Eventualitats d'un naixement

El relat del naixement de Jesús i les seves circumstàncies transmès per LLuc (2,1-14) en el seu evangeli es llegeix a la missa de la nit del dia de Nadal, la missa del Gall. La lectura d’aquest relat sol estar molt influenciada per les imatges populars, iconogràfiques i teatrals, de tal manera que el missatge de LLuc pot quedar desdibuixat.

En el text, tal com el presenta la litúrgia s’hi poden distingir tres parts: 1) El cens de Quirini, pretext del viatge cap a Betlem (vv.1-5); 2) El naixement de Jesús (vv.6-7); i 3) L’anunci de l’àngel als pastors (vv.8-14). El text presenta serioses dificultats si se’n vol fer una lectura històrica. No hi ha constància d’un cens fet a tot l’imperi en temps d’August. Pel que fa al cens de Quirini, es va limitar a la província de Judà i es va fer l’any 6 desprès de la destitució d’Herodes Arquelau a fi de delimitar els bens sobre els que havia d’establir l’impost. Quirini fou un dels homes que adquirí mes prestigi en l’imperi quan fou governador de Síria. Lluc menciona August i Quirini, dos grans personatges, per emfasitzar, per contrast, la senzillesa del naixement de Jesús. Lluc coneix el cens fet per Quirini però el transforma a favor del seu projecte narratiu i teològic consistent en portar Josep i Maria de Natzaret a la ciutat messiànica de Betlem. A més d’això, li interessa situar el naixement de Jesús en una data històrica, com desprès ho farà amb la predicació de Joan (3,1-2).

El naixement a Betlem respon més a un propòsit teològic que no pas a la transmissió d’una dada històrica. Fonamentada en una profecia de Miquees (5,1-4, llegida aquest passat 4rt diumenge d’Advent) existia un convenciment generalitzat que el Messies havia de néixer a Betlem, que era la població on havia nascut David (1 Sm 17,12). El Messies havia de ser descendent de David (Lc 20,41). El propòsit de Lluc, introduint aquestes referències en el text, no vol fer altra cosa que fer coherent la descendència davídica de Jesús i la seva condició de Messies.

No es pot passar per alt la importància que dóna Lluc al fet que Jesús era un primogènit. Ser primogènit implicava una predilecció per part de Déu. “Consagra’m el teu primogènit” dirà el llibre de l’Èxode (22,28). I quan el mateix llibre de l’Èxode diu: “Israel és el meu primogènit” (4,22) es posa de manifest la predilecció de Déu per Israel. Calia rescatar allò que pertany a Déu, per això Lluc introdueix en el seu evangeli el passatge on es rescata Jesús el primogènit (2,22-38). Ser primogènit també està relacionat amb el messianisme que descendeix de David (Sl 89,28).

Molts comentaristes s’han entretingut en esbrinar com seria el tipus d’habitatge on nasqué Jesús (“katalymati”, en grec). Cal retenir tan sols que era un lloc pobre i humil. La senzillesa del naixement de Jesús Lluc la contrasta amb la grandiositat dels grans personatges que inicien el relat –August i Quirini- i la posa en sintonia amb la marginació dels pastors que intervindran a continuació.

A l’imperi romà s’anunciava el naixement de l’hereu d’un personatge important i es proclamaven els beneficis que reportaria pel poble aquest naixement. Lluc construeix un símil amb l’escena de l’anunci als pastors efectuat per l’àngel del Senyor. La presència d’àngels marca el caràcter teològic del text en detriment de les pretensions històriques. Déu s’encarrega de revelar la identitat del que acaba de néixer, no als grans personatges de l’imperi, sinó a uns pastors ritualment impurs pel fet d’estar en contacte permanent amb els animals i, en conseqüència, marginats per la tenebra d’Israel, que quedarà dissipada per la llum de la glòria del Senyor.

Nadal del Senyor. Missa de la nit. 25 de Desembre de 2015