L'Any de la Fe

El papa Benet XVI ha convocat l'any de la fe, que començarà l'11 d'octubre del 2012 i acabarà el 24 de novembre del 2013, per mitjà del 'motu propio' Porta fidei.

Tres són els fets a commemorar i a viure durant aquest any de la fe: el cinquantè aniversari del Concili Vaticà II, els vint anys de la promulgació del Catecisme de l'Església Catòlica, i l'Assemblea General pel Sínode de Bisbes sobre el tema de la nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana.

El papa, entre altres, proposa algunes finalitats, que desitjo assenyalar i comentar.

«Aquest any ha de ser una ocasió propícia per a comprendre que els textos deixats en herència pels pares conciliars no perden el seu valor ni la seva esplendor. Cal llegir-los de manera apropiada i que siguin coneguts i assimilats com a textos qualificats i normatius del magisteri, dins la Tradició de l'Església».

Aquest any de la fe se'ns proposa a tots nosaltres tornar a llegir, meditar i estudiar els principals documents del Concili, especialment les constitucions dogmàtiques. Les circumstàncies religioses, històriques, culturals, socials, polítiques, eclesials no són les mateixes dels dies del Concili; tampoc les urgències de la seva aplicació, i més en el nostre país, molt condicionat per la situació política i social que tenia repercussions en la missió pastoral de l'Església.

Sovint s'ha fet servir el Concili d'una manera superficial per qualificar reformes, actituds i persones de "conciliars" o de "preconciliars". Per això una comprensió més acurada i global dels textos conciliars -el papa Benet parla de «ser guiats per una hermenèutica correcta»-, serà novament guiatge i estímul per a la renovació sempre necessària de l'Església.

L'estudi del documents conciliars, amb l'experiència acumulada i les orientacions posteriors, ens ha d'ajudar a una revisió personal i pastoral. Revisió pastoral, perquè recordem que el Concili fou sobretot un «concili pastoral», ajudats per les constitucions dogmàtiques i els altres documents més pràctics. Nosaltres som «pastors» del nou Poble de Déu i sempre ens cal la confrontació amb Aquell que és el BON PASTOR, ben orientats. La revisió personal es pot centrar en la comprensió viscuda de l'Església i en la manera com hi pensem, en parlem i ajudem a estimar-la. Alhora en tot el que fa referència a la nostra identitat i espiritualitat específica, i a l'actitud fonamental de tot pastor: LA CARITAT PASTORAL. La Constitució dogmàtica sobre l'Església ens hi pot ajudar, i molt. Sovint reflexions, comentaris, opinions -fins i tot de grups i persones de l'Església- la contemplen més com un problema que com la possibilitat d'experiència i d'accés a Crist. Tanmateix la configuració del Poble de Déu amb les responsabilitats dels ministres ordenats, dels batejats, amb els carismes dels religiosos i religioses ens ha d'ajudar a valorar la missió confiada, la nostra identitat, i a augmentar l'autoestima pel que som, no tant pel que fem.

Una dimensió a la qual cal estar atents és la manera com ser presents i actuants en el món, tenint davant dels ulls la Gaudium et spes. Certament que «el món o la societat» ha canviat molt des d'aquells llunyans anys 60, però l'equilibri que el document proposava entre «estar en el món, però no ser del món», «entre estar en el món, però no esdevenir mundans» és molt actual. Caldria afinar en quines ocasions tenim el perill de confondre'ns amb el paisatge i no esdevenir-ne contrapunt pel tresor que portem entre mans, malgrat sigui en gerres de terrissa.

A més en aquests moments tenim la possibilitat de consultar tota la documentació d'intervencions, de les propostes dels grups d'experts i d'altres estudis que ens permeten una interpretació més acurada dels textos conciliars.

Certament que posteriorment hem tingut la sort de comptar amb diferents documents pontificis, en les cartes encícliques i en les exhortacions apostòliques, fruit de les assemblees sinodals dels bisbes, que han enriquit amb doctrina i propostes pastorals els documents conciliars.

Valorem, també, les resolucions del nostre Concili Provincial de la Tarraconense. Estic convençut que pastoralment encara vivim del Concili i de les seves resolucions. El que ens queda del Concili són les resolucions i, si anem repassant les prioritats o plans pastorals dels nostres bisbats dels darrers anys, ens adonarem que bona part són fruit de les resolucions conciliars. Alguns potser recorden o remarquen algunes limitacions o llacunes, altres recorden anècdotes o enyoren suggeriments i propostes no acollides, però ens cal afirmar que el Concili Provincial fou una gràcia de Déu per a les nostres Esglésies, tant per l'etapa preparatòria amb la quantitat de fidels que es reuniren, reflexionaren i proposaren, com per la celebració i les resolucions. Jo sovint repasso el nostre Concili, que sempre s'ha de llegir a la llum del Vaticà II, i us puc assegurar que continua essent brúixola per a la nostra missió.

Els vint anys del Catecisme de l'Església Catòlica. Aquest catecisme és un dels fruits del Concili Vaticà II amb la intenció -com assegura el Papa- d'il·lustrar tots els fidels amb «la força i la bellesa de la fe». Servint-me d'una virtual moviola per fer memòria, cal remarcar que molt aviat vàrem tenir la traducció al català pel desig de l'episcopat de les nostres diòcesis, i també presentacions molt acurades. Però, alhora, cal constatar una receptio més selectiva que majoritària entre els fidels. Potser ha quedat més com a llibre de consulta en segons quines qüestions, que eina habitual de formació, malgrat que és el fonament dels catecismes d'infants i d'altres que fem servir. Darrerament el Compendi del Catecisme i el YOUCAT, el catecisme per als joves editat amb motiu de la Jornada Mundial de Joventut, fan possible que el catecisme pugui facilitar la formació cristiana a tots els nivells. Caldrà, com sempre, aprendre a servir-se'n perquè compleixi la seva finalitat. Aquest any de la fe serà una bona ocasió perquè fem una «segona recepció» del catecisme i el convertim en eina principal de la formació cristiana, assignatura pendent, com reconeixen alguns dels plans o prioritats pastorals vigents. Caldrà concretar en què pot consistir aquesta segona recepció, però ens cal aprofitar l'oportunitat.

El fet de la celebració de l'assemblea extraordinària del Sínode de bisbes serà una bona ocasió per sintonitzar amb «la nova evangelització per la transmissió de la fe», repte prioritari en aquests moments. A tota l'Església ens cal encetar un temps d'especial reflexió, de redescobriment de la fe, de la necessitat de transmetre-la i de com fer-ho. Servim-nos ja dels lineamenta, dels documents que el vagin preparant i, sobretot, per mitjà de la pregària, de la pròpia reflexió amarada per l'experiència pastoral que tenim.

Ja des d'ara, personalment i col·laborant en les propostes diocesanes per a les parròquies, arxiprestats, institucions, associacions, moviments... ens cal preparar aquest «any de la fe», perquè també nosaltres visquem més intensament i proclamem amb nou ardor que Jesús, el Senyor, el Salvador, continua present i actuant en les nostres vides i en la nostra història.

+ Francesc Pardo, bisbe de Girona