S'ha escrit molt sobre el relat de l'anunciació a Maria, però sempre hi ha uns aspectes sobre els que s'hi ha insistit menys que en d'altres. Un d'ells contempla les abundants referències a l'Antic Testament que es troben en el text. Val la pena aturar-se an algunes d'elles per adonar-se de tot el que arriba a dir Lluc amb unes breus expressions.
Comencem pel nom de Josep. Quan es parla d'ell s'elogia la seva disponibilitat i obertura cap a Déu però es rebaixa que el nom té a veure amb passatges de l'Antic Testament. Josep és l'onzè dels fills de Jacob. Se'l coneix per ser el protagonista de la narració continguda en els darrers capítols del llibre del Gènesi. Hi apareix com un home virtuós, que rebutja la dona de Putifar, es preocupa dels companys de presó i perdona els seus germans. De la narració en cal retenir un detall: en la mort de Jacob és qui juntament amb Judà rep una benedicció més llarga. L'autor del Gènesi està preparant la influència que en el pla polític tindran les dues tribus del regne del nord: Efraïm i Manasés, agrupades en el nom de Josep i la tribu de Judà, que configurarà el regne del sud.
Lluc recorda que Josep és descendent de David. Curiositat digne de tenir-se en compte. Acabem de veure que Josep és un nom vinculat al regne de nord. David és el nom per excel·lència vinculat al regne de sud. Els dos territoris (llevat el curt període els regnats de David i Salomó) sempre visqueren amb rivalitat. Judà sempre volgué imposar la seva superioritat, però el regne de nord era més ric i pròsper. Inclús, desparegut el regne del nord, la rivalitat es mantingué entre el que, en temps de Jesús, eren les províncies de Samaria i Judea. Vol mantenir Lluc la supremacia de David fent-lo descendent de Josep? o vol simplement ajuntar els dos noms, anticipant l'activitat de Jesús que passa per territori samarità per anar a Jerusalem, trencant els esquemes de separació dels territoris? Ens inclinem per la segona opció.
En el relat de Lluc, l'àngel diu a Maria: "Ell és amb tu", "no tinguis por". Són dues expressions repetidament usades en l'Antic testament amb les quals Déu s'adreça als grans personatges de la història d'Israel. Jo seré amb tu diu a Isaac (Gn 26,3),a Jacob (Gn 32,13), a Moisès (Ex 4,12), a Josué (Jos 1,9), a Salomó (1 Re 11,38). No tinguis por li diu a Abraham (Gn 15,1), a Moisès quan el rei Og li surt al pas (Nm 21,34), a Josué davant l'ofensiva dels enemics ( Jos 10,8), a Elies abans d'enfrontar-se amb el rei (2 Re 1,15), a Ezequiel ( Ez 2,6), a Daniel ( Dn 10,12). Sovint, però, les dues expressions es troben unides, talment ho trobem en aquest passatge de LLuc. Ho trobem en el moment abans que Isaac estableixi un pacte amb Abimèlec (Gn 26,24); al llibre del Deuteronomi en l'imperatiu a fer la guerra contra els enemics (20,1), adreçades a Josué abans de la conquesta de la terra (9,1); als profetes encoratjant-los a no defallir en la seva missió (Is 41,10; Jr 1,8); posades en boca de David, encomanant a Salomó la construcció del temple ( 1Cr 28,10).
Tots aquests passatges de l'Antic Testament tenen uns denominadors comuns que expliquen perquè Lluc ha aplicat aquestes expressions a la persona de Maria. Tots els personatges a qui Déu parla són personatges importants i rellevants. Maria s'incorpora a aquest col·lectiu. Sempre es donen en situacions complicades i, a vegades, al límit. La missió de Maria és definitiva en el conjunt de la història de la salvació. Déu supleix les mancances originades per la feblesa humana, però, a la vegada, confia en les pròpies capacitats de la persona, Maria, la petita esclava del Senyor estarà a l'altura i sabrà fer complir l'encàrrec que Déu li encomana.
Diumenge 4art d'Advent 21 de Desembre de 2015
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.