Jordi Llisterri -CR / ACN Que la compareixença de les víctimes d’abusos de capellans i religiosos seria un rosari d’acusacions contra l’Església era d’esperar. Però la sorpresa han estat els nombrosos retrets a l’actuació actual de l’administració pública i la resposta que han trobat les víctimes quan ha fet públic els seus casos. Aquest ha estat l’inici de la primera sessió de la Comissió d'Investigació sobre la Pederàstia del Parlament (CIPE). Hi han comparegut algunes de les víctimes més conegudes mediàticament com Miguel Hurtado, Manuel Barbero i Alejandro Palomas.
La intervenció més contundent ha estat la de l’escriptor Alejandro Palomas, que va denunciar haver patit abusos a La Salle, i ha arrencat la seva intervenció dient que no esperava res d’aquesta comissió. També ha criticat que només cinc diputats estiguessin a la comissió (i un havia marxat abans d’acabar) com a mostra del desinterès pel tema. Alhora, Palomas ha hagut de corregir la presidència de la Comissió quan l’ha presentat com a representant de la Plataforma Tolerància 0, perquè aquesta entitat ja no existeix.
Un altre moment tens ha estat quan una víctima d’un marista, Josep Roqueta, al final del seu testimoni ha recriminat als parlamentaris que s'haguessin passat l’estona mirant el mòbil. Els membres de la comissió no han fet més que disculpar-se i demanar quines mesures concretes esperaven que aprovés la comissió. Part de les peticions, com el temps de prescripció dels delictes, estan fora de l’àmbit competencial del Parlament.
Els testimonis dels abusos eclesials no han aportat cap nova dada que no es conegués. Però han acusat les institucions públiques de no fer res. D’una banda, de no ser prou contundents en l’exigència de responsabilitat a l’Església, però sobretot per les mancances dels sistemes de prevenció, atenció i formació que avui estan realitzant les administracions educatives, sanitàries i de seguretat pública.
Alexandra Membrive, psicòloga, víctima i presidenta del Mundo de los ASI, ha estat la més contundent en aquest àmbit. Ha repassat les accions que es podrien fer en l’àmbit de la prevenció i l’atenció a les víctimes i que, segons el seu criteri, no fan catorze departaments de la Generalitat. Ha denunciat que l’ajuda de l’administració als menors víctimes d’abusos s’acaba quan compleixen la majoria d’edat. Alhora ha descrit la manca d’empatia de molts professionals de l’administració quan atenen aquests casos.
Els testimonis han posat com a exemples la manca de campanyes d’informació i prevenció o d’un telèfon de denúncia i ajuda per als menors afectats. Membrive també ha explicat que els mitjans de comunicació haurien de deixar de focalitzar-se en el testimoni personal de les víctimes i que sobretot haurien de donar veu als experts que proposin solucions per abordar el problema social dels abusos a menors.
Aurora Martín, víctima d'abusos dins de la seva pròpia família, ha reclamat que les lleis protegeixin més la infància i que la normativa aprovada s'apliqui en tota la seva extensió. Com a mostra del desinterès de les administracions per aquest tema, ha exposat la manca de dades i estudis actualitzats. També ha assegurat que gairebé cap pedòfil es rehabilita estant a presó.
Miguel Hurtado, víctima d’un monjo de Montserrat, ha denunciat que l’Abadia rebi un milió d'euros en subvencions públiques cada any i no vulgui reparar a les víctimes. Palomas ha demanat la retirada del finançament públic als centres docents en què s’hagin comès o encobert abusos. Barbero, també ha criticat la Generalitat perquè no ha retirat el concert educatiu als Maristes. I ha denunciat que el professor que va abusar del seu fill, que passarà uns 14 anys a la presó, costarà uns 500.000 euros a les arques públiques mentre no es destinen recursos a les víctimes.
Juntament amb Roqueta, Barbero ha assegurat que els casos coneguts que afecten els Maristes són només una mínima part del que va passar en una situació d'encobriment sistemàtic. I que encara que van rebre una indemnització, han dit que els responsables dels Maristes sempre van actuar amb prepotència. En aquest cas, també han insistit que el Departament d'Educació mai els ha donat suport i s'han queixat perquè TV3 va retallar el documental que van emetre sobre els maristes. Roqueta ha argumentat que la Generalitat encara encobreix els Maristes perquè el 1936 Josep Tarradellas va cobrar un rescat pels germans maristes segrestats pels milicians revolucionaris, que finalment van ser assassinats.
En les compareixences i en les intervencions dels grups parlamentaris s’han posat de manifest les diverses percepcions de la comissió. Les dues víctimes que han denunciat a professors dels maristes han criticat que s’hagi trigat set anys a fer una comissió parlamentària i que aquesta s’hauria de focalitzar només en els maristes. Una posició que ha rebut el suport de la CUP i els Comuns i han recriminat a la resta de grups parlamentaris d’haver entorpit la comissió. ERC, i especialment PSC i Junts, s’han centrat en les mesures de prevenció que volien proposar els compareixents.
Els tres testimonis víctimes d’eclesiàstics han recriminat a l'Església que encara segueixi tapant casos i no indemnitzi els afectats. I han situat el problema en una situació de privilegi que encara té l’Església, citant exemples com les immatriculacions, el finançament públic o el concordat.
Tot i que el Pla de Treball que es va aprovar s’iniciava amb les aportacions dels experts per donar context al problema dels abusos, la comissió tindrà la segona sessió el 15 de maig amb més compareixences de víctimes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.