Malaquies s’adona que per a reconstruir el país desprès de l’exili és imprescindible una classe sacerdotal que s’impliqui a fons en el projecte, segons explica en aquest comentari sobre les lectures de d'aquest diumenge el teòleg Josep Mª Solà. Per això, continua, denuncia els sacerdots que desatinen les seves obligacions en perjudici del poble.
MIQUEL ALS SACERDOTS
La predicació del profeta Malaquies es sol situar entorn l’any 515 aC., és a dir, uns vint anys desprès del retorn de l’exili. Amb aquests anys hi hagué temps suficient per passar de l’eufòria al desànim i aquest, entre altres coses, havia estat causat per la decepció provocada per la classe sacerdotal. Aquesta, amb el declivi de la monarquia, havia anat adquirint poder i assumint aquelles funcions en el temple, que, temps enrere, eren prerrogativa del rei. El col·lectiu sacerdotal, en comptes de liderar la reconstrucció del país, havia desatés les seves obligacions fonamentals. Malaquies es queixa d’aquesta classe sacerdotal en el text de la primera lectura d’aquest diumenge ( Ml 1,14b-2,2b.8-10).
Les queixes del profeta apunten fonamentalment a tres qüestions: l’oblit de les normes de puresa ritual inherents a les funcions litúrgiques del temple, l’ensenyament de la Llei i els matrimonis amb dones estrangeres. Però en la selecció de versets, que fa la lectura litúrgica no s’hi veuen aquests aspectes, sinó tan sol un, que en el conjunt del text de Malaquies és secundari, la funció judicial dels sacerdots, que, com es desprèn del text, també feien malament.
Les funcions dels sacerdots d'Israel eren bàsicament tres: atendre la litúrgia del temple, l’ensenyament de la Llei i la intervenció en afers judicials. En ordre d’importància la funció judicial anà sempre a la cua de les altres funcions més típiques i pròpies de l’estament sacerdotal. No obstant, aquesta funció judicial és reconeguda en el llibre del Deuteronomi quan diu: “Presenta’t als sacerdots levites i al jutge que estigui llavors en funcions i exposa el teu cas. Ells t’indicaran com l’has de resoldre. Actua tal com ells sentenciin” (17,9s). El segon llibre de les Cròniques també dóna notícia de la funció judicial dels sacerdots, compartida amb els levites, quan explica que Josafat, rei de Judà, designà levites i sacerdots perquè jutgessin i resolguessin els plets dels habitants de Jerusalem (2 Cr 19,8)
Quan els profetes increpaven els reis per la seva idolatria i mal comportament, solien presentar David com a model del rei ideal, fidel als preceptes del Senyor. Malaquies s’adreça als sacerdots i no pot presentar l’exemple de David, el que fa llavors és presentar el sacerdoci levític, que és el sacerdoci a imitar. Parla de l'aliança feta amb Leví. De fet Moisès, representant del poble davant Deu per fer l’aliança, és de la tribú de Leví, així com el seu germà Aaron de qui descendeixen els sacerdots d’Israel. I encara es pot parlar d’una aliança més específica amb el sacerdoci levític, la que, segons consta en el llibre dels Nombres, Déu fa amb Pinhàs, nèt d’Aaron, aliança de pau per la que se li concedeix perpètuament el sacerdoci.
En un temps en que la preocupació per la reconstrucció del país juga un paper molt important, Malaquies veu que aquesta no serà possible sense l’aportació decisiva de la classe sacerdotal, que ha anat acaparant poder en les hores baixes de la monarquia. Poca cosa es podrà fer amb un col·lectiu sacerdotal despreocupat de les seves obligacions i dominat per la corrupció. A ells, més que a ningú, cal exigir-los un canvi,si aquest es produeix, el poble respondrà i llavors serà possible una comunitat d’Israel vivint feliç i en pau.
Diumenge 31 durant l’any
30 d’Octubre de 2011
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.