Un fragment més del discurs de comiat de l’evangeli de Joan, llegit a l’evangeli de diumenge passat, trobem avui a la lectura de l’evangeli (Jn 14,15-21). Una primera dificultat que presenta el text està en el prec que Jesús fa als seus deixebles de guardar els seus manaments. Parla de manaments en plural, quan poc abans, en dir als deixebles “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (15,12), sembla que s’estigui referint a un sol i únic manament. El mateix fa pensar 1Jn 4,21 que parla del manament que hem debut de Jesús, com si fos un sol i únic manament. Una solució pot ser considerar que estimar és el més important de tot i en aquest estimar s’hi engloba el compliment de tot, a l’estil de la dita de Sant Agustí: “Estima i fes el que vulguis”.
Evidentment que quan Jesús parla de manaments no es referix a un codi de lleis i preceptes, a l’estil de la Llei jueva. El manaments de Jesús, en l’evangeli de Joan, són una proposta d’orientació de l’existència personal enfocada a l’acceptació de Jesús com a revelador de Déu i únic i segur camí que hi porta. Els manaments de Jesús els podem descobrir escampats per tot l’evangeli de Joan. Hi ha els que insisteixen en seguir el seu ensenyament: beure la seva aigua per no tenir més set (4,14); seguir la seva llum per no caminar a les fosques (8,12); seguir la veu del bon pastor per assegurar la unitat amb ell i la del grup (10,4). Manaments encaminats a mantenir la unió amb Jesús: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell” (6,56)i també “Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res” (15,5). El compliment de certs comportaments porta la vida (5,24; 6,51.54; 11,25). D’altres representen un canvi radical de la persona: “Cal que nasqueu del cel” (3,7). No estan formulats en imperatiu, sinó que es presenten com a propostes, invitacions, no per això desproveïdes de força i sòlida exigència.
Una altra dificultat que pot presentar el text és el fet d’anomenar defensor o Paràclit a l’Esperit Sant. El text parla d’un altre defensor. Qui ha estat el primer? Evidentment Jesús; ell és el bon pastor que ha tingut cura del ramat (Jn 10); ell ha guardat els deixebles per encàrrec del Pare (17,12). Ara serà l’Esperit Sant el qui assumirà la funció de guardar i protegir la comunitat.
En aquest passatge el sentit del terme “defensor” fa referència a aquell que es cridat a declarar en un judici en favor d’algú. Té una connotació de protecció, també té una càrrega jurídica. Per entendre aquesta funció de defensa ,gairebé jurídica,de l’Esperit pot ser bo tenir en compte un passatge de Lluc on Jesús promet als deixebles la presència protectora de l’Esperit: “Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o les autoritats no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu, l’Esperit Sant us ensenyarà el què heu de dir “ (Lc 12,11s). L’Esperit Sant supleix qualsevol estratègia de defensa. Si la lectura del text de Lluc enriqueix la comprensió del text de Joan, aquest aporta una dada que pot il·luminar, a la vegada, la comprensió de Lluc. Segons Joan, l’Esperit habita en l’interior dels deixebles. Vol dir, com a mínim, que els deixebles no han posat entrebancs a la penetració de l’Esperit en el seu interior. Quan Lluc diu que l’Esperit els ensenya el que han de dir, vol dir que l’Esperit ha penetrat en la persona i la fa parlar. L’Esperit no actua en comptes de la persona, no l’anul·la, sinó que l’omple per dins i la transforma.
L’Esperit ha penetrat en l’interior dels deixebles, ells no han posat obstacles a la seva presència; l’obra de l’Esperit està a punt de començar; ho farà quan l’absència de Jesús li obri de bat a bat totes les portes.
Diumenge 6é de Pasqua 25 de Maig de 2014
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.