Als cristians de l'Orient: "Que pugueu donar sempre testimoni de Jesús enmig de les dificultats!"

Carta del papa Francesc als cristians de l'Orient Mitjà
Vaticà, 21 de desembre de 2014

Estimats germans i germanes

«Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare de les misericòrdies i Déu de tot consol, que ens consola en qualsevol tribulació nostra fins al punt de poder consolar nosaltres als altres en qualsevol lluita, mitjançant el consol amb què nosaltres mateixos som consolats per Déu!» (2Co 1,3-4).

Van ser aquestes paraules de l'apòstol Pau les que em van venir al cap quan pensava dirigir-me a vosaltres, germans cristians de l'Orient Mitjà. Ho faig a les portes de Nadal, sabent que per a molts de vosaltres les notes de les nadales estaran barrejades amb llàgrimes i sospirs. No obstant això, el naixement del Fill de Déu en la nostra carn humana és un misteri inefable de consolació: «Doncs s'ha manifestat la gràcia de Déu, que vol salvar tots els homes» (Tt 2,11).

Per desgràcia, no han faltat tribulació ni aflicció a l'Orient Mitjà tant en el passat com recentment. En els últims mesos s'han agreujat a causa dels conflictes que afligeixen la regió, però especialment per l'activitat d'una recent i preocupant organització terrorista, d'unes dimensions mai abans vistes, que comet tota mena d'abusos i pràctiques inhumanes, colpejant especialment a aquells de vosaltres que han estat brutalment expulsats de les seves terres, en les quals els cristians estan presents des de l'època apostòlica.

En dirigir-me a vosaltres, no puc oblidar-me d'altres grups religiosos i ètnics que pateixen també la persecució i les conseqüències d'aquests conflictes. Segueixo cada dia les notícies de l'immens sofriment de tantes persones a l'Orient Mitjà. Penso especialment en els nens, les mares, els ancians, els desplaçats i refugiats, els que passen gana, els que han de suportar la duresa de l'hivern sense un sostre sota el qual protegir-se. Aquest patiment clama a Déu i apel·la al compromís de tots nosaltres, amb la pregària i tota mena d'iniciatives. Desitjo fer arribar a tots la meva proximitat i solidaritat, així com la de l'Església, i donar una paraula de consol i esperança.

Estimats germans i germanes, que amb valentia doneu testimoni de Jesús a la vostra terra beneïda pel Senyor, el nostre consol i la nostra esperança és Crist. Per tant, us animo a romandre units a Ell, com els sarments al cep, segurs que ni la tribulació, l'angoixa o la persecució podran separar-nos d'Ell (cf. Rm 8,35). Que la prova que esteu travessant enforteixi la vostra fe i fidelitat.

Prego perquè visqueu la comunió fraterna a exemple de la primera comunitat de Jerusalem. La unitat volguda pel nostre Senyor és més necessària que mai en aquests temps difícils; és un do de Déu que interpel·la la nostra llibertat i espera la nostra resposta. Que la Paraula de Déu, els sagraments, l'oració i la fraternitat, alimentin i renovin contínuament les vostres comunitats.

La situació en què viviu és una forta crida a la santedat de vida, com així ho han testificat els sants i màrtirs de diversa pertinença eclesial. Recordo amb afecte i veneració als pastors i fidels als quals en els últims temps se'ls ha demanat el sacrifici de la vida, sovint pel simple fet de ser cristians. També penso en les persones segrestades, entre les quals es troben alguns bisbes ortodoxos i sacerdots de diversos ritus. Tant de bo puguin tornar aviat sans i estalvis a casa i comunitats! Li demano a Déu que tant sofriment unit a la creu del Senyor doni fruits abundants per a l'Església i els pobles de l'Orient Mitjà.

Enmig de les enemistats i els conflictes, la comunió viscuda entre vosaltres, amb fraternitat i senzillesa, és un signe del Regne de Déu. M'alegro de les bones relacions i la cooperació entre els patriarques de les Esglésies orientals catòliques i els ortodoxos, així com entre els fidels de les diverses Esglésies. El sofriment que pateixen els cristians constitueix una aportació inestimable a la causa de la unitat. Es tracta de l'ecumenisme de la sang, que requereix abandonar-se confiadament a l'acció de l'Esperit Sant.

Que pugueu donar sempre testimoni de Jesús enmig de les dificultats! La vostra presència és valuosa per a l'Orient Mitjà. Sou un petit ramat, però amb una gran responsabilitat en la terra en què va néixer i es va estendre el cristianisme. Sou com el llevat en la massa. Abans que qualsevol de les activitats de l'Església en l'àmbit d'educatiu, sanitari o assistencial, tan valorades per tots, la major riquesa per a la regió són els cristians, sou vosaltres. Gràcies per la vostra perseverança.

Els vostres intents per col·laborar amb persones d'altres religions, amb jueus i musulmans, és un altre signe del Regne de Déu. El diàleg interreligiós és tant més necessari com més difícil és la situació. No hi ha un altre camí. El diàleg basat en una actitud d'obertura, en la veritat i l'amor, és també el millor antídot contra la temptació del fonamentalisme religiós, que és una amenaça per als creients de totes les religions. El diàleg és alhora un servei a la justícia i una condició necessària per a la tan desitjada pau.

