Religiosos en el món de la salut: la centralitat de la persona

La Conferència Episcopal Tarraconense i la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) s’han reunit aquest febrer en el marc de les trobades periòdiques que ambdues institucions duen a terme. Enguany, el tema central ha estat la presència de la vida consagrada en el món de la salut. A banda dels bisbes, han participat els religiosos Màxim Muñoz, provincial dels claretians, Lluís Serra, germà marista i Consol Muñoz, franciscana missionera.

Dos religiosos experts en el tema de la salut, Dolors Sitjes i Joaquim Erra han exposat en la reunió la seva visió sobre la situació actual de la presència de la vida religiosa en el món sanitari, així com alguns reptes plantejats.

La carmelita de la Caritat Vedruna Dolors Sitjes va destacar que la presència dels religiosos en l'àmbit sanitari "és evangelitzadora i avui, com en tots els temps, segueix essent necessària. Des d’aquest treball que ni se sent ni es veu, pensem que fem un gran servei a la societat".

En la trobada es van repassar alguns dels canvis més significatius en aquest terreny. En primer lloc un acord marc sobre l’acompanyament de l’assistència religiosa en els hospitals. En segon lloc la presència activa en l’acompanyament dels malalts en l’última etapa de la vida. També s’ha aconseguit l’actualització del perfils professionals, crear una escola de pastoral sanitària, i finalment, reforçar el compromís amb l’atenció a les persones més desvalgudes. Tot i aquestes fites aconseguides, els religiosos es troben moltes dificultats en aquest terreny. Segons Dolors Sitjes “la majoria de les dificultats vénen donades per l’administració”.

Joaquim Erra, hospitalari de Sant Joan de Déu, va defensar que els serveis sanitaris de l’Església són “l’expressió visible de la presència de persones que en nom de Déu impulsen llocs i espais per acollir i atendre les diferents necessitats” i que “visualitzen i concreten la voluntat i el compromís des de la fe de fer-se present i compartir la realitat dels malalts, els seus patiments i els dels seus familiars”. Així, va presentar aquest serveis com “un enriquiment del teixit social”

També va destacar que els models assistencials no són neutres: “Darrere de cada model i plantejament assistencial hi ha una determinada concepció antropològica, uns interessos determinats, unes sensibilitats concretes”. En els models basats en una visió antropològica cristiana cal que “es contempli la persona des de tota la seva realitat i on s’atenguin totes les seves necessitats. Des de la centralitat de la persona i a partir de la lectura que fem de textos com el de Mateu 25, s’enriqueix el sentit de la nostra tasca i se surt al pas d’aspectes d’instrumentalització de les persones, posant de relleu el seu caràcter sagrat”. Segons Joaquim Erra “molts plantejaments i iniciatives que s’han universalitzat tenen el seu origen en la visió antropològica humanista, d’arrels cristianes”.

De tot això, es desprèn la necessitat de els centre de titularitat catòlica siguin experts i referents en els serveis d’atenció espiritual i religiosa. Actualment la tasca dels religiosos en l’àmbit sanitari es mou en un context en el que hi ha un dèficit important de la vida espiritual i ignorància del fet religiós, i també és difícil trobar persones preparades per treballar en el camp de la pastoral de la salut. Per aquests motius, alguns reptes de la URC són tenir capacitat de donar respostes competitives, fer un treball en xarxa amb altres institucions i finalment, intentar no crear massa distància entre el món de la reflexió i de la praxis.

La intervenció dels religiosos en la trobada amb els bisbes està recollides en el butlletí de l’URC.

D'altra banda, aquest 11 de febrer també s'ha celebrat la Jornada Mundial del Malalt.