Qualsevol interpretació d’un text bíblic està condicionada per la cultura del seu temps. L’intèrpret és fill d’un moment històric i d’una cultura concreta i d’això no se’n pot desempallegar. Tot el que digui i exposi ho fa amb l’instrument cultural que li proporciona la seva època. No hi ha una interpretació verge o neutre, això no vol dir que no cal cap esforç per ser fidel en descobrir el que realment el text diu i vol dir. Igualment això s’ha de dir de l’auditori. Tota interpretació va destinada a una comunitat, filla també d’una cultura. L’intèrpret ha de fer que la seva interpretació sigui llum i obri camins, sovint nous, a fi que l’oient es mogui en comoditat per dins el text.
Això s’ha de tenir en compte quan es vol entendre el text de l’evangeli d’aquest diumenge (Lc 10,38-42). Narra el conegut episodi de l’estada de Jesús a casa de Marta i Maria. Marta atrafegada amb les tasques casolanes d’acollir l’hoste Jesús es queixa que la seva germana Maria no l’ajudi i, sorprenentment, Jesús no li dona la raó.
Marta no fa altra cosa que posar en pràctica els costums d’hospitalitat habituals entre els jueus. L’acolliment al viatger era una cosa que es donava per descomptat (Lc 10,8). El terme amb que es descriu el que fa Marta “diakonia” coincideix amb el verb que descriu el comportament modèlic del deixeble de Jesús “el qui mana ha d’ocupar el lloc del qui serveix (“diakoneo”). D’entrada res a dir amb el que fa Marta. De fet, vist amb els ulls actuals, quan una gran quantitat de voluntaris es dediquen a ajudar els altres, en un moment de durísima crisi econòmica, el comportament de Marta s’ajusta al comportament ideal del cristià d’avui i, no obstant, Jesús no li dóna la raó. Això causa sorpresa i incomprensió al lector modern.
Per entendre les paraules de Jesús, s’ha d’analitzar el comportament de Marta amb criteris no condicionats per l’altruisme humanitari propi dels nostres dies. Cal posar l’accent no el que fa Marta, sinó en com ho fa. El fer de Marta equival al tràfec de la casa i al compliment d’un deure portat a la màxima expressió. En el fer de Marta s’hi amaga el desfici per complir amb el que està manat per la Llei. De fet la pràctica de la hospitalitat deriva d’un imperatiu del llibre del Levític que encoratja a assistir e foraster. El verb “perispômai”, que traduïm per “estar atrafegat” aporta comprensió a la manera de fer de Marta, en aquests context té un to pejoratiu, perquè vol dir “estar en tensió per tots costats”, “estar abstret, inquiet, distret”. És a dir, es produeix un desbordament d’activitats desproporcionat, que impedeix veure l’essencial de l’instant present. Quan Lluc en el text diu que Marta s’adreça al Senyor i és el Senyor qui parla i no Jesús, no serà que està insinuant que atendre el foraster passavolant no està al mateix nivell que el tracte amb el Senyor?
A la Marta acollidora Lluc contraposa l’actitud de Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltant la seva paraula. La postura corporal és la típica del deixeble (Pau als peus de Gamaliel Act 22,3). Ella ha escollit la millor part amb sintonia amb el salm 16,6: “Senyor heretat meva ... la part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meva heretat”. Escoltar la paraula de Jesús passa per damunt el compliment de la Llei. Mil i una activitats, sense una referència a la paraula poden esdevenir un sense sentit. I, donat el quadre que construeix Lluc: Jesús sol amb dues dones, totalment atípic en el judaisme del seu temps, potser és un toc d’alerta a les primeres comunitats a no encomanar les dones el servei i deixar pels homes la comprensió i predicació de la paraula.
Diumenge 16 durant l’any
21 de Juliol de 2013
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.