“La filosofia ha d’ajudar els joves a pensar, a que es replantegin els prejudicis”

(Escola Pia) A Batxillerat va estudiar Ciències Pures i a la Universitat volia fer Física perquè estava convençut que era la ciència que abraçava l’estudi de tot. Però Joan Garcia del Muro Solans, guanyador del Premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic d'enguany, va canviar d’opinió al darrer moment, quan va descobrir que la Filosofia era la ciència que s’ho plantejava tot i sense límits.

Avui, és professor d’aquesta matèria en un institut i a la Universitat Ramon Llull, ha guanyat diferents premis en aquest àmbit i ha publicat assajos. El premi que atorga l’Escola Pia de Catalunya reconeix el seu treball “La Generació Easy o de l’Educació en l’era del buit”.

Què et van dir, al teu entorn, quan vas fer l’aposta per la Filosofia?

Els meus pares em van donar suport des del principi. Els meus professors potser no ho entenien. Jo sempre previnc els meus estudiants de Batxillerat: la Filosofia és per estudiar, però és difícil convertir-se’n en un professional.

Com ho has fet per ‘viure’ de la Filosofia?

Recordo que els meus pares em van dir: “T’hem animat a estudiar el que més t’ha agradat. Això t’ajudarà a trobar feina i que ho facis bé”. És la clau. A la facultat no hi havia una especialitat. El que més em van interessar van ser les assignatures d’Ètica i Metafísica. Amb els anys, m’he dedicat a la Filosofia medieval i a l’Ètica. L’única sortida que veia era ensenyar i per això la vaig agafar. Ara, la docència és la meva vida. Em sento realitzat i satisfet.

Què és per a tu educar?

Acompanyar, portar de la mà. Avui tenim moltes maneres i eines per fer-ho. Però a mi em preocupa cap a on acompanyo els meus alumnes. La cultura actual, de la segona guerra mundial fins ara, té unes característiques molt singulars. En nom de la veritat, de la creença, s’han fet barbaritats patents, sobretot al segle XX. Com els camps d’extermini. Sembla que els intel·lectuals, en descobrir-ho, es retiressin cap a l’altra banda. Si la culpa va ser defensar veritats, què fem per evitar que torni a passar? Afeblir les certeses. Les conviccions massa fortes, van portar al dogmatisme i aquest a la intolerància.

Creus que avui en dia això és així també?

No cal patir, en la nostra societat és difícil que torni a passar, allò. Però a mi m’espanta molt el que tenim: gent que no creu en res, sense principis, que pensa que qualsevol opinió pot ser tan vàlida com una altra. Això fa que tinguis les mans a punt per fer qualsevol disbarat.

D’un extrem a l’altre…

Jo crec que educar en la vacuïtat no és l’antídot contra la barbàrie. Afeblir certeses no és la solució per crear persones no fanàtiques. Els fem més dòcils, més vulnerables. Es tracta d’intentar dotar els joves amb eines intel·lectuals, per fonamentar la crítica, l’oposició. Si creuen que el seu pensament no serveix més que per a ells, és relatiu, estem perduts. Si no els donem confiança en el seu pensament, si no els ajudem a pensar… tindrem un problema greu.

La societat no respon?

Avui, hi ha una solució que sembla fàcil. Tornem invisible un problema fins que ja no hi ha problema. Per posar un exemple que ens afecta directament com a educadors i educadores: s’identifica el fracàs escolar i se’l relaciona amb suspendre. Algunes polítiques es prenen des de l’obsessió estadística. Què fem? Abaixem el nivell i no modifiquem res més. Si això es fa com una solució fàcil, no arribarem enlloc.

Què fer per educar en aquesta era del buit que descrius, llavors? Amagar el cap no serveix. Minimitzar tampoc.

És difícil trobar un antídot. Jo crec que el camí és introduir la cultura de l’esforç. El que jo aconseguiré depèn del que jo faci. La societat ofereix models nefastos d’aquells que no fan res i triomfen. La funció de l’educació és desemmascarar això: cal donar als nostres alumnes confiança en el seu pensament i esforç.

Com et planteges l’ensenyament de la Filosofia? Et pot ajudar en aquesta tasca?

No hi ha una única manera. Em vaig adaptant. Procuro que primer coneguin el pensament de l’autor. Els dic que tenen l’ocasió de dialogar amb persones molt intel·ligents. Es tracta d’entendre el problema que aborden i com desenvolupen la seva resposta. Llavors els proposo que facin la seva crítica personal: “això és interessant però…” Trobar les insuficiències. Les classes han de ser un estímul per pensar.

Filosofia en evolució.

Les teories no estan acabades. Cal aportar. Però jo sóc dels qui estan convençuts que existeixen les respostes. Plantegem preguntes, diàleg… Si pensés que no hi ha resposta, no em dedicaria a això. He d’intentar arribar encara que sé que no ho faré del tot. Però, si puc aprofundir una mica més, per poc que avanci… ja val la pena!

Té sentit estudiar Filosofia avui, en un món on la tecnologia sembla regnar sense límits?

Sant Tomàs d’Aquino deia: “No estudio per conèixer el que van pensar els homes, sinó per arribar a la veritat de les coses”. A mi em pot interessar el que pensava algú… però no és la meva tasca que els meus alumnes aprenguin això. Vull que aprenguin a pensar, a plantejar-se les grans qüestions i que s’apropin a respondre-hi. Malgrat el que alguns pensen, no és una matèria per conèixer fites, sinó per posar les bases per al pensament. La missió d’aquesta assignatura és ajudar els joves que pensin i que ho facin per ells mateixos, que es replantegin els prejudicis. Per això no és que tingui sentit, és que és fonamental.

La Filosofia com una eina per viure, una eina de futur.

Gràcies al seu estudi, creixerà el seu esperit crític, el seu compromís. A més Filosofia, més anticossos davant la manipulació i l’engany. Al cap dels anys, és un orgull pensar en els alumnes que has ajudat a pensar. Potser en altres ha quedat alguna idea. Els ajudes a despertar i a obrir horitzons.

Tu has fet pensar els alumnes. I ells a tu?

Tant a la facultat com a l’institut, les seves preguntes m’han enriquit. Fins i tot, com a pare, ensenyar als meus fills m’ha enriquit. M’agrada la falta de prejudicis, de judicis prefabricats sobre les coses, que tenen els més petits. Des de la seva ignorància, tenen més facilitat per arribar a l’essència.

Hi ha una edat per endinsar-se en la Filosofia?

Jo crec que a 3r o 4t d’ESO ja seria un bon moment, aquell en què comencen a formular-se preguntes. Però el meu fill petit, per exemple, quan un dia em va preguntar: “M’estimes perquè sóc el teu fill?” ja està fent Filosofia. Aquesta pregunta no té una utilitat pràctica. Quan existeixen els grans interrogants, ja és un bon moment. M’entendreix veure com els humans estan preocupats per arribar a la causa última des de ben petits. Els nens no saben encara menjar ni sobreviurien sols i ja pregunten sense parar el perquè de tot.