Credo curt - Credo llarg

Amb aquestes expressions hom acostuma, a casa nostra, a indicar, d'una banda, el Credo occidental, dit també "Símbol dels Apòstols", i de l'altra, el Credo niceno-constantinopolità, establert en el segon concili ecumènic, primer de Constantinoble, l'any 381, símbol que completava el redactat en el primer concili ecumènic, a Nicea, l'any 325.

El primer d'aquests símbols –l'anomenat "Símbol dels Apòstols"– és una professió de fe purament occidental, que té origen en una primitiva professió de fe baptismal de l'Església de Roma. És proclamat o recitat per catòlics i protestants (bé que aquests amb molta menys freqüència que els catòlics), amb la diferència que els protestants tradueixen el terme catòlica –referit a l'Església– per "universal", que és el sentit etimològic del terme grec καθολική (catholica, en la versió llatina), per tal d'evitar la confusió amb l'Església catòlica-romana. Ambdues confessions –catòlica-romana i protestant– confessen la mateixa Església catòlica o universal.

El segon dels símbols esmentats, el de Nicea-Constantinoble, del 381, és una professió de fe ecumènica, perquè proclamat en un concili ecumènic en una Església indivisa. És el Credo de totes les Esglésies; l'anterior és purament occidental, no proclamat per cap concili ecumènic i desconegut per l'Orient cristià. En trobades ecumèniques és la professió de fe comuna (Nicea-Constantinoble) que cal proclamar. I en les celebracions litúrgiques catòlico-romanes podria ser una manera de sentir-se en comunió amb les Esglésies orientals.

És clar que aquest Credo presenta una dificultat. La versió catòlico-romana diu: «Crec en l'Esperit Sant, que procedeix del Pare i del Fill» (el cèlebre terme llatí del Filioque). L'expressió original del Credo reprèn les paraules de Jesús: «Quan vingui el Defensor que jo us enviaré des del Pare. L'Esperit de veritat, que procedeix del Pare» (Jn 15, 26). Com és sabut, l'afegitó «i del Fill» és d'origen hispano-visigòtic (tercer concili de Toledo, 589), difós després amb tenacitat pels francs per tot el regne carolingi, que volien que fos admès a tota l'Església llatina. El papa Lleó III (795-815) s'hi oposà dient que ell no podia ni afegir ni treure res d'un text definit per un concili ecumènic. I féu gravar, en dues plaques d'argent, davant la confessió de Sant Pere, el text original del Credo, en grec i en llatí (sense , naturalment, el Filioque). No fou fins al 1014 que el Credo, amb el Filioque, fou introduït a la missa romana.

En el concili unionista de Lió, el 29 de juny de 1274, festa de sant Pee i sant Pau, en la missa celebrada pel papa, el Credo fou cantat en llatí i després en grec, amb l'afegitó «i del Fill», repetit tres vegades...

En grans trobades ecumèniques s'ha proclamat la fe comuna amb el símbol de Nicea-Constantinoble, sense, naturalment, l'afegitó. I el mateix s'ha fet sempre en actes conjunts amb el papa i el patriarca de Constantinoble. Roma, però, havia imposat la forma llatina del Credo a les comunitats orientals que es van unir a Roma, cosa que encara perdura (de vegades, en els llibres, amb l'incís entre parèntesis), malgrat que, en la unió de l'Església ucraïnesa amb Roma en el sínode Brest (1595-96) es demanava explícitament que no se'ls obligués «a una altra confessió de fe».

La Consulta Teològica Nord-americana Ortodoxo-Catòlica publicava, l'any 2003, després de diversos anys d'estudi, un important document sobre la qüestió, i, al final, recomanava que «l'Església catòlica, a conseqüència del valor dogmàtic normatiu i irrevocable del Credo de 381, usi només el text original grec en fer-ne traduccions per a un ús catequètic i litúrgic». Altres autors, entre els quals el P. Congar, han proposat que l'Església catòlica romana suprimeixi –amb les convenients explicacions pastorals– aquest afegitó en la recitació del Credo. De fet, els catòlics grecs de ritu llatí, que celebren la litúrgia llatina en grec, reciten el símbol de Nicea-Constantinoble sense l'incís, tal com els seus germans ortodoxos.

Credo curt - Credo llarg / Credo occidental - Credo ecumènic.