Glòria Barrete -CR Atac a la mesquita de Montcada i Reixach, protesta feminista en una missa catòlica, pintades antisemites durant una manifestació, consignes islamòfobes a Twitter del partit polític VOX, apedreguen el Saló del Regne d'El Vendrell. Són només alguns dels vuitanta casos que estan registrats en l’informe de la Càtedra de Llibertat Religiosa de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Universitat Ramon Llull.
Es tracta del primer anàlisi del grau de reconeixement, respecte, protecció i compliment de la llibertat religiosa al país i que durant el darrer any i mig ha dut a terme un equip de vint investigadors i recercadors. L'informe i la Càtedra és un encàrrec de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i se suma al conjunt d'iniciatives diverses de la Càtedra com han estat una formació en verificació de dades per a periodistes, diversos focus groups, l'impuls d'uns Premis i la celebració, al juliol, del Primer Congrés sobre Llibertat Religiosa.
L'informe, presentat aquest dimecres al matí, localitza vuitanta casos que vulneren la llibertat religiosa, la majoria dels quals estan relacionats amb la COVID-19 i les restriccions als centres de culte, ja que el període d’estudi que contempla aquest informe va des de l’1 de gener del 2020 al 31 de desembre del 2021. S'ha estudiat la situació de la llibertat religiosa en l’àmbit educatiu, funerari, sanitari, laboral, els centres de culte, i la via pública, entre d’altres. Els musulmans són la comunitat més afectada, seguida de catòlics i jueus.
Malgrat els vuitanta casos registrats, molts recollit per les xarxes socials i els mitjans de comunicació, des de la Càtedra s'insisteix en remarcar que "Catalunya no pateix restriccions greus ni violacions en llibertat religiosa, ni hi ha persecució per motius religiosos". Sí es detecten vulneracions en alguns àmbits que es presenten, afirmen, "com un camí a recórrer de cara a la millora de la protecció d’aquest dret al país".
Un informe que per a la directora general d'Afers Religiosos, Yvonne Griley, és un instrument "per seguir creant estratègies de millora en aquest àmbit i seguir desenvolupant mecanismes per poder denunciar les vulneracions". Unes vulneracions de dret, ha reconegut Griley, que sovint no tenen un ressó públic i que es converteixen "en realitats silenciades". La secularització del país, afirma, ha propiciat que la societat "no visqui sovint aquest abús o manca de llibertat religiosa com una pèrdua de dret".
La directora de la Càtedra de Llibertat Religiosa, Míriam Díez, també ha remarcat que la majoria de casos registrats en l'informe han estat perpetrats per desconeguts i que cal reconèixer també com han crescut "els discursos d'odi de certs partits polítics". La Càtedra ha creat un mapa digital amb els casos registrats i ha elaborat una Escala Interconfessional de Llibertat Religiosa per mesurar la percepció social sobre l'exercici d'aquest dret.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.