Les darreres hores d'un pontificat

Benet XVI inicia l’audiència del dimecres, última del seu pontificat. Hi són presents molts cardenals i bisbes, el cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu, el clergat i els seminaristes de Roma, i una munió de fidels vinguts de la ciutat i de tot el món que volen escoltar la darrera catequesi del papa: «En aquests moments tinc una gran confiança perquè sé, tots nosaltres ho sabem, que la Paraula de veritat de l’Evangeli és la força de l'Església, és la seva vida. L’Evangeli purifica i renova, dóna fruit, allà on la comunitat dels creients l’escolta i acull la gràcia de Déu en la veritat i en la caritat. Aquesta és la meva confiança, aquesta és la meva joia».

I parla novament sobre quina activitat portarà a partir d’ara, amb una clara referència a diverses opinions expressades per alguns eclesiàstics: «No torno a la vida privada ni a una vida de viatges, reunions, recepcions, conferències, etc. No abandono la creu, sinó que romanc d’una manera nova davant del Senyor Crucificat. No porto més la potestat de l’ofici per al govern de l’Església, sinó que resto al servei de la pregària, per dir-ho d’alguna manera, dins el recinte de sant Pere. Sant Benet, el nom del qual porto com a papa, em serà de gran exemple en això. Ell ens ha mostrat el camí per a una vida que, activa o passiva, pertany del tot a l’obra de Déu».

Un prevere de Vic, Mn. Joan Prat, estudiant a Roma em deia per telèfon: «em va impressionar la gran quantitat de gent jove que hi havia aquest dimecres a l’audiència. Molts portaven pancartes fetes per ells mateixos amb paraules d’agraïment. Era preciós veure tants joves i escoltar com el papa deia «en un temps en què tants parlen del seu declivi. Mireu com n’és, de viva, l’Església, avui!»

Sala Clementina, dimecres 27 de febrer. 12h.

En acabar l’audiència general el papa rep els representants dels estats que han volgut fer-se presents en aquest dia tan singular. Són pocs i de països petits. Un signe més d’aquest ambient humil que acompanya el comiat de Benet XVI. El president d’Eslovàquia, els regents de la república de Sant Marino, el president de l’Estat lliure de Baviera i el Copríncep Episcopal d’Andorra, l’arquebisbe Joan Enric Vives amb el seu ambaixador.

En sortir de l’audiència, l’arquebisbe Joan Enric ha declarat: «Arribava amb aspecte d’un cert cansament per l’edat, però amb pau, amb pau interior que irradia. És la pau de qui és fidel a la seva consciència, que ha trobat la voluntat de Déu, després de reflexionar, de demanar llum, de discernir», i encara ha afegit unes paraules que el papa li ha dit «porto Andorra al cor, a Catalunya i Espanya al cor».

Benet XVI rep els cardenals presents a Roma per acomiadar-se personalment de tots ells. Després d’escoltar les paraules d’agraïment del cardenal degà en nom de tots, el papa els adreça un breu discurs centrat en el misteri de l'Església i, com ha fet sovint en les seves al·locucions, citant alguns dels seus grans mestres en la teologia, en aquest cas Romano Guardini: «L’Església no és una institutció elucubrada i construïda calculadament. És una realitat viva, ella viu al llarg del temps per evolucionar, com cada ser vivent, transformant-se i encara així en la seva naturalesa roman sempre la mateixa i el seu cor és Crist». I per si algú en dubtava, l’humil papa Benet afegeix: «prometo la meva incondicional reverència i obediència al futur papa».

El cardenal Martínez Sistach, a la sortida de l’audiència ha explicat als periodistes les seves emocions i ha manifestat que Benet XVI li ha dit «Tinc un record inoblidable de la Sagrada Família».

Benet XVI, acompanyat del seu secretari i flanquejat pels cardenals vicaris de Roma i de la ciutat del Vaticà surt dels palaus apostòlics. Al “cortile” l’espera el Cardenal Secretari d’Estat i el personal de la Cúria, també els seminaristes menors del seminari romà. Benet XVI els saluda amb la rialla al rostre que cada dia el fa més entranyable. El xofer que l’ha de portar fins a l’heliport li besa la mà i no pot amagar les llàgrimes d’emoció del moment.

A l’heliport, l’espera el cardenal degà, i saluden els qui s’han aplegat al capdamunt de les muralles. Unes pancartes en italià i alemany diuen senzillament: Gràcies.

L’helicòpter alça el vol. En aquell moment el papa envia el darrer «tuit» al seu millor i mig de «seguidors» d’aquest curiós mitjà de comunicació: «Gràcies per la vostra estimació i proximitat. Que experimenteu sempre l’alegria de tenir Crist com el centre de les vostres vides».

La televisió italiana ens ofereix imatges precioses del recorregut de l’helicòpter sobre la ciutat dels papes: Sant Pere, el Tíber, el Colisseu, El Laterà... Gràcies a la televisió podem dir que el papa fa el darrer viatge «urbi et orbe». Uns realitzadors de la televisió de Catalunya em diuen «periodísticament, són unes imatges impressionants, el treball dels companys italians és formidable». Jo els recordo que ells també varen fer un treball magnífic a la retransmissió de la Sagrada Família.

Benet XVI surt a la balconada del palau apostòlic i s’adreça als fidels de la diòcesi d’Albano que en gran nombre eren a la plaça i els diu les que seran les darreres paraules en públic com a pontífex: «Gràcies a vosaltres. Estimats amics, estic molt content d'estar amb vosaltres, envoltat per la bellesa de la creació i per la vostra simpatia que em fa sentir bé. Gràcies per la vostra amistat, pel vostre afecte. Sabeu que per a mi aquest dia és diferent dels altres: no sóc Pontífex Suprem de l'Església Catòlica, és a dir, ho seré fins a les vuit d'aquesta tarda, després ja no. Sóc, simplement, un pelegrí que comença l'última etapa de la seva peregrinació en aquesta terra. Però voldria encara, amb el meu cor, amb la meva ànima, amb les meves oracions, amb les meves reflexions, amb tota la meva força interior, treballar pel bé comú i el bé de l'Església i de la humanitat. I em sento molt recolzat per la vostra simpatia. Anem endavant amb el Senyor, pel bé de l'Església i del món. Gràcies, i ara us imparteixo, de tot cor, la meva benedicció.

Sigui beneït Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, Gràcies, bona nit. Gràcies a tots vosaltres».

Gràcies a vós, papa Benet, moltíssimes gràcies.