(David Casals /CR) L'Església Evangèlica de Catalunya (EEC), denominació protestant present a casa nostra des de 1869, dedica aquest 2012 al fundador del metodisme, John Wesley, i aquest dissabte 28 de gener ha organitzat un acte conmemoratiu a l'Església Protestant de Barcelona Centre (Tallers, 26) per obrir aquest 'Any Wesley'. A Catalunya Religió parlem amb el president de l'EEC, Ignacio Simal.
Pregunta: En el protestantisme hi ha múltiples denominacions. L'EEC es defineix com a metodista i presbiteriana. Quina és l'aportació, el fet diferencial del metodisme en el món protestant?
Resposta: En primer tot, cal destacar una reivindicació del laicat. El metodisme sorgeix al Selge XVIII durant la primera revolució industrial a Anglaterra i prové de l'Església Anglicana, i una de les aportacions que fa és que sorgeix del poble i dels pobres, parlant en termes moderns. Hi ha una equiparació entre laics i clergues.
És doncs una espiritualitat per a classes populars.
Sí, posa molt èmfasi en la seva educació. De fet, aquí a Catalunya i Balears, quan a finals del segle XIX es funden les primeres missions metodistes, es crea una església i una escola. També crea una espiritualitat per a les 'masses'.
En qui sentit?
Hi ha tradicions del protestantisme que han posat l'accent a una espiritualitat que podia cultivar una certa èlit. En canvi, el metodisme arriba a tothom. També s'ha de destacar que el seu fundador, John Wesley, tenia una visió més positiva de l'ésser humà que la teologia reformada clàssica de Joan Calví. Mentre que la teologia reformada clàssica parla més d'una teologia per elegits, Wesley destaca que l'ésser humà pot canviar amb l'ajuda de la gràcia de Déu, que tothom pot fer-ho i arribar així a la santetat i la gràcia cristiana.
Llavors és una teologia popular.
Resposta: Popularitza la teologia i la posa al servei del poble, i això és una de les grans aportacions del metodisme al moviment protestant. En un context on l'Església Anglicana és molt freda i molt elitista, Wesley va començar a predicar al carrer, amb els obrers, quelcom innovador en l'Anglaterra del seu temps. Té unes idees molt obertes pel temps que li ha tocat viure.
Llavors el metodisme és una reacció progressista?
El metodisme avui dia és molt divers: a Estats Units és molt obert, mentre que a Amèrica Llatina hi ha esglésies més conservadores. Wesley se l'ha de contextualitzar, però té unes idees molt avançades pel temps que li toca viure, com per exemple, la lluita contra el comerç d'esclaus.
Introducció al metodisme
A Catalunya els metodistes són una de les denominacions més antigues, i a finals del segle XIX van començar a Barcelona, Rubí, Mallorca i Menorca una obra que consistia en fundar una comunitat religiosa i una escola. Els centres educatius van tancar les seves portes l'any 1939, obligats pel règim franquista, i les esglésies també ho van fer, tot i que van poder reobrir les seves portes l'any 1945, fruit del nou context que es va imposar després de la Segona Guerra Mundial i com un gest davant dels aliats.
L'Església Evangèlica de Catalunya agrupa comunitats de tradició metodista i presbiteriana, moltes de les quals amb més d'un segle d'història, com l'església protestant del carrer Tallers, Clot, Poblenou i Rubí.
El metodisme es va originar a Gran Bretanya al segle XVIII i gràcies a la seva activitat missionera primer als Estats Units i després a altres indrets, es va expandir ràpidament, especialment entre les classes populars, i que avui dia agrupa a uns 75 milions de fidels a tot el món.
El moviment el comencen un grup de persones, encapçalades pels germans John i Charles Wesley, que estudiaven la Bíblia i demanaven una renovació de l'Església d'Anglaterra. La paraula 'metodista' era un malnom pejoratiu per dessignar els seus primers seguidors, per l'èmfasi que posaven en el seu 'mètode' de perfeccionament cristià: lectura de la Bíblia, trobades en grup per a l'edificament espiritual, abstinència de luxes i entreteniments i visitació a presos, malalts i pobres.
Contràriament al que feia l'Església d'Anglaterra, els primers metodistes van començar a crear societats metodistes, fer sermons al carrer i composar himnes utilitzant melodies populars, amb l'objectiu d'acostar el missatge de Déu a tothom. No volien ser una denominació a part de l'anglicanisme, però finalment van acabar constituint una església a part.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.