Sant Antoni de Pàdua: Evangeli i Caritat

L’any 1995, el binomi «Evangeli i Caritat» articulà les celebracions del vuitè centenari de la naixença del cèlebre «Doctor Evangèlic», sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 – Pàdua 1231). Aquest sant, tan popular i estimat arreu del món, fou rebut a l’orde dels framenors pel mateix sant Francesc d’Assís l’any 1221, procedent dels canonges agustinians.

En morir fra Antoni de Pàdua, el 1231, era un reconegut i famós predicador de renom europeu que gaudia alhora d’una gran fama de taumaturg; per això, el papa Gregori IX, poc després de la mort, quasi immediatament, féu examinar l’enorme quantitat de miracles atribuïts a fra Antoni de Pàdua i, en comprovar-ne el caràcter sobrenatural, decidí d’aprovar-los i canonitzar el famós predicador paduà el dia 30 de maig de 1232, solemnitat de Pentecosta, en una cerimònia efectuada a la ciutat italiana d’Spoleto.

En ocasió d’aquesta canonització el papa Gregori IX qualificà a Antoni de Pàdua com a martell dels heretges, designant així la força i la convicció amb la qual fra Antoni predicava. El modus concionandi, és a dir, la manera de predicar d’Antoni de Pàdua arribà a tots els estaments de la societat del seu temps: als càtars i hetetges, als pobres i marginats, als rics i nobles, als clergues i bisbes. Antoni de Pàdua fou, sobretot, un predicador de la Pau i el Bé en una societat convulsa, especialment a la ciutat de Pàdua, situada a la cruïlla de les rutes de Milà, Venècia i de Bolonya cap els Alps, on sant Antoni no restà pas insensible a les divisions i tensions de la societat paduana, per això hi desplegà el seu zel apostòlic a través d’una predicació marcadament evangèlica.

Els fruits de la predicació d’Antoni de Pàdua, els trobem registrats en una antiga biografia del sant anomenada Vita Prima o Assidua, on se’ns explica l’activitat pastoral del sant durant la quaresma de 1231, que ens és sintetitzada d’aquesta guisa:
“Antoni conduïa a la pau fraterna aquells que estaven dividits, donava la llibertat a aquells que eren esclaus; feia restituir allò que havia estat robat mitjançant la usura o violència. Alliberava les prostitutes del vil mercat, i els lladres famosos pels seus fraus eren refrenats de posar les seves ungles en les coses d’altri” (Assidua, 13).

Aquesta predicació d’Antoni de Pàdua, de to exigent i molt evangèlica, va incidir de manera ben viva en la vida dels paduans, ja que convidava a la conversió dels cors i interpel•lava durament els avars, usurers, rics i nobles que abusaven de la situació dels més febles. En efecte, els fruits de la predicació antoniana, els podem percebre en el text de l’Estatut que se signà a Pàdua el 15 de març de 1231 a favor dels deutors sense recursos, ja que en aquella època les presons de la ciutat eren plenes de persones que, trobant-se en la impossibilitat de restituir els préstecs, eren empresonades a instàncies dels usurers. Fra Antoni de Pàdua, fent-se ressò de la desesperació dels deutors empresonats, aconseguí que les autoritats paduanes accedissin que:
“Per intercessió de la pregària del venerable frare i beat Antoni, confessor de l’orde dels Framenors, fou establert i ordenat que d’ara endavant ningú no sigui detingut en les presons a causa dels seus deutes”.

Fra Antoni de Pàdua, esgotat pels esforços de la predicació quaresmal de 1231, i satisfet per l’obtenció de l’Estatut signat per la ciutat a favor dels deutors, cercà un lloc apartat de la ciutat per gaudir de la solitud i la contemplació, i acabà els seus dies el dimarts 13 de juny, després d’una vida lliurada al servei de la Paraula, només amb 36 anys d’edat i 11 de framenor.

Fra Valentí Serra de Manresa