"No és fàcil caminar en la Llei del Senyor sense caure en la rigidesa”

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dilluns 24 d'octubre de 2016

Rere la rigidesa hi ha sempre quelcom d'amagat, una doble vida; els rígids no són lliures, són esclaus de la llei; Déu en canvi dóna la llibertat, l'afabilitat, la bondat: és el que ha dit el papa a la Missa del matí a la Casa Santa Marta.

A l'Evangeli del dia, Jesús guareix una dona el dissabte provocant la indignació del cap de la Sinagoga perquè –diu– ha estat violada la Llei del Senyor. “No és fàcil –comenta el papa– caminar en la Llei del Senyor”, és “una gràcia que hem de demanar”. Jesús l'acusa de ser hipòcrita, una paraula que “repeteix tantes vegades als rígids, a aquells que tenen una actitud de rigidesa en el complir la llei”, que no tenen la llibertat dels fills, “són esclaus de la Llei”. En canvi, “la Llei –observa– no ha estat feta per fer-nos esclaus, sinó per fer-nos lliures, per fer-nos fills”. “Dins la rigidesa hi ha una altra cosa, sempre! I per això Jesús diu: hipòcrites!”:

"Rere la rigidesa hi ha quelcom d'amagat en la vida d'una persona. La rigidesa no és un do de Déu. L'afabilitat, sí; la bondat, sí; la benvolença, sí; el perdó, sí. Però la rigidesa no! Rere la rigidesa hi ha sempre quelcom d'amagat, en molts quasi una doble vida; però hi ha també quelcom de malaltia. Com sofreixen els rígids: quan són sincers i se n'adonen d'això, sofreixen! Perquè no aconsegueixen tenir la llibertat dels fills de Déu; no saben com es camina en la Llei del Senyor i no són feliços. I sofreixen tant! Semblen bons, perquè segueixen la Llei; però al darrere hi ha alguna cosa que no els fa bons: o són dolents, hipòcrites o són malalts. Sofreixen!”.

El papa Francesc recorda la paràbola del fill pròdig, en la qual el fill gran, que s'havia comportat sempre bé, s'indigna amb el pare perquè re-acull amb joia el fill menor dissolut, però tornat a casa penedit. Aquesta actitud –explica el papa– fa veure què hi ha al darrere d'una certa bondat: “la supèrbia de creure's just”:

"Darrere aquest fer bé, hi ha supèrbia. Aquell sabia que tenia un pare i en el moment més fosc de la seva vida va anar cap al seu pare; aquest només entenia del pare que era l'amo, però mai l'havia sentit com a pare. Era un rígid: caminava en la Llei amb rigidesa. L'altre va deixar la Llei de banda, se'n va anar sense la Llei, contra la Llei, però arribat a un cert punt va pensar en el seu pare i va tornar. I va obtenir el perdó. No és fàcil caminar en la Llei del Senyor sense caure en la rigidesa”.

"Preguem el Senyor, preguem pels nostres germans i les nostres germanes que creuen que caminar en la Llei del Senyor és tornar-se rígids. Que el Senyor els faci sentir que Ell és Pare i que a Ell li agrada la misericòrdia, la tendresa, la bondat, l'afabilitat, la humilitat. I que a tots ens ensenyi a caminar en la Llei del Senyor amb aquestes actituds”.

Traducció: Ignasi Segura —Catalunya Religió