“La Seu de Tarragona i la Guerra de Successió (1700-1719)”

El passat dia 16 de setembre a la capella de Sant Miquel de la Catedral de Tarragona es va inaugurar la exposició “La Seu de Tarragona i la Guerra de Successió (1700-1719)”. Amb aquesta exposició l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) i l’Arxiu Capitular de la catedral de Tarragona (ACT) es proposen mostrar com es van viure i seguir els esdeveniments d’aquesta guerra des de la Seu de Tarragona.

La mort del rei Carles II sense descendència va ser el detonant d’una sèrie d’esdeveniments que van anar més enllà d’un conflicte dinàstic. El desencadenament d’una guerra de successió, de tipus clàssic, va comportar exteriorment una guerra internacional, i a nivell intern un desgavell constitucional. Mentre l’arxiduc Carles era partidari de mantenir el sistema de govern gairebé “confederal” que havien mantingut els Àustries durant els segles XVI al XVII, Felip d’Anjou desitjava introduir arreu un sistema de govern centralitzat de matriu francesa, però amb la imposició de les estructures administratives i de govern de la corona de Castella. D’aquesta manera doncs, un conflicte dinàstic esdevenia també la defensa d’un model de relació entre els diversos estats peninsulars que tenien un mateix rei. Pels catalans, la guerra significava doncs, el manteniment o supressió d’allò que anomenaven “les llibertats i constitucions del Principat de Catalunya”.

La voluntat de la exposició no és fer un estudi de la Guerra de Successió, ni a nivell general de país ni de la ciutat de Tarragona. Allò que ens proposem és mostrar com es van viure i seguir els esdeveniments des de la Seu de Tarragona. Tenint en compte, però, que el capítol catedral de Tarragona era majoritàriament austriacista, com ho fou també, el seu arquebisbe, Isidor Bertran i Horteu. La correspondència del canonge Bonaventura de Lanuza i d’Oms, representant capitular a la ciutat de Barcelona i gran austriacista, juntament amb les actes capitulars ens permeten entendre com els canonges de Tarragona van interpretar la Guerra de Successió. També cal recordar Mn. Antoni Pons, rector de Vilabella, a qui, l’any 1705, l’arxiduc Carles III va nomenar vicari general de les tropes austricistes.

L’exposició està organitzada en 8 panells estructurats en 5 apartats: La mort del rei Carles II i la proclamació de Felip V; la conquesta austriacista de Tarragona; la Tarragona austriacista; la Tarragona filipista; i per últim la biografia de les autoritats eclesiàstiques principals del període, en els quals es pot observar de forma cronològica l’evolució de la guerra des de l’any 1700 quan va morir el rei Carles II fins a l’any 1719 quan l’arquebisbe Isidor Bertran i Horteu va morir a l’exili. Els textos van acompanyats de transcripcions de documents originals de l’època per tal que el visitant pugui endinsar-se en la mentalitat de l’època i fer-se una idea més acurada de com es van viure i seguir els esdeveniments de la guerra des de la Seu de Tarragona.

Els panells, dissenyats en format de dietari, compten amb el suport de dues vitrines on, a més, hi podem trobar documents originals de l’època com les constitucions que va jurar Felip V l’any 1702 i les que també va jurar el rei Carles III l’any 1706.

També es pot veure un exemplar original del Decret de Nova Planta (1716) a més de la Butlla In excelsa sedis apostolicae mitjançant la qual el Papa Climent XI reconeixia Bertran com a arquebisbe legítim de Tarragona malgrat les negatives de Felip V a acceptar-lo. Tanmateix, el Borbó va aconseguir nomenar un “vicari apostòlic”, el botifler Ramon de Marimón i de Corbera-Santcliment, ardiaca major de la Seu de Tarragona i filipista declarat. L’any 1720, a la mort de l’arquebisbe Bertran, el rei el va recompensar nomenant-lo bisbe de Vic.

L’exposició restarà oberta fins el 16 de novembre de dilluns a dissabte de 10 del matí a 19 de la tarda.

Manuel Maria Fuentes i Gasó