“Posem al servei de l'arxidiòcesi les eines per dedicar-se plenament a la pastoral”

Arquebisbat de Tarragona Des d’aquest mes de setembre, Maria del Mar Cugat exerceix el càrrec de secretària general i cancellera de l’arquebisbat de Tarragona, a més de cap de personal, notària i interventora. Una tasca que serveix per "posar al servei de l'arxidiòcesi les eines administratives i organitzatives que ajudin a no haver de distreure recursos i dedicar-se a la pastoral", explica en una entrevista publicada al Full Dominical de l'arquebisbat de Tarragona.

Cugat és mare de família i diplomada en Relacions laborals per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment, fa deu anys que treballa a l’Arquebisbat de Tarragona, primer a la Delegació diocesana per a l’activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies i, després, compaginant aquesta responsabilitat i animació pastoral amb altres departaments o serveis a l’arxidiòcesi.

Ets la segona dona que exerceix el càrrec de secretària general i cancellera. Com assumeixes aquesta responsabilitat?

M’agradaria dir, d’entrada, que el fet que una dona accedeixi a càrrecs diocesans, càrrecs pastorals o qualsevol altre rol missioner a l’Església no ha de ser notícia. Ho entenc, però malauradament encara no tenim costum; però hauria de ser normal, ja que la gran majoria de les persones que formen les nostres comunitats són dones.

Dit això, assumir responsabilitats a qualsevol àmbit de la vida respon a la disposició personal a participar d’un projecte, d’una proposta i fins i tot d’un pla de futur. Humilitat, eficàcia, fidelitat i transparència són els objectius que modestament m’he marcat per fer en el temps que estigui fent aquesta feina, perquè sé que a l’Església els càrrecs no són perpetus i cal anar rejovenint sempre totes les nostres propostes de futur.

Quines són les principals funcions que desenvolupes en aquests nous càrrecs?

Com a secretària general i cancellera, i comptant amb l’ajuda de les persones que treballen a l’àrea administrativa o d’altres, les meves funcions van des de la gestió de tota la documentació que requereixen els mossens (carnets, incardinacions, llicències ministerials, decrets, nomenaments, registre de ministres de culte), treballs de registre, documentació i comunicació d’expedients matrimonials, nul·litats, apostasies, rectificacions de partides de baptisme. També gestionem els diferents tràmits d’associacions d’Església i confraries que puguin ser requerits al Registre d’entitats religioses.

Per altra banda, tenim cura de totes les dades que es puguin requerir tant la Conferència Episcopal Espanyola com de la Santa Seu per estadístiques sacramentals.

Com no podria ser d’altra manera, com a secretària m’encarrego de ser present al Consell Episcopal i aixecar acta. També participo en el Consell d’assumptes econòmics, de la Comissió d’obres i serveis a les parròquies i en el Consell Pastoral Diocesà.

Relacionar totes les meves tasques, en tan poc espai i no avorrint al personal, resulta complicat, però voldria destacar-ne una de nova que l’arquebisbe Joan ha tingut a bé que es generi com un referent de transparència en els procediments econòmics. I és que com a notària de l’arquebisbat esdevinc la interventora i, per l’acceptació de qualsevol pressupost, factura o pagament serà necessària la meva signatura amb altres dues mancomunades d’economia. És una mesura de control que afavorirà que les decisions es prenguin de manera transparent i conjunta i que no es generin noves actuacions de superiorat i d’abús.

Com valores la presència dels laics, i en especial de les dones, en els diferents organismes de la nostra arxidiòcesi?

Ja a la primera pregunta ho he dit, però ampliant el que penso crec que en aquests moments això no respon tan sols a una necessitat de l’Església sinó també a un desig de les persones que en formem part i ens conforta que el mateix arquebisbe i que el Papa tinguin sempre una paraula que ens encoratgi a tenir aquesta actitud humil, com a signe palpable de sinodalitat que, en aquests moments, són tan necessaris per assolir la corresponsabilitat en tots els àmbits de la nostra vida i, com no podria ser d’una altra manera, també amb la nostra presència activa a l’Església.

La nostra arxidiòcesi viu una nova realitat amb la implantació de les Unitats pastorals, que arriba en ple Sínode sobre la sinodalitat. Com afavoriran, les UPA, aquest "caminar junts" que proposa el papa Francesc?

Respondre aquesta pregunta seria més pròpia de contestar per qualsevol dels agents de la pastoral en tots els seus àmbits que des de la Secretaria general i cancelleria. Nosaltres posem al servei de l’arxidiòcesi i de totes les persones, organismes, grups i comunitats les eines administratives i organitzatives que ajudin a no haver de distreure recursos i dedicar-se a la pastoral.

És una mica com el que passa al Departament d’economia, que està al servei de tothom sense ser un servei pastoral i forma part del teixit bàsic que facilita aquesta pastoral.