Formant part de la Coordinadora dels Episcopats d'Europa, Àfrica del Sud i Amèrica del Nord, als inicis de gener vaig poder viatjar en pelegrinatge a Gaza, Tel Aviv, Betlem i Jerusalem, per pregar i donar suport a les comunitats cristianes de l’Església Mare de Jerusalem i a la causa de la pau. Encontres amb el Patriarca llatí, amb el Sr. Nunci i amb bisbes d’allà, per part d’un bon grup de bisbes d’Occident. Coneixences noves i “petits miracles” que el Senyor fa néixer en aquella terra beneïda: creixement del grups actius d’emigrants catòlics a Israel que eduquen els fills en llengua hebrea i que ara fan créixer les comunitats cristianes de llengua hebrea; grups de mediació que fan conèixer amb gran valentia els problemes als universitaris jueus que no saben res del que passa i viu la gent a pocs quilòmetres de casa seva; escoles cristianes on nois i noies musulmans i cristians conviuen i són llavor d’amistat per al futur; accions solidàries de moltes diòcesis generoses d’occident; mediació i expectativa per la pau de la comunitat diplomàtica davant Israel i davant el nou “estat” palestí; necessitat de superar l’odi, la divisió i el desconeixement, guarint ferides, perdonant i recomençant...
Vaig tornar molt impressionat, sobretot per la situació de la Franja de Gaza, on viuen més d’1.600.000 persones i on vaig ser testimoni de la tremenda pobresa de la gent, i la presència humil i valenta de les comunitats cristianes, malgrat ser petites i vulnerables.
Gaza és com una immensa presó, un desastre fet per l'home, un escàndol i una injustícia que clamen a la comunitat humana per una resolució. Allà, jo també he sentit “vergonya!”, com el Papa Francesc a Lampedusa, per aquest desastre humanitari. Per això els Bisbes vam demanar als responsables polítics internacionals que actuïn per millorar la situació humanitària de la població de Gaza, assegurant l'accés a les necessitats bàsiques per a una vida humana digna, les possibilitats de desenvolupament econòmic i la llibertat de moviments. Caldria superar del tot l’embargament que estan sofrint, sobretot les persones sense significació política d’aquell immens territori, el més superpoblat de tot el món.
Dins la desesperació que es viu a Gaza, també hi hem trobat persones d'esperança i iniciatives solidàries. I això ens ha encoratjat: poder visitar les petites comunitats cristianes, que dia rere dia, a través de moltes institucions, estenen la mà amb compassió cap als més pobres dels pobres, tan musulmans com cristians.
Convé seguir pregant i donant suport als sacerdots, religiosos, religioses i laics que treballen a Gaza de forma tan generosa. Ells exerceixen un ministeri de presència, tenen cura dels nens discapacitats i de la gent gran, dels sordmuts, i donen ensenyament als joves a través d’escoles i tallers ocupacionals. El seu testimoni de fe, esperança i amor ens dóna molta esperança. Aquesta és precisament l'esperança que es necessita en aquest moment per a aconseguir la pau, una pau que només pot ser construïda sobre la justícia i l'equitat per a tots dos pobles. Palestins i israelians necessiten desesperadament aquesta pau.
També a tall d'exemple, a la vall de Cremisan la ruta del mur de seguretat amenaça la terra agrícola conreada des de moltes generacions per 58 famílies cristianes. Les actuals converses de pau arriben en un moment crític. Ara és el moment d'assegurar que les aspiracions de justícia a una banda i a l’altra s'acompleixen.
És per això que durant aquella visita vam instar els responsables públics a esdevenir líders d'esperança, i no persones d'obstrucció. Esperem que siguin escoltades les paraules del Papa Francesc, que recentment va dir dirigint-se al Cos Diplomàtic: La represa de les converses de pau entre israelians i palestins és un signe positiu, i expresso la meva esperança que les dues parts assumeixin amb determinació, amb el suport de la comunitat internacional, decisions valentes per trobar una solució justa i duradora a un conflicte que necessita amb urgència que s’hi posi fi" (13.1.2014).
En tornar de Terra Santa, els Bisbes i els fidels d’aquella Església local romanen en els nostres cors. Han de poder veure i sentir que no estan sols, que els ajudem, que els agraïm la seva presència viva als llocs del ministeri de Jesús. Necessiten que preguem per ells i amb ells; que continuïn els nostres pelegrinatges, i si pot ser a través d’agències cristianes, no deixant de visitar Betlem i altres llocs de Palestina, a més dels llocs de l’actual Israel; cal que incrementem la col·lecta de Divendres Sant pels Llocs Sants; i els agermanaments entre escoles i parròquies; sentir el neguit per l’ecumenisme i la unió dels cristians, ja que allà és on es fan més escandaloses les nostres divisions; i trobar camins per explicar la injustícia que molts han de sofrir en les seves pròpies terres ocupades i alhora la seguretat a què té dret el poble jueu. Juntament amb tots ells, nosaltres volem ser persones d'esperança.
Hi ha molta expectativa per l’anunciada visita del Papa Francesc, el proper mes de maig, a la Terra Santa, quan –als cinquanta anys de la històrica visita de Pau VIè- visitarà les terres de Jordània, Palestina i Israel, on el Senyor va dur a terme el seu ministeri redemptor a la terra. Nosaltres podem encomanar ja des d’ara aquesta visita, perquè reforci l'esperança a la regió. Ens cal creure que una pau justa i duradora és possible. Inxal·lah!
+Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.