Els Cels s'obren

(Fra Josep Manuel Vallejo) “Oh, si esquincéssiu la volta del Cel i baixéssiu” diu el profeta Isaïes (Is 63,19). El món antic jueu s’imaginava la terra com un cercle flotant sobre els mars i recolzat en columnes. I la volta del cel era una semiesfera sòlida, el firmament, on estaven penjades les estrelles, el sol, la lluna, i a dalt de la volta hi havia el lloc de Déu. Per això diu Isaïes: “Oh, si esquincéssiu la volta del Cel i baixéssiu”. Quan s’esquinça la volta del cel hi ha comunicació directa entre Déu i els homes. Aquest és el gran desig del profeta.

Però aquest desig s’ha anat configurant al llarg de l’Antic Testament. Déu ha baixat moltes vegades a comunicar-se amb el seu poble. Amb Abraham, al Sinaí amb Moisès, al Santuari del desert la columna de núvol que venia a sobre per comunicar-se amb Moisès... Déu, al llarg de l’Antic Testament ja ha esberlat la volta del Cel i ha baixat moltes vegades a comunicar-se. Però en plenitud ho ha fet en Jesucrist. Va obrir les comportes del Cel per baixar al si de Maria i encarnar-se entre els homes. I a la vida de Jesús hi ha dues escenes fonamentals en què els Cels s’obren: el Baptisme i la Transfiguració.

En el Baptisme Jesús sent la veu del Pare que diu: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en Tu m’he complagut”. Aquest és el gran missatge del Cel, de Déu Pare, al seu Fill Jesucrist. Ésser fill. El Cel és ésser fill de Déu. Sant Pau ho diu: “En el Cel, és quan serem plenament fills” (Rm 8,23). Per tant ésser fill, com Jesús ho és del seu Pare, és la vocació de tot cristià.

I en la segona gran manifestació en què els Cels s’obren, a la Transfiguració, allí camí de Jerusalem, Jesús mostra el seu autèntic rostre per consolar els apòstols. I què apareix? Moisès i Elies conversant amb Jesús. El Cel és conversar amb Jesús, intimar amb Ell, és ser-hi amic.

Hi ha un text preciós de l’Apocalipsi en el que Jesús Ressuscitat diu: “Sóc a la porta i truco. Si escoltes la meva veu i obres la porta, entraré i soparé amb tu i tu amb mi”. La màxima aspiració del cristià és sopar amb Jesús, intimar amb Ell, parlar-hi cara a cara, escoltar-lo.

Doncs bé, això que ja s’ha produït amb Jesús, gràcies a la seva resurrecció es pot produir en qualsevol moment perquè Jesús no solament va ressuscitar sinó que està ressuscitat, en un etern present con Aquell qui ve. L’Advent ens diu que en qualsevol moment pot fer-se present Jesucrist perquè està venint a la nostra vida. Per això se’ns recomana vetllar.

Vetlleu! Viviu desperts, no adormits, distrets i rutinaris. Viviu desperts perquè us adoneu que Crist està desitjant venir a casa vostra i, en qualsevol moment es pot fer present en el rostre dels pobres, en un moment intens d’oració... “Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l’hora”. Es pot presentar de sobte, per sorpresa.

I es pot presentar per sorpresa perquè ens podem morir en qualsevol moment. Ho heu pensat alguna vegada? La plenitud dels temps ens pot agafar anant pel carrer, si ens cau un balcó a sobre.... quan menys t’ho esperis. Però també quan menys t’ho esperis, el Senyor se’t pot comunicar en el cor. L’única condició és que visquem desperts, atents, als seus moviments dins nostre, i atents als seus preferits que són els pobres, els menystinguts, els desvalguts.