Joves i espiritualitat, en diàleg a Cristianisme i Justícia

Cristianisme i Justícia Joves i Espiritualitat és la nova publicació de l'Escola Ignasiana d'Espiritualitat (EIDES) que recull les converses de dotze joves sobre els seus itineraris de fe i d'espiritualitat. Es tracta d'un quadern coordinar per Glòria Andrés en què els joves parlen en un clima de confiança i des de l'experiència personal també de com viuen la seva fe en la quotidianitat i el seu entorn proper.

Des de Cristianisme i Justícia expliquen que "no es tracta en absolut d'una radiografia sobre els joves i l'Església". El llibre és la veu d'uns joves que parlen en primera persona. Tots ells tenen en comú que coneixen l’espiritualitat ignasiana o hi estan vinculats, però no tots són cristians ni creients.

A les converses expressen com l’espiritualitat té a veure amb trobar sentit a tot d’allò que fem i vivim, i amb la possibilitat de prendre decisions des de la profunditat. Es qüestionen si es pot viure una espiritualitat sense ser creient, i reflexionen sobre la connexió entre l’espiritualitat i la fraternitat.

Així, hi ha tota mena de testimonis: “L'espiritualitat la pots viure amb Déu o sense Déu, perquè no és exclusiva de la religió". Es parla també de l'agnosticisme i com buscar "una certa profunditat en la vida".

Els joves expliquen dificultats que s’han trobat, i que identifiquen amb l’individualisme o la manca d’espais i temps per a un mateix i per a cultivar la interioritat. Reivindiquen la necessitat d’obrir-se als altres i al món, de prendre consciència dels límits, i parlen de la relació de l’espiritualitat amb l’activisme i la implicació social, o amb les experiències de sofriment i de dol viscudes.

Lluny de veure-ho com a problema, celebren la diversitat de l’Església, les diferents maneres de viure i expressar la fe, i també de la necessitat d’acostar-se a Jesús no només d’una manera intel·lectual sinó des del cor i des dels sentits. Valoren la importància de la comunitat i la vivència comunitària de la fe, i ens expliquen què representa viure la fe en un país on la tradició religiosa majoritària és una altra, o en un context secularitzat que qüestiona constantment el fet religiós.

Alguns dels testimonis parlen de la vivència de l’espiritualitat compartida amb una parella que professa una altra religió. O del procés d’allunyar-se de l’Església i de tot el que hi està vinculat i posteriorment, viure experiències que porten a connectar amb la fe, a través d’un procés que porta a passar d’una fe viscuda per l’educació rebuda a una fe triada, de forma autònoma.