La major part de vosaltres viu en un ambient de majoria musulmana. Podeu ajudar als vostres conciutadans musulmans a presentar amb discerniment una imatge més autèntica de l'islam, com volen molts d'ells, que repeteixen que l'islam és una religió de pau, que es pot harmonitzar amb el respecte dels drets humans i afavorir la convivència de tots. Serà alguna cosa bona per a ells i per a tota la societat. La dramàtica situació que viuen els nostres germans cristians a l'Iraq, i també els yazidíes i els membres d'altres comunitats religioses i ètniques, exigeix per part de tots els líders religiosos una postura clara i valenta, per condemnar unànimement i sense embuts aquests crims, i denunciar la pràctica d'invocar la religió per justificar-los.

Estimats germans, gairebé tots vosaltres sou ciutadans nadius dels vostres països i, per tant, teniu el deure i el dret de participar plenament en la vida i creixement de la vostra nació. A la Regió esteu cridats a ser constructors de pau, de reconciliació i desenvolupament, a promoure el diàleg, construir ponts, segons l'esperit de les benaurances (cf. Mt 5,3-12), a proclamar l'evangeli de la pau, disposats a col·laborar amb totes les autoritats nacionals i internacionals.

Desitjo expressar el meu especial reconeixement i gratitud a tots vosaltres, estimats germans patriarques, bisbes, sacerdots, religiosos i religioses, que acompanyeu amb sol·licitud el camí de les vostres comunitats. Que preciosa és la presència i activitat dels que s'han consagrat totalment al Senyor i el serveixen en els germans, especialment en els més necessitats, testimoniant la seva grandesa i el seu amor infinit! Que important és la presència dels pastors al costat del seu ramat, especialment en els moments de dificultat!

A vosaltres, joves, us envio una abraçada paternal. Prego per la vostra fe, pel vostre creixement humà i cristià, i perquè els vostres millors projectes es compleixin. I us repeteixo: «No tingueu por ni vergonya de ser cristians. La relació amb Jesús us farà disponibles per col·laborar sense reserves amb els vostres conciutadans, amb independència de la seva afiliació religiosa» (Exh. Ap. Ecclesia in Orient Mitjà, 63).

A vosaltres, gent gran, us faig arribar els meus sentiments d'estima. Sou la memòria dels vostres pobles; espero que aquesta memòria sigui llavor de creixement per a les noves generacions.

M'agradaria encoratjar aquells de vosaltres que treballen en les àrees tan importants de la caritat i de l'educació. Admiro la feina que esteu fent, especialment a través de Càritas i amb l'ajuda d'altres organitzacions caritatives catòliques de diferents països, ajudant a tots sense distinció. A través del testimoni de la caritat, oferiu el suport més valuós a la vida social i també contribuïu a la pau, de la qual la regió està tan afamada, com de pa. Però també en l'àmbit de l'educació està en joc el futur de la societat. Què important és l'educació en la cultura de la trobada, del respecte de la dignitat de la persona i del valor absolut de tot ésser humà.

Estimats germans, encara que pocs en nombre, sou protagonistes de la vida de l'Església i dels països en els quals viviu. Tota l'Església està amb vosaltres i us dóna suport, amb gran afecte i estima per les vostres comunitats i la vostra missió. Seguirem ajudant-vos amb la pregària i altres mitjans disponibles.

Alhora, segueixo instant a la comunitat internacional perquè vingui en ajuda de les vostres necessitats i de les altres minories que pateixen; en primer lloc, promovent la pau a través de la negociació i l'activitat diplomàtica, tractant de tallar i aturar com més aviat la violència que ja ha causat massa mal. Reitero la més ferma condemna al tràfic d'armes. Necessitem, en canvi, projectes i iniciatives de pau, per promoure una solució global als problemes de la regió. Fins quan haurà de seguir patint Orient Mitjà per la falta de pau? No podem resignar-nos als conflictes com si no fos possible un canvi. En sintonia amb el meu pelegrinatge a Terra Santa i el posterior trobada de pregària al Vaticà amb els presidents israelià i palestí, us convido a seguir pregant per la pau a l'Orient Mitjà. Que qui es va veure obligat a abandonar les seves terres, pugui tornar i viure amb dignitat i seguretat. Que l'assistència humanitària s'incrementi, sempre buscant el bé de la persona i de cada país, respectant la seva pròpia identitat, sense avantposar altres interessos. Que tota l'Església i la comunitat internacional siguin cada vegada més conscients de la importància de la vostra presència a la regió.

Estimats germanes i germans cristians de l'Orient Mitjà, teniu una gran responsabilitat i no esteu sols. Per això he volgut escriure per animar-vos i per dir-vos la importància que té la vostra presència i la vostra missió en aquesta terra beneïda pel Senyor. El vostre testimoni em fa molt bé. Gràcies. Cada dia prego per vosaltres i les vostres intencions. Us dono les gràcies perquè sé que vosaltres, en els vostres sofriments, reseu per mi i pel meu servei a l'Església. Realment espero tenir la gràcia d'anar en persona a visitar i confortar-vos. Que la Mare de Déu, la Santíssima Mare de Déu i Mare nostra, us acompanyi i protegeixi sempre amb la seva tendresa. A tots vosaltres i a les vostres famílies imparteixo la Benedicció Apostòlica amb el desig que visqueu el Sant Nadal en l'amor i la pau de Crist Salvador.