"L’Evangeli s’anuncia amb humilitat, no amb el poder"

L’anunci de l’Evangeli es fa amb humilitat, vencent la temptació de la supèrbia. És l'exhortació de Francesc a la Missa matinal a Casa Santa Marta – a la festa d’avui de Sant Marc evangelista – a la qual han participat també els cardenals consellers del C9. El Papa ha insistit en la necessitat per als cristians de «sortir per anunciar» i ha evidenciat que un predicador ha de fer sempre camí i no buscar «una assegurança de vida», mantenint-se ferm i segur. El servei d’Alessandro Gisotti:

Jesús atorga la missió als deixebles: anunciar l’Evangeli, «no romandre a Jerusalem» sinó sortir i proclamar la Bona notícia a tots. El Papa Francesc ha insistit, durant l’homilia, en l’Evangeli de Marc que narra l’encàrrec donat pel Senyor als deixebles observant que l’«Evangeli es proclama sempre de camí, mai asseguts, sempre de camí». Sortir per anunciar-lo, no restar quiets sinó caminar sempre. Cal «sortir on Jesús no és conegut o on Jesús és perseguit – ha dit – o on Jesús és tergiversat, per a proclamar el veritable Evangeli»:

«Sortir per a anunciar. En aquesta sortida també hi va la vida, hi ha en joc la vida del predicador. No es troba segur, no hi ha assegurances sobre la vida per als predicadors. I si un predicador busca una assegurança de vida, no és un predicador real de l’Evangeli: no surt i roman segur. En primer lloc: marxeu, sortiu. L’Evangeli, l’anunci de Jesucrist, es fa sortint, sempre, de camí, sempre. Sigui un camí físic, un camí espiritual o un camí de patiment: pensem en l’anunci de l’Evangeli que fan tant malalts – malalts! - que ofereixen els mals per l’Església, per els cristians. Però sempre, surten de si mateixos».

Però com és l’«estil d’aquest anunci», es demana el Papa. «San Pere, que fou el mestre de Marc – respon – és molt clar en relació a aquest estil»: «L’Evangeli s’anuncia amb humilitat, perquè el Fill de Déu s’ha humiliat, s’ha convertit en no res. L’estil de Déu és aquest» i «no n’hi ha cap altre». «L’anunci de l’Evangeli – reprèn – no és un carnaval, no és una festa». Aquest «no és l’anunci de l’Evangeli».

l’Evangeli s’anuncia amb humilitat, vencent la temptació de la mundanitat

«l’Evangeli – adverteix el Papa – no pot ser anunciat amb el poder humà, no pot ser anunciat amb l’esperit de grimpar i pujar», «aquest no és l’Evangeli». Tothom és doncs cridat a vestir-se d’«humilitat envers els altres», perquè «Déu resisteix als superbs, però dona la gràcia als humils»:

«Per què és necessària l’humilitat? Doncs perquè nosaltres portem endavant un anunci d’humiliació, de glòria, però des de l’humiliació. Per això l’anunci de l’Evangeli pateix la temptació: la temptació del poder, la temptació de la supèrbia, la temptació de la mundanitat, de totes les mundanitats que hi ha i que ens porten a predicar o a recitar; per què no és prèdica un Evangeli diluït, sense força, un Evangeli sense Crist a la creu i elevat. Per tot això Pere diu: «Vigileu, vigileu, vigileu... El vostre enemic, el dimoni, com un lleó que rugeix us cerca i mira de devorar-vos. Resistiu, ferms en la fe, sabent que els mateixos patiments són imposats als vostres germans dispersos pel món». L’anunci de l’Evangeli, si és verdader, resisteix la temptació».

Francesc ha defensat d’aquesta manera que si un cristià manté que anuncia l’Evangeli, sense haver estat «mai temptat» vol dir que «el dimoni no se’n preocupa» per què «està predicant quelcom que no serveix per res».

Demanem al Senyor de sortir de nosaltres mateixos per evangelitzar

«Per això – ha reprès – sempre a la veritable prèdica hi ha quelcom de temptació i de persecució». El Papa ha subratllat que, quan estem patint, hi haurà «el Senyor per a ajudar-nos, per donar-nos la força, per què això és el que Jesús ha promès quan ha convidat el Apòstols»:

«Serà el Senyor qui ens reconfortarà, qui ens donarà forces per seguir endavant, per què Ell segueix amb nosaltres si nosaltres som fidels a l’anunci de l’Evangeli, si sortim de nosaltres mateixos per predicar Crist a la creu, escàndol i bogeria, i si ho fem amb un estil d’humilitat, de veritable humilitat. Que el Senyor ens doni aquesta gràcia, com batejats, tots, per prendre el camí de l’evangelització amb humilitat, amb confiança en Ell, anunciant el veritable Evangeli: «El Verb de Déu ha esdevingut carn. I això és una bogeria, és un escàndol; però fer-ho amb la seguretat que el Senyor és a prop nostre, ens acompanya i confirma la nostra feina».

Traducció per Mònica Mor