La mirada de Déu

El llibre del Levític ens ha conservat un text preciós (6,22-27), d’una gran bellesa literària i molt ric teològicament. El llegim sempre a la primera lectura de començament d’any, festivitat de Santa Maria. Es tracta d’una benedicció que impartien els sacerdots d’Israel, no sabem exactament en quin moment, però no és descabellat pensar que podia ser la benedicció de comiat de les grans festes d’Israel, com també la benedicció de comiat que s’impartia als pelegrins que abandonaven el temple. És possible que ens trobem al davant d’un text molt antic, donat que es trobà en dues tauletes de metall, descobertes a la vall de Hinnom, el segle VII aC.

El text de la benedicció està precedit del mandat adreçat, per part de Déu, a Moisés a fi que Aaron i els seus fills beneeixin els israelites. Si la benedicció l’han d’executar Aaron i els seus fills, s’entén que són els sacerdots els qui tenen la capacitat i la faculta de beneir. Però no sempre és així a la Bíblia; els patriarques beneeixen els seus descendents, Isaac ho fa amb Jacob (Gn 27) i aquest beneeix els fills de Josep (Gn 49). Ho fa el rei David, desprès de portar l’arca de l’aliança a Jerusalem (2 Sa 6,18).

El text de la benedicció està construït amb tres frases, cadascuna de les quals conté el nom diví i dos verbs. Aquesta estructura ternària és indicativa de la qualitat i intensitat de la benedicció. En altres indrets de l'Antic Testament trobem que tres té aquest mateix sentit. A Isaïes Déu és aclamat tres vegades Sant (6,1) i en el llibre de Samuel, aquest sent tres vegades la crida del Senyor ( 1 Sa 3,1-21). A les nostres celebracions eucarístiques i litúrgiques conservem aquesta mateixa estructura on la benedicció va precedida d'una triple invocació.

“El Senyor et beneeixi i et guardi” expressa el desig de que Déu actuï en favor d’Israel o de la persona en concret alliberant-lo de tots els perills que l'amenacen i li poden fer mal o el poden allunyar de Déu. “El Senyor escolta el pobre que l'invoca, i el salva de tots els perills", dirà el salm 34,7. A la segona frase hi trobem una expressió gairebé idèntica a la del salm 67,2 "Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada". És en els mateixos salms on trobem la clau per adonar-nos de la càrrega significativa que té l'expressió "la mirada de Deú". Veure la claror de la mirada de Déu és equivalent a estar salvat (80,4.8.20), vol dir ser feliç i caminar en la llum (89,16) i vist en sentit contrari, ser privat de la mirada de Déu s'interpreta com una gran desgràcia: "Vas amagar la mirada, vaig quedar trasbalsat" (30,8).

Shalom, la pau és el terme cap on conflueix tota la benedicció. Recordem que pau no és només absència de guerra; és prosperitat material, és vida, salut, benestar; a més d'això pau és trobar-se bé, estar bé amb un mateix, la pau és el fruit de les relacions humanes entranyables, és felicitat, optimisme i pel creient israelita és el do messiànic per excel·lència (Is 9,5; Mi 5,4) i l’experiència d’estar en unes relacions immillorables amb Déu.

Amb tot el que hem dit, hom pot adonar-se que el verb hebreu “barak” i el substantiu “beraka” –beneir i benedicció- posseeixen una gran densitat i riquesa significativa. Beneir és equivalent a crear, donar vida, per això la benedicció és present en el primer relat de la creació (Gn 1,22.28). La benedicció parteix de la iniciativa de Déu, que mostra així la seva generositat. La benedicció expressa el desig de benestar, prosperitat, riquesa, plenitud de vida, fecunditat. A l’afirmació de la generositat de Déu que representa la benedicció, respon el petit, el dèbil que reconeix aquesta generositat i la grandesa de Déu. La benedicció que surt dels llavis dels éssers humans és una explosió entusiasmada que confessa públicament el poder de Déu tot donant-li gràcies.

Festivitat de Santa Maria. 1 de Gener de 2016