per això Jesús, el nuvi, des de dins del Banquet Celestial els diu que no les coneix. No els diu que no s’hagin portat bé, o que haurien d’haver treballat més, o fer més bones obres... No diu això. El criteri del Cel és transformar-se perquè el Ressuscitat ens reconegui. I aquesta és l’assignatura de la vida.

Fixem-nos que els humans naixem molt desvalguts, no com els animals que neixen i ja comencen a trotar. Els humans naixem sense el sistema immunològic acabat, sense el cervell acabat, sense el llenguatge. I això és així perquè el Senyor ha volgut que ens féssim en la relació amb els altres, que ens acabéssim de fer en relació amb els pares, germans, amics..`. El nostre ésser està com troquelat per les relacions. I és en la relació on creixem i ens transformem. Ai d’aquell que es tanca a la relació! I actualment en tenim molts. Vas pel carrer o al metro i veus gent amb els auriculars, que sembla que no et vegin, que no t’escoltin... La gent està tancada en el propi melic, tancada en el propi jo. Som bastant refractaris a la relació, sobretot a la relació profunda de deixar-te afectar per l’altre...

Com ens podem transformar?

1. A través de la relació humana, del deixar-nos afectar pel que ens diuen, pel que ens fan els altres, deixar-nos impactar per la relació, viure oberts.
2. Oberts a la realitat. La nostra cultura viu molt de la irrealitat, de la imaginació. Vivim d’esquenes a la realitat real i es tracta de deixar-se impactar per la creació, pels arbres, pel vent, pels rius, pels sorolls de la naturalesa, pel sol... Hem estat fets per això.
3. Un altre gran lloc per transformar-se és l’art: la pintura, la música, la literatura... Quant de bé ens pot fer una bona obra d’art, una obra de Beethoven, de Mozart, o quadres de Van Gogh o de Chagall. Deixar-se impactar per la bona pintura, per la bona música, per la bona literatura..., és una manera excel·lent de transformar-se. Quant de temps dediquem a la setmana o al mes a llegir bona literatura? No hi ha res com la bona literatura perquè puguem veure models nobles. Aquests dies de recés hem estat llegint grans llibres de la Bíblia, la història de David, Rut, Josep, Gedeó... A la Bíblia tenim alguns llibres que són literatura boníssima que ens poden transformar per dintre pel sol fet de llegir-los atentament.
4. Allò que ens transforma, sobretot, és la relació personal amb Jesucrist, a través de l’Evangeli. La lectura lenta, atenta, seguida de l’Evangeli ens posa en contacte personalment amb Jesús. Si ens deixem interpel·lar per la seva paraula, els seus gestos, les seves preguntes..., és la millor manera de transformar-se. I ja no diguem l’Eucaristia, en què Ell es fa present realment i en mengem de la seva presència vivent. Per tant, volem assimilar la seva manera d’estimar. O un bon llibre d’espiritualitat. Està farcida la història de l’Església de grans autors que han experimentat el Crist i que a través dels seus escrits podem créixer, enriquir-nos i transformar-nos.
5. En darrer terme, el que ens transforma és l’amor que rebem dels altres i el que donem als altres. I això es pot veure també en les bones pel·lícules. Ahir vam veure una pel·lícula preciosa que es diu “L’habitació de Mavin”. A través d’un malalt que està sempre al llit, dues germanes que estan barallades comencen a reconciliar-se. I la tieta pot canviar el cor dels nebots que estan també molt rebotats... La relació humana, l’amor és capaç de transformar-nos. Hi ha una pel·lícula molt bonica que es diu “Mejor impossible”, d’aquell sonat Jack Nicholson, un esquizofrènic, una persona maniàtica que entra en relació amb una cambrera, al principi de manera molt mal educada però, poc a poc, la relació els transforma. No hi ha res com la relació humana, com l’amor, per transformar-nos, perquè estem fets per a la relació i només ens realitza la relació d’amor.