"Pensem una mica, que cadascú de nosaltres pensi"

Diumenge de Pasqua en la resurracció del Senyor

16 d’abril de 2017

Avui l’Església repeteix, canta, crida: “Jesús ha ressuscitat!”. Però com és això? Pere, Joan, les dones, van anar al Sepulcre i estava buit, Ell no hi era. Van anar amb el cor tancat per la tristesa, la tristesa d’una derrota: el Mestre, el seu Mestre, aquell a qui tant estimaven, ha sigut condemnat a mort, ha mort. I de la mort no se’n torna. Aquesta és la derrota, aquest és el camí de la derrota, el camí cap al sepulcre. Però l’Àngel els diu: “No és aquí, ha ressuscitat”. És el primer anunci: “Ha ressuscitat”. I després la confusió, el cor tancat, les aparicions. Però els deixebles es queden tancats tota la jornada al Cenacle, perquè tenien por que els passés a ells el mateix que li havia passat a Jesús. I l’Església no cessa de dir a les nostres derrotes, als nostres cors tancats i temorosos: “Atura’t, el Senyor ha ressuscitat”. Però si el Senyor ha ressuscitat, com és que succeeixen aquestes coses? Com és que succeeixen tantes desgràcies, malalties, tràfic de persones, comerç de persones, guerres, destruccions, mutilacions, venjances, odi? Però on és el Senyor? Ahir he telefonat un noi amb una malaltia greu, un noi culte, un enginyer; parlant, per donar un senyal de fe, li he dit: “No hi ha explicacions pel que et succeeix. Mira Jesús a la Creu, Déu ha fet això amb el seu Fill, i no hi ha una altra explicació.” I ell m’ha respost: “Sí, però ha preguntat al Fill i el Fill ha dit que sí. A mi no se m’ha demanat si volia això”. Això ens commou, i a ningú de nosaltres se li pregunta: “Però estàs content amb el que passa al món? Estàs disposat a portar endavant aquesta creu?” I la creu va endavant, i la fe en Jesús disminueix. Avui l’Església continua dient: “Atura’t, Jesús ha ressuscitat”. I això no és una fantasia, la Resurrecció de Crist no és una festa amb moltes flors. Això és bonic, però no és això, és més; és el misteri de la pedra descartada que acaba sent el fonament de la nostra existència. Crist ha ressuscitat, això significa. En aquesta cultura del rebuig on el que no serveix pren el camí de l’utilitza i llença, on el que no serveix és descartat, aquella pedra –Jesús– és descartada i és font de vida. I també nosaltres, pedretes per terra, en aquesta terra de dolor, de tragèdies, amb la fe en el Crist Ressuscitat tenim un sentit enmig de tantes calamitats. El sentit de mirar més enllà, el sentit de dir: “Mira, no hi ha un mur; hi ha un horitzó, hi ha la vida, hi ha la joia, hi ha la creu amb aquesta ambivalència. Mira endavant, no et tanquis. Tu, pedreta, tens un sentit en la vida perquè ets una pedreta en aquella roca, aquella pedra que la maldat del pecat ha descartat”. Què ens diu l’Església avui davant de tantes tragèdies? Això, simplement. La pedra descartada no resulta vertaderament descartada. Les pedretes que creuen i s’agafen a aquella pedra no són descartades, tenen un sentit, i amb aquest sentiment l’Església repeteix des del profund del cor: “Crist ha ressuscitat”. Pensem una mica, que cadascú de nosaltres pensi, en els problemes quotidians, en les malalties que hem viscut o que algú dels nostres parents té; pensem en les guerres, en les tragèdies humanes i, simplement, amb veu humil, sense flors, sols, davant de Déu, davant de nosaltres, diguem “no sé com va això, però estic segur que Crist ha ressuscitat i jo he apostat per això”. Germans i germanes, això és el que he volgut dir-vos. Torneu a casa avui, repetint al vostre cor: “Crist ha ressuscitat”.

Traducció d'Ignasi Segura