El llibre elaborat per l’equip de l’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona, Mn. Manuel M. Fuentes, Joan M. Quijada i Neus Sánchez ens posa a l’abast documents de primera mà de la passada Guerra Civil.
L’epistolari, el trobem escrit en les llengües originals en què foren escrites: castellà, italià, català, llatí i anglès. L’obra consta de 131 missives que et va portant a un tros de la lluita fratricida. S’escriu des de la cartoixa de Certosa de Luca i va mostrant, com desgranant-se a poc a poc, les preocupacions, els anhels i les informacions del Cardenal de la Pau envers el Cardenal Pacelli.
A l’epistolari es poden llegir les informacions que van donant els col·laboradors al cardenal Vidal i Barraquer i que ell va transmetent al Papa via cardenal Pacelli. Així des de la distància es copsa el patiment t i alhora la impotència del que ha de regir la seu des de lluny i en unes condicions adverses.
Si a les primeres cartes es copsa la desfeta de l’Església amb la persecució dels eclesiàstics, començant per mateix cardenal i el seu bisbe auxiliar, Mons. Manuel Borràs, que fou martiritzat al Coll de Lilla el 12 d’agost de 1936, acaba amb l’intent del vicari general de Tarragona, Dr. Rial, de tolerar el culte semipúblic, poc temps abans de finalitzar la guerra.
Entremig hi ha la preocupació pels preveres perquè tinguin el necessari per sobreviure, les peticions de clemència pels qui estan empresonats o bé amb sentència, el neguit de recollir diners per la causa catòlica en plena percussió; els motius pels quals el cardenal no signà la Carta Col·lectiva, la recerca d’una pau amb la intervenció de les nacions europees i el dolor per les denúncies als preveres catalans per part d’altres companys i la mateixa difamació del cardenal.
Podem dir que més que una història de la Guerra Civil el llibre ens presenta el testimoni ben directe sobre el que s’ha escrit la història.
La primera carta, del 3 d’agost de 1936, el cardenal parla de «notícies confuses» sobre la persecució religiosa. Encara no pot donar dades a la Secretaria d’Estat. L’últim document és una nota del Dr. Viladrich, en 17 punts, sobre la memòria del Cardenal durant aquells tres anys de guerra, en què va descrivint els diferents fets i exposa les causes i raons de l’actuació del cardenal, salvant-lo de tota difamació.
Si al llarg de les missives es reflecteix la reacció que tindrà el nou govern un cop vençuda la guerra, es va mostrant alhora els sentiments de perdó i l’esforç per establir una pau humana i cristiana.
El cardenal sempre se’ns mostra amb una personalitat sola que ha de ser fidel a la Santa Seu i respondre i actuar d’una manera discreta per no enverinar els ànims i provocar reaccions en contra de la situació de les persones que viuen a la zona governamental. Per les cartes tenim referència de personatges que en aquell moment estaven en plena acció directa o indirecte en la contesa:
El papa Pius XI i el secretari d’estat Eugeni Pacelli, el cardenal Gomà, el Bisbe Josep Cartañà, el Dr. Torrent, vicari general de Barcelona, el Dr. Rial, vicari general de Tarragona i el Dr. Vives que el substituí; els laics Serrahima,... menció a part mereix Mn. Higini Anglès pel seu testimoni en la difamació dels preveres i d’ell mateix; Lluís Companys, Dr., Negrín, Aguirre, General Franco…
La lectura de la publicació és amena perquè et porta a un temps i a una situació que l’has sentida explicar de primera mà; i ajuda a entendre i a destriar el gra de la palla de tantes històries escrites i cinematogràfiques que han posat a l’abast del gran públic la Guerra Civil. Llegir el llibre és anar a les fonts per conèixer millor els esdeveniments passats i alhora entrar en els sentiments del qui presidia l’església a l’Arquebisbat de Tarragona i a la Província Tarraconense, el cardenal de la Pau.
Aconsello una lectura pausada però sense deixar-la massa per no perdre el fil. Els qui domineu el llatí, l’italià i l’anglès en traureu més profit encara.
Jordi Figueras i Jové,
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.