Del 8 al 10 de novembre els seminaristes francesos han celebrat una trobada al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes. El Papa Francesc els ha fet arribar una carta que va ser llegida pel cardenal Beniamino Stella, prefecte de la Congregació per al Clergat.
Tal com fa sovint, el papa proposa tres paraules sobre les quals els futurs preveres i els qui ja ho som farem bé de reflexionar: Fraternitat, pregària i missió.
M’agradaria comentar la primera de les paraules: fraternitat. Sobre això el papa subratlla que «El llibre dels Fets ens diu que els deixebles tenien un sol cor», i convida als seminaristes a «acceptar aquest aprenentatge de fraternitat, posant-hi tot el vostre ardor; creixereu en la caritat i construireu la unitat prenent les iniciatives que l'Esperit Sant us inspirarà».
La fraternitat sacramental del presbiteri, que té el seu fonament en la vivència de la primera fraternitat apostòlica, té una triple base teològica:
1. En primer lloc, la vocació al ministeri. Hem estat cridats pel Senyor Jesús amb la mateixa intensitat. «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes» (Mt 4, 19).
2. En segon lloc, l’ordenació presbiteral produeix un canvi ontològic en nosaltres i per tant no som germans per qüestions afectives, ni per estratègia, ni per a vèncer la soledat de la vida celibatària... sinó perquè amb l’ordenació ens inserim en un ordo, un col·legi, que ens configura a Crist sacerdot i ens convida a viure com a ministres de comunió.El prevere és un home de comunió: amb Jesucrist, amb l’Esperit Sant, amb l’Església, amb tot el ministeri ordenat. No som peces aïllades, o com diu el papa Francesc als seminaristes: «el ministeri sacerdotal no pot ser en cap cas individual, i molt menys individualista».
3. Finalment, la comuna missió apostòlica. El Senyor ens encomana allò mateix que va encomanar als deixebles «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat» (Mt 28, 19-20). Gràcies a aquesta comunió de fraternitat els preveres participem en la missió per a la qual hem estat configurats a Crist. Acomplim una missió però sempre des de la comunió i des de la fraternitat.
El papa Francesc diu als seminaristes que, ja des del temps de seminari, han d’acceptar aquest aprenentatge fraternal i que després «podreu descobrir els mitjans més apropiats per a viure en veritat la fraternitat sacerdotal quan rebreu l’ordenació».
Els preveres tenim alguns moments crucials per a viure la fraternitat sacramental. Hi ha dos moments litúrgics molt significatius: l’ordenació d’un prevere, en la qual tots els preveres concelebrants imposen les mans en el ritus d’ordenació, que tot i no ser necessari per a la validesa, sí que indica la unió de tots els preveres; i la concelebració eucarística, especialment quan és presidida pel bisbe, que és el qui ha d’animar i mantenir la fraternitat del seu presbiteri, ja que el prevere és el més proper i necessari col·laborador del bisbe, i per això si algú ha de preocupar-se de la fraternitat entre els preveres és el propi bisbe.
Altres moments i espais significatius per a enfortir la fraternitat poden ser:
- · Les reunions per zones pastorals que possibiliten la trobada continuada dels preveres per recolzar-se mútuament en la formació, la cooperació pastoral, les vivències espirituals, la recreació...
- · Els encontres d’espiritualitat sacerdotal (conferències, exercicis, recés...), «ocasió per a un creixement espiritual i pastoral; per a una pregària més prolongada i tranquil·la, per a un retorn a les arrels de la identitat sacerdotal; per trobar noves motivacions per a la fidelitat i l’acció pastoral» (Pastores dabo vobis 80).
- · Els equips sacerdotals d’estudi i de reflexió comuna (per motius d’estudi, de convivència, de treball pastoral...).
- · Les associacions sacerdotals que poden ser excel·lents ajuts per a l’espiritualitat sacerdotal i que han de vetllar sempre per no trencar amb la unitat del presbiteri, ni fer oblidar al prevere que el més essencial és la pertinença al presbiteri diocesà. «Totes les formes de fraternitat sacerdotal aprovades per l’Església són útils no sols per a la vida espiritual, sinó també per a la vida apostòlica i pastoral» (Pastores dabo vobis 81).
- · Els grups de sana i veritable amistat.
La fraternitat presbiteral no és un afegitó a la nostra vida ministerial. Com deia el Papa Francesc fa pocs dies als bisbes italians reunits a Assís: «Només el que manté els ulls fixos en el que és veritablement important pot renovar el seu sí al do rebut ... només el que es deixa conformar al Bon Pastor troba unitat, pau i força en l'obediència del servei; només el que respira en l'horitzó de la fraternitat sacerdotal surt de la falsedat d'una consciència que pretén ser epicentre de tot i única mesura dels propis sentiments i accions».
Norbert Miracle
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.