“...Per què busqueu entre els morts aquell qui viu (el Vivent)...?” (Lc 24,5). Aquesta pregunta dels àngels a les dones que pugen al sepulcre de Jesús a ungir un mort, se’ns podria fer perfectament avui a nosaltres. Per què busquem entre els morts aquell qui viu? Llocs, ritus, activitats, reunions..., no semblen a vegades la vetlla d’un difunt?
Per què no cercar el Ressuscitat, el Vivent, Aquell que està ple de vida i la regala amb abundància, allà on realment es troba? “Aneu a Galilea, allà em veureu”, “allà m’experimentareu” (Mt 28,10). I Galilea és el lloc de la vida quotidiana, del treball, les relacions... Ja no calen temples ni llocs sagrats, al Ressuscitat se’l pot trobar a tot arreu, si tenim la mirada adequada.
Molts cristians, de facto, no creuen en el Ressuscitat, valoren un Jesús humà, profeta admirable, segueixen un Jesús mestre de moral... Què trist! Compromís i esforç per ser bons, coherents, virtuosos... I la mort, i la malaltia i el sentit de la vida...? Si Crist no ha ressuscitat som els qui fem més llàstima de tots els homes (1Co 15,19).
Al Cristianisme de casa nostra, en general, li sobra moralisme (de dretes o d’esquerres) i li manca experiència teologal, experiència del Ressuscitat, fruïció, enamorament, fascinació, joia..., sentit de la Bona Notícia.
“...Els deixebles s’alegraren d’experimentar el Senyor...!” (Jn 20,20). Que el Vivent ens vivifiqui!
Fra Josep Manuel Vallejo
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.