Publiquem avui el comentari que el teòleg Josep Mª Solà fa sobre les lectures d'aquest diumenge:
_______________
La primera part de la carta als Efesis és una descripció del fet de la salvació (2,1-3,13). Constata el pas de mort a vida, que han fet els gentils; la unió d’aquests amb l’Església i el paper de Pau com a proclamador del designi de Déu. La segona part parla del comportament que han de tenir els Efesis, com a resposta a aquesta realitat de salvació (4,1-6,20). Cara a aquest comportament, l’autor exposa una colla d’exhortacions de caire molt general. Algunes d’aquestes són les que recull el text de la segona lectura d’aquest diumenge (Ef 5,8-14).
El text està marcat per la presència de la imatge dual, llum i tenebra. L’autor es val d’aquestes per insistir als efesis que prenguin consciència dels seu nou estat de creients, a diferència del que eren abans i a diferència també de la resta dels efesis, que s’han quedat en el paganisme. En la frase “En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum” hi ressona un dels enunciats forts de la teologia de Pau; “Tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu” (Rm 6,11). Comparar l’home fidel a Déu i que practica bones obres amb el ser llum i irradiar llum no és nou per l’autor de la carta als efesis i se’n serveix per construir el seu text. En la literatura de Qumram, i més concretament el Llibre de la Guerra comença parlant de la guerra entre els fills de la llum contra els fills de les tenebres (1QM 1). També s’hi troba la idea de que de la llum en brolla veritat i de la tenebra la falsedat (1QS 5,19). Pel que fa a la literatura bíblica, el segon llibre d’Isaïes diu del Servent de Jahvé que serà llum de les nacions (42,6; 49,6). En el tercer Isaïes es diu que brillarà com l’alba la llum del qui comparteix el pa amb els qui passen fam (58,7s). Però és el mateix Jesús el qui encoratja a ser llum del món (Mt 5,14-16), resultat de les bones obres practicades i esdevenir així un referent per a tota mena d’homes.
El text no dóna pistes per endevinar qui són els qui formen part d’aquest col·lectiu, que són de la tenebra. Una possibilitat és que siguin membres de la comunitat que s’ha desviat i que, cara enfora, es mostren seguidors de Jesús, però d’amagat es comporten de manera inadequada al que ells proclamen ser. Dit això, està clar que els membres de la comunitat s’han de desmarcar d’aquest tipus de comportament, no n’han de voler saber res i encara més, la llum de les seves obres han de ser una denúncia i posar en evidència la falsedat d’aquest comportament. L’altra possibilitat és que es refereixi als conciutadans efesis, que s’han mantingut en el paganisme. En aquest cas, l’autor vol exposar que el comportament cristià ha de ser una denúncia de qualsevol tipus de mal comportament. No es pot ser un observador neutre i passiu davant el mal que hi ha al món, s’ha de ser actiu i denunciar tota mena de mal sigui on sigui, sigui quin sigui. Callar vol dir col·laborar amb les obres estèrils dels qui són de la tenebra (v.11). De poca cosa serveix haver adquirit la condició de ser llum, si no és pera aconseguir que altres persones descobreixin la llum de les paraules de Jesús i per, desmarcant-se de qualsevol conxorxa amb el mal, denunciar la presència d’aquest en el món.
Diumenge 4art de Quaresma
3 d’Abril de 2011
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.