El projecte Catalonia Sacra, nascut en les trobades dels delegats de patrimoni cultural, i assumit pels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, té un objectiu: presentar el patrimoni històric i artístic de les nostres diòcesis en el seu context eclesial. D’aquesta forma aquest patrimoni no és contemplat com un objecte de museu, inert, buidat de la seva identitat, sinó dintre la història de les Esglésies diocesanes, amb un missatge de fe també per a nosaltres avui, inserit en el marc de les celebracions litúrgiques... Catalonia sacra té precisament com a punts centrals les catedrals de cada bisbat, des de les quals neixen unes rutes diocesanes que recorren esglésies significatives.
En posar en funcionament Catalonia Sacra les experiències foranes ens pot il·luminar en els projectes. En aquest cas, una panoràmica d’unes catedrals angleses, veritables aparadors tant de l’Església com també de la identitat del país. La seva gestió combina els aspectes litúrgics, culturals, catequètics i socials, i sempre ens aporta idees i suggeriments per a la gestió de les nostres catedrals i esglésies, especialment les que reben més visitants.
Des de la ciutat de Manchester, visitem les catedrals històriques de Durham, York, i Lincoln i després les dues catedrals del segle XX de Liverpool, la neogòtica anglicana i la contemporània catòlica. De fet la diòcesi anglicana de Manchester no té antiguitat, fou creada el 1847, i té com a catedral una antiga col·legiata del segle XV. Amb tot, val la pena observar com en el mateix carrer, el Deansgate (de la porta del Degà, una institució de relleu en el món anglicà), s’hi troba la fantàstica John Rylands Library. Allà es conserva el fragment més antic del Nou Testament, el papir 52 del segle II, amb uns versets de Jn 18.
Des de Manchester s’arriba amb facilitat a York. La Catedral de York es troba construïda en el que podem anomenar un “lloc alt” de la història: sobre les restes de la fortalesa romana on Constantí fou proclamat emperador el 306. Fundada el segle VII, conserva com altres catedrals o esglésies monàstiques l’antiga denominació saxona de “Minster”, “església de missió”. L’actual catedral del segle XIV, una de les grans obres del gòtic, té com element emblemàtic els seus grans vitralls. Segons afirmen en els seus fulletons, s’autofinança sense rebre ingressos ni de l’Estat ni de l’Església anglicana ni de la diòcesi. La visita un diumenge dóna ocasió d’assistir a la celebració eucarística solemne a la nau, els cants són en llatí; i a la tarda a l’Evensong, en el cor. Quan no hi ha celebracions la visita s’organitza per mitjà de pagament, com és general en les grans catedrals històriques.
Una catedral semblant és la de Lincoln. L’edifici del 1072 s’ha vist transformat progressivament en una catedral gòtica. Visita per pagament, i en el claustre, un bar i restaurant. També es visita l’antiga biblioteca, obra de Wren, l’arquitecte de Sant Pau de Londres. Per a la restauració del seu fons té una campanya d’adopció d’un llibre o d’un manuscrit, deixant constància del benefactor en les cobertes o en la caixa de conservació. Una altra de les institucions de la catedral és el Cor, que intervé en 8 celebracions setmanals i té una projecció cap enfora. És, per tant, un altre dels focus de recerca de finançament.
Gairebé a l’extrem nord d’Anglaterra, la Catedral de Durham, amb una perspectiva paisatgística formidable. Obra normanda del segle XI, que substituí totalment l’obra anterior saxona i només conservà el culte al bisbe sant Cuthbert, com a referència per als pelegrins. Curiosament aquest procediment de substitució és contemporani del que va succeir a Girona, amb la construcció de la nova catedral, també el segle XI, obra franca que va arraconar també les institucions d’herència visigoda.
La Catedral de Durham conserva en la seva galilea la tomba de Beda el Venerable. En el mateix àmbit de la catedral hi ha la universitat. Tot plegat respira una quietud extraordinària. Demano visitar l’antiga biblioteca de la universitat; té una petita exposició sobre l’obra del seu fundador, el bisbe John Cosin, restaurador del bisbat després de la guerra civil en temps de Cromwell.
I en un ambient totalment diferent, Liverpool. Allà no hi ha catedrals medievals, però en el segle XX n’han construït dues. La catedral anglicana, neogòtica, reprodueix els elements d’una catedral medieval en un espai grandiós, obra d’un catòlic, el gran arquitecte Giles Gilbert Scott. És el creador de les cabines telefòniques de Londres. Els diferents àmbits de la catedral acullen exposicions de pintura o de fotografia, amb una voluntat de connectar amb la realitat plural de la ciutat.
En el mateix carrer, la Catedral catòlica romana de Christ the King, que respon a una presència important de població catòlica. Després de projectes grandiosos, encara que algun d’ells estèticament dubtós, l’any 1967 es va consagrar aquest temple circular d’acord amb la visió litúrgica del Vaticà II, que té l’altar en el seu centre, obra de l’arquitecte Frederick Gibberd.
Interessa veure com en el funcionament de les catedrals com a centres de culte, culturals catequètics i socials hi ha una integració de diversos nivells de responsabilitat i de col·laboració. En les catedrals visitades es fa evident aquesta realitat, que ja havia tingut ocasió de llegir-la exposada en l’informe sobre les catedrals anglicanes de la Comissió d’arquebisbes “Heritage & Renewal” del 1994. Una estructura de gestió de les catedrals que té el Degà i el Capítol (en l’església anglicana són com dues institucions) com a directors de la seva administració, especialment els anomenats “canonges residents”, i actualment també s’integren dintre el Capítol administradors laics, a vegades persones jubilades de càrrecs del món de l’administració pública. Recentment s’ha instituït per a cada catedral el Gran Consell, del qual el bisbe forma part junt amb representants de diversos àmbits de l’activitat de la catedral, i es reuneix anyalment. Per a les diverses accions de les catedrals hi ha un ample equip de treballadors laics (en el conjunt de les 42 catedrals d’Anglaterra hi ha uns 1.800 empleats, que voldria dir una mitjana de més de 40 per catedral!), fet que implica una estructura de gestió econòmica i laboral. Després hi ha els Voluntaris, dedicats especialment als aspectes d’acolliment sigui per al culte o sigui per a les visites. I els Amics, una organització sobretot al servei de la col·laboració econòmica.
Joan Naspleda i Arxer
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.