Molts de nosaltres hem fet sols o acompanyats algun tram del Camí de St. Jaume, i segurament hem experimentat que és un camí que ens empeny cap al nostre interior, a trobar-nos amb Déu, ens tornem pelegrins que anhelem arribar allò on és Déu.
Aquest estiu moltes de les nostres diòcesis de Catalunya hem fet amb els joves de les nostres parròquies una part del Camí, i ha estat un autèntic regal del Senyor per a ells i per a nosaltres.
En la societat d’avui, on arrela amb força el desig i el gust de caminar, per motius de salut, de diversió, de cultura etc. el Camí de St. Jaume se’ns ofereix com una oportunitat única, descobrint, però, que el Camí de St. Jaume és un camí diferent, forma part dels camins traçats per Déu: com el camí d’Abraham cap a la Terra Promesa, el camí del Poble d’Israel pel desert, el camí de Jesús en el seu ministeri, el camí dels deixebles per anunciar la joia del Ressuscitat, etc. Camins que Déu traça per trobar-nos amb Ell i amb nosaltres mateixos: el camí del cor.
Aquest camí et fa deixar el pare i la mare, la casa, les ocupacions habituals, els amics, tot fent un vot de confiança, ja que allò que es trobarà en gran part és desconegut, però quelcom al teu interior et diu que valdrà la pena. Pelegrinar vol dir sortir de casa teva, sortir de tu mateix per anar a l’encontre de quelcom nou que ha d’omplir el teu cor, anar a l’encontre de l’Altre. Per aquest motiu el Camí de St. Jaume sempre és el mateix, però alhora sempre és nou, perquè no és només un camí exterior, sinó sobretot interior, on Déu fa camí al teu costat.
Certament que als joves que hi han participat hi van anar empesos per motius i circumstàncies diverses, altres més conscients del que anaven a fer, altres potser més moguts per passar-ho bé i experimentar quelcom nou... sigui com sigui, però, tots han sentit que el Camí els marcava, que el Camí era sobretot un camí interior, que ells no feien el Camí sinó que el Camí els anava “fent” a ells, que el Camí ha canviat quelcom en ells...
Aquest és el do del Camí, et fa experimentar, et fa transcendir, et permet experimentar una triple obertura: a Déu, als altres i a un mateix:
- Encontre amb Déu: acostumats a viure el ritme quotidià de l’institut, dels amics, de la societat o de la família, en què molt sovint s’intenta apartar el rostre de Déu, el Camino ha estat una oportunitat per a fer una experiència real de trobada amb Déu; i això és la vivència de la fe: trobada personal amb el Senyor. La pregària del matí i del vespre, els moments de silenci, la contemplació de la bellesa de la natura, les eucaristies d’etapa... disposen i preparen el cor per sortir d’un mateix per transcendir, fins al punt que més d’un jove deia: “¿per què no fem aquestes pregàries quan arribem a casa?” Una experiència plena de la presència de Déu que omplia el seu cor. Una purificació interior que visibilitza el rostre de Déu, descobrint que Déu és Aquell que camina sempre amb tu. Allò que procurem a les parròquies, a la catequesi, als grups de joves, allà es viu amb total naturalitat i senzillesa.
- Encontre amb els altres: massa vegades acostumats a establir relacions via Whatsap, Facebook, o Twitter, relacions que molt sovint queden amb l’anècdota, el passar-ho bé i allò que és superficial, es descobreix una obertura sincera vers l’altre, vers l’amic, vers els pares, vers el mossèn, vers el catequista... El Camino regala moments on compartir en profunditat, on ajudar i animar l’altre en la dificultat, on caminar llargues hores possibilitant obrir el cor sense complexos ni estereotips, on omplir les passes d’un silenci ple amb el qui tens al costat. Tot això teixeix i et fa valorar l’autèntic do de l’amistat, de l’amor gratuït i entregat, tot descobrint tants dons que Déu et fa en les persones amb les quals convius el dia a dia.
- Encontre amb un mateix: vivint la quotidianitat de forma accelerada, amb múltiples ocupacions, distraccions, diversions... a voltes et queda poc espai per al repòs del cor, per endinsar-te en la riquesa del teu interior, per descobrir-te a tu tal com ets en les teves riqueses i en la teva pobresa, per ser conscient de les teves ferides i pors, per sentir que el teu cor anhela quelcom que ompli de veritat la teva vida... El Camí et presenta al teu davant el camí de la teva vida, et fa interpel·lar qui ets tu i cap a on vols anar, posa a la llum allò que havies volgut amagar... El Camí també esdevé un camí cap a tu mateix, a voltes el més desconegut, i t’esperona a viure amb més profunditat i plenitud.
El Camí de St. Jaume esdevé, per tant, una riquesa que deixa petjada en el cor del pelegrí, i aquest do tan gran no el pot fer ningú més que Déu. En aquests moments vius realment com el ministeri del prevere és ser instrument, on tan sols se’t demana d’acompanyar el jove a l’encontre de Déu, de caminar al seu davant, d’ajudar-lo a fer aquesta experiència real que pot transformar el camí de la seva vida... I allí se’t fa possible, és un regal molt gran per al teu ministeri, a voltes acostumat a picar pedra pensant que per molta pedra que piquem no arrela la fe, pensant que el joves no anhelen l’amor de Déu. El Camí et dóna l’oportunitat de descobrir i sentir com el jove realment fa i necessita l’encontre amb Déu, i que és una experiència real que el transforma.
Però el pelegrinatge no acaba a Santiago, ans al contrari, el Camí ha de continuar amb més força al retornar a casa, sens dubte que de forma diferent, però el camí no ha arribat a la seva meta... I aleshores sorgeix la pregunta: ¿què podem fer per perllongar aquesta experiència de Camí en les nostres comunitats? ¿Com podem oferir espais reals de pregària, de silenci, de trobada amb el Senyor? ¿Com podem ajudar a aprofundir aquest camí a l’interior de cada jove? ¿Com podem fer viure el pelegrinatge a casa i a la seva realitat perquè esdevinguin autèntics testimonis de Jesús?
Preguntes que inunden el cor i la ment, preguntes que t’ajuden a apropar-te als joves, preguntes que donen vida al teu ministeri de servei, preguntes que interpel·len el teu treball pastoral per intentar fer-lo nou cada dia, preguntes que omplen la teva pregària amb el rostre de cada jove... En definitiva moltes preguntes que certament no he aconseguit respondre del tot, però que m’estimulen a intentar fer camí amb els joves cap a Déu, que donen aire nou al meu ministeri, que em fa renovar la crida del Senyor a anunciar la joia de la fe, i que m’obren a la confiança en Déu: Ell que ha possibilitat que els joves es trobin realment amb Ell a Santiago, ens ajudarà a continuar fent el Camí amb Ell, tot creixent en el pelegrinatge cap al seu cor, per continuar obrint-se a Déu, als altres i a un mateix.
“Jo envio davant teu el teu missatger perquè et prepari el camí. És la veu d’un que crida en el desert: prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes” (Mc 1,2-3)
Josep Mateu, prevere de l'arquebisbat de Tarragona, delegat diocesà de Joves
