(Llorenç Sagalés) Ningú, cap de nosaltres no seria cristià si no hagués estat impulsat per l’Esperi t. En el fons dels nostres cors, hi ha un vent invisible que ens indica sempre la direcció d’allò diví, i que sap aprofitar fins i tot els corrents contraris que ens desorienten per a conduir-nos a l’únic repòs de les nostres ànimes: Déu viu! A l’Esperit Sant li agrada passar desapercebut, ocultar-se i mantenir-se en l’anonimat, com si així pogués submergir-nos més fàcilment en l’abraçada amorosa entre el Pare i el Fill. Sense Ell, sense l’Esperit, mai no ens hauríem atrevit a pregar i a anomenar Déu: “Abba, Papi”, amb la confiança dels infants. I sense el seu alè, mai no hauríem conegut l’alegria, la sòbria embriaguesa de l’amor, ni la bellesa de l’amistat. (Llegir més)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.