"Espai d'acollida", per Josep Mª Solà

Es proposa avui, aquest autor, interpretar la comparació Jesús-porta a partir de relacionar el text amb elrelat del cec de naixement, on aquest és exclòs del recinte de la religio d'Israel.

p { margin-bottom: 0.21cm; }

ESPAI D’ACOLLIDA

L’inici del capítol 10 de l’Evangeli de Joan compara Jesús amb una porta i amb un pastor. La comparació de Jesús amb la porta correspon al text de l’evangeli d’aquest diumenge (Jn 10 1-10). Tota porta pressuposa la delimitació d’un recinte i només per aquesta porta es pot accedir al seu interior. Si s’accepta que des de 7,11 no hi ha hagut modificació de l’escenari on es mou Jesús, cal deduir que la comparació amb la porta, Jesús la proclama a la ciutat de Jerusalem. Per qualsevol que estigués a Jerusalem portes, portes ho eren les de entrada a la ciutat i les que donaven accés al Temple. Ciutat i temple dos recintes, que marquen la pertinença privilegiada a la comunitat d’Israel. Les paraules de Jesús representen un canvi radical. Ell és la porta que dóna accés a un altre tipus de recinte: la comunitat dels seus seguidors. Vist així la comunitat de l’antic Israel queda contraposada a la comunitat cristiana i, a partir d’ara, aquesta serà referent indiscutible.

El text insisteix en els que no entren per la porta titllant-los de lladres i bandolers. “Ells no van entendre” (v.6). Els que no ho entenen són els fariseus que, fa poc, han tret fora (Jn 9,34s) el cec de naixement del recinte sagrat de la institució religiosa d’Israel. Cal dir-ho així perquè Jn 9,34 no especifica si el lloc d’on expulsen el cec és el Temple, el Sanedrí de Jerusalem o la singoga. Considerant això, les paraules de Jesús tenen molta força perquè es presenta com la porta a un recinte alternatiu al dels fariseus que han expulsat el cec.

Els fariseus cecs no s’han vist retratats en els lladres i bandolers, que assalten al ramat sense entrar per la porta. En l’explicació Jesús fa referència al que en la història s’ha esdevingut entre el poble d’Israel i el seus dirigents. La imatge dels pastors dirigents i les ovelles poble és clàssica en la literatura de l’Antic Testament. Dos textos ressonen amb una força especial en les paraules de Jesús. El profeta Zacaries parla dels mals pastors d’Israel, que abandonen el ramat, no se’n cuiden i se’n aprofiten menjant la carn de les més grasses. És una clara referència als dirigents del poble que l’han abandonat i només se n’han servit per treure el propi benefici. L’altre profeta, que compara els mals pastors amb els mals dirigents és el profeta Ezequiel (34,1-7). Igual que Zacaries, Ezequiel es queixa dels pastors que no cuiden les ovelles necessitades del ramat, tot el contrari, se’n aprofiten. Ezequiel afegeix el mal tracte, que els pastors donen a les ovelles i tambe que l’abandonament ha estat la causa de l’exili.

A diferència dels dirigents d’Israel, els lladres i bandolers que han vingut abans (v.8), que no han fet res més que robar, matar i destrossar (v.10), Jesús ha vingut perquè les ovelles tinguin vida i vida a desdir. A diferència de la comunitat dels fariseus, la comunitat de la religió d’Israel, que fa fora el cec, que exclou i margina, s’hi contraposa la comunitat de Jesús, que integra, dóna la vida i deixa la porta oberta perquè les ovelles tinguin la llibertat d’entrar i sortir. El clos de Jesús no és un parany.

L’antagonisme i la desconfiança entre el cec i els fariseus contrasta amb el coneixement, cura i delicadesa de Jesús amb les seves ovelles. La insistència en conèixer i escoltar la veu del pastor no respon a cap altra cosa que la necessitat que la comunitat cristiana té d’escoltar i prioritzar la veu de Jesús, per damunt de qualsevol altre veu que pugui distorsionar o invalidar la veritat del seu ensenyament. Toc d’alerta, per tant a tots aquells, que volen entrar a la comunitat cristiana, sens passar pel projecte i l’ensenyament de Jesús; tot el que aconsegueixen és destrucció i mort.

Diumenge 4art de Pasqua

15 de Maig de 2011

http://www.matarogroc.com/parroquiasantjosep/