El veritable pastor sap acomiadar-se de la seva Església, per què sap bé que no és el centre de la història, sinó un home lliure, que ha servit sense compromisos i sense sentir-se amo del ramat: és el que ha dit el Papa a la Missa matinal a Casa Santa Marta. El servei de Sergio Centofanti:
Un pastor ha d’estar preparat per a acomiadar-se bé, no a mitges
Al centre de l’homilia la primera Lectura extreta dels actes del Apòstols, que podria titular-se -subratlla Francesc- «El comiat d’un bisbe». Pau s’acomiada de l’Església d’Efes, que ell mateix havia fundat. «Ara cal marxar»:
Pastors sense compromisos
Pau, per tant, crida tots els preveres d’Efes i en una espècie de «consell dels preveres» se’n acomiada. El Papa subratlla «tres actituds» de l’apòstol. En primer lloc afirma no haver-se fet mai enrere: «No es tracta d’un acte de vanitat», «per què ell diu que és el pitjor dels pecadors, ho sap i ho diu», senzillament «explica la història». «Una de les coses que oferirà més pau al pastor quan s’acomiadi -explica el Papa- serà recordar que mai ha estat un pastor de compromisos», sap «que no ha guiat l’Església amb compromisos. No s’ha fet mai enrere». «Cal molt de coratge per fer això».
Pastors que no s’apropien del ramat
Segon punt. Pau diu que es dirigeix a Jerusalem «encoratjat per l’Esperit», sense saber el que li passarà allà». Obeeix l’Esperit. «El pastor sap que fa camí»: «Mentre guiava l’Església tenia una actitud de no contraure compromisos; ara l’Esperit li demana que es posi en camí, sense saber el què passarà. I continua per què ell no té res de propi, no ha fet del seu ramat una propietat indeguda. Ha estat un servidor. «Ara Déu vol que jo marxi? Me’n vaig sense saber què em succeirà. Tant sols sé -l’Esperit li ho havia fet saber- que l’Esperit Sant dona fe que per tot arreu on vagi m’esperen cadenes i tribulacions». Allò ho sabia. No marxo a un retir. Vaig a un altre lloc a servir altres Esglésies. Sempre el cor obert a la veu de Déu: deixo això, ja veuré el que em demana el Senyor. Per això aquell pastor sense compromisos és ara un pastor fent camí».
Pastors que no es consideren el centre de la història
El Papa explica per què no s’ha fet l’amo del ramat. Tercer punt. Pau diu: «No considero en cap cas que la meva vida sigui preciosa»: no és «el centre de la història, de la història gran o de la història petita», no n’és el centre, és «un servidor». Francesc cita una dita popular: «Tal com es viu, es mor; tal como es viu, s’acomiada». Pau s’acomiada amb una «llibertat sense compromisos» i fent camí. «Així s’acomiada un pastor»:
«Amb aquest exemple tant maco preguem pels pastors, pels nostres pastors, pels bisbes, pel Papa, per què la seva vida sigui una vida sense compromisos, una vida fent camí, i una vida on ells no considerin que són al centre de la història i així aprenguin a acomiadar-se. Preguem pels nostres pastors».
Traducció per Mònica Mor
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.