El papa Francesc va conèixer les històries de la Primera Guerra Mundial de llavis del seu avi Giovanni, que havia combatut com a soldat radiotelegrafista a les files de l’exèrcit italià.
Al cementiri de Redipuglia, on Francesc va acudir el passat 13 de setembre per recordar aquella «inútil massacre» i pregar pels milers de morts d’un i altre bàndol enterrats allí, li varen lliurar els documents del seu avi conservats als arxius militars. «Rebi aquest homenatge com a signe del compromís dels nostres militars per transformar la història de guerra en història de pau», va dir-li l’arquebisbe ordinari militar italià en fer-li el lliurament.
«Veient la bellesa del paisatge d'aquesta zona, on homes i dones treballen per tirar endavant les seves famílies, on els nens juguen i els ancians somien... aquí, en aquest lloc, prop d'aquest cementiri, només encerto a dir: la guerra és una bogeria», va respondre el Sant Pare.
Feia cent anys que havia començat la Gran Guerra que portà la destrucció i la mort a tot el continent europeu. Tres setmanes després de l’esclat bèl·lic moria el papa Pius X. L’escollit com a nou pontífex enmig de fortes pressions de les potències europees sobre els cardenals electors va ser el cardenal Giacomo della Chiesa, arquebisbe de Bolonya, que prengué el nom de Benet XV.
De bon començament el nou papa va consagrar les seves energies a «accelerar la fi d’aquesta calamitat», deia en la seva primera exhortació apostòlica, i va fixar tres objectius: neutralitat, ajut a les víctimes i iniciatives de pau.
Lamentablement les seves constants invocacions a la pau no van ser escoltades pels governants dels estats europeus, que convertiren el continent en «un hospital i un cementiri», en paraules del papa.
Una gran crida en favor de la pau, publicada per Benet XV l’1 d’agost de 1917, feia propostes concretes: desarmament, arbitratge internacional, lliure navegació per mar, restitució dels territoris envaïts, negociacions per les regions en disputa, i decisions justes pel que fa a Armènia (més d’un milió de cristians armenis havien estat massacrats pels turcs en el que ha estat el primer dels grans genocidis del segle XX, avui encara massa silenciat), els Balcans, i els territoris que formen part de l’antic Regne de Polònia, «a qui, en particular, les seves nobles tradicions històriques i els sofriments suportats, especialment durant l’actual guerra, justament han de conciliar les simpaties de les nacions».
La Nota de Benet XV no va rebre resposta ni dels països aliats ni dels imperis centrals, però influí poderosament en el pensament del president dels Estats Units d’Amèrica, Wilson, en el redactat de les condicions per la pau que va proposar.
Malgrat l’aparent fracàs de la proposta pontifícia, el món s’adonà que la veu del Papa, desposseït del poder temporal, tenia més autoritat que quan era sobirà d’un estat, especialment per la ingent tasca d’ajut a la població damnificada a causa de la guerra, el bescanvi de presoners (més de 100.000) i la recerca de desapareguts, que portarà a terme fins i tot un cop acabada la conflagració.
En una de les capelles laterals de Sant Pere del Vaticà es pot veure un monument en record del papa Benet, obra de l’escultor Pietro Canonica. El Pontífex apareix pregant fervorosament i al seu darrera un relleu mostra unes grans tempestes que simbolitzen els vents de la guerra que assolaren Europa, mentre la Mare de Déu amb l’Infant Jesús es mostra com a portadora de pau.
L’actual historiografia està recuperant el pontificat de Benet XV. Sens dubte el papa Della Chiesa es troba en l’inici dels grans papats contemporanis que han escrit i treballat en favor de la pau entre els homes i els pobles.
Avui, Francesc, de manera profètica adverteix, des del cementiri de Redipuglia, de l’esclat d’una Tercera Guerra Mundial, «una guerra fragmentada» que és fruit «dels planificadors del terror, els organitzadors de l’enfrontament, així com els fabricants d’armes que porten escrit en el cor la resposta de Caín: “No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà?”»
Norbert Miracle
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.