Bisbat de Vic La casa de l'ermità del santuari de la Salut de Viladordis, a Manresa, ja disposa d'un projecte tècnic per a la seva restauració. La intervenció tindrà un cost d'uns 275.000 €. Per aquest motiu, la parròquia de Viladordis ha començat una campanya de difusió per donar a conèixer el projecte i recollir donatius a fi que el préstec d'obres sigui de la mínima quantitat possible.
En el marc d'aquesta campanya, el rector del santuari, Joan Antoni Castillo, ha visitat recentment a l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, per presentar la proposta i demanar ajudes, ja que es tracta d'un lloc d'interès local, protegit i denominat santuari ignasià. Castillo ha recordat el vincle del consistori manresà amb la casa de l'ermità. L'historiador Sarret i Arbós, en la seva monografia sobre el santuari, consta d'acords dels consellers de la ciutat que es van destinar diverses partides a contribuir a la construcció d'aquesta casa. També, que l'any 1521, un any abans de l'arribada d'Ignasi de Loiola a la ciutat, els consellers es van fer construir una cambra per por de la pesta que ja assolava la ciutat de Barcelona. "Atès que la ciutat ajuda a obrar la casa de l'ermità de Viladordis, que si faci una cambra per als consellers, en cas que hagin de sortir de la ciutat per motiu de la pesta", s'hi llegeix.
Amb tot, el bisbat de Vic afirma que caldrà trobar un llogater per a poder "fer front a les quotes del préstec". També es planteja la possibilitat de comptat amb un inversor que, "aportant el capital, gaudeixi de l'usdefruit durant un temps acordat".
Un avantprojecte que va quedar obsolet
El santuari de la Salut de Viladordis és una de les set esglésies filials de la basílica de la Seu i forma tot un conjunt format per: l’església de Santa Maria, més que mil·lenària; la rectoria de finals del segle XIX i la casa de l’ermità del segle XIV. Aquest últim edifici, on havia viscut, tal com diu el seu nom, l’ermità, i que va ser habitat fins a finals dels anys seixanta del segle passat, es troba en un estat d’abandó i degradació, sobretot en el seu interior.
El bisbat de Vic assegura que ja fa molts anys que la possible restauració d'aquest espai estava sobre la taula. "Existia un avantprojecte que va quedar obsolet", diuen. Per això, en coordinació amb l’administració diocesana, es va plantejar què calia fer. Es va decidir, amb el Consell d’Economia i el vistiplau de l’ecònom diocesà, que valia la pena elaborar un projecte i tirar-ho endavant.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.