RAMON BASSAS –CRJoan Magí (Tarragona, 1935) és tota una institució, sobretot relacionada amb els estudis bíblics a Catalunya, amb una àmplia trajectòria docent i investigadora que ara no tenim temps de destacar. Però més o menys tothom que es mou una mica en temes bíblics, sobretot si és de la seva diòcesi, el coneix i sap l’entusiasme que hi posa en tot. Tenim la sort que és el capellà adscrit a la Capella de Sant Magí al Portal del Carro, de la qual avui us volem parlar en aquest cicle estiuenc “En capella”. Com que la festa del sant ha sigut fa molt poc, el 19 d’agost, Mn. Magí, l’home que porta al cognom el seu destí, m’atén explicant amb pèls i senyals en què consisteix la festa de Sant Magí, la seva llegenda d’origen situada en l’època de persecució romana, i la seva relació amb la Brufaganya, des d’on cada any retornen aigua el dia de la festa perquè és on el sant, pres, va fer sorgir aigua als soldats que l’havien detingut que es morien de set. Amb la sequera que tenim el relat esdevé actualíssim.
—La festa de Sant Magí veig que és molt important per Tarragona, oi?
—Ho és, sí. Santa Tecla, que és una festa posterior, és quan fem la festa major oficial, sí; però Sant Magí, que és co-patró, és una festa molt popular. I aquesta capella tan petita hi té un paper destacat.
—Per què?
—Perquè el dia de Sant Magí s’hi fan set misses, des de les 5 del matí, dedicada als pescadors del Serrallo abans que surtin a pescar, o sortissin, i comptant amb la més important que fa l’arquebisbe. És que el lloc és molt petit. També és el punt d’arribada dels portants de l’aigua des de la Brