Bisbat de Tortosa El passat dissabte, en el marc de les Festes Majors del municipi d’Alfara de Carles, van tenir lloc els actes de benedicció i inauguració de les obres de conservació i restauració de l’església parroquial de Sant Agustí. A la tardor del 2018 el culte es va traslladar a sota el cor i es va prohibir l’accés a la resta del recinte. Sembla que era l’església amb pitjor estat de conservació de tota la diòcesi de Tortosa.
A les 10 h es va donar el tret de sortida a través de la benedicció de les obres per part de Javier Vilanova Pellisa, Bisbe Auxiliar de Barcelona, qui va ser l’encarregat d’obrir les portes i beneir l’església al seu pas per la nau central i fins arribar al presbiteri. A continuació, es va dur a terme la Missa Major, concelebrada per José Luis Arín Roig, Administrador Diocesà de Tortosa
L’església Parroquial de Sant Agustí d’Alfara de Carles està declarada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), mentre que la torre-campanar està declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) ja que sembla tenir el seu origen en l’edat mitjana. Un temple barroc de la segona meitat del segle XVIII en el qual cal destacar entre les seues característiques més destacades la típica planta de saló i la portalada.
Pel que fa a l’estat previ a l’inici de les obres, les patologies més greus que l’afectaven eren les humitats procedents del terreny que afloraven per capil·laritat sobretot en el costat nord-est i les esquerdes i les fissures que afectaven en general tot l’edifici però que sobretot es localitzaven en l’extrem sud-oest. A més, l’església comptava amb una coberta de planxes d’amiant i un cel ras de guix que es trobava en molt mal estat de conservació i que amenaçava d’ensorrar-se.
Quant a les intervencions de la primera fase d’aquestes, realitzada entre el juny i el desembre de 2020, va consistir en la retirada del cel ras, la coberta de planxes d’amiant i l’estructura de bigues prefabricades de formigó i d’encavallades metàl·liques per una nova coberta de teula àrab sostinguda per una estructura de bigues de fusta que d’alguna manera simula les antigues voltes actualment desaparegudes. Referent a la segona fase, portada a terme entre el juny i l’agost de 2023, s’ha substituït el paviment de terratzo i la solera de formigó que no permetia transpirar la humitat per una solera de morter de calç i rajoles de terra cuites.
S’ha dut a terme el preceptiu control arqueològic a través del qual s’ha documentat en bona part de les tres naus l’antic paviment de terra cuites de 30 x 30 x 3 cm de color vermellós i grogós de la segona meitat del segle XVIII i del que ne’m deixat un testimoni visual. Una altra actuació destacada ha estat repicar la torre-campanar amb uns criteris totalment conservacionistes deixant la pedra i el morter de calç a vistes per tal de diferenciar i posar en valor aquest element. S’ha repicat diferents paraments verticals afectats sobretot per les humitats que posteriorment s’han sanejat amb morter de calç.
S’ha retirat tota la pintura plàstica de les parts no afectades pel repicat i s’ha pintat tot l’edifici amb pintura mineral al silicat de color blanc brut, a excepció de les cornises i altres elements decoratius que s’han pintat blancs i el fris amb un ocre suau. S’han restaurat les diverses cornises que es trobaven trencades i francament en mal estat de conservació. I finalment, s’han recuperat les finestres de les parets laterals mestres..
La inversió fins a la data ascendeix a 345.000€. Una part important de la despesa l’ha assumit directament el Bisbat de Tortosa i l’altra ha anat a càrrec d’algunes subvencions públiques de la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura, el Departament de Presidència, l’Agència de Residus de Catalunya i l’Ajuntament d’Alfara.
Les properes actuacions de cara al futur, si s’escau, aniran encaminades a sanejar les façanes exteriors a partir de retirar els materials moderns com ara el ciment pòrtland i substituir-lo per morter de calç d’un color similar a l’existent, retirar la pintura plàstica de la façana principal i restaurar la portalada de l’església que presenta un estat de conservació força precari.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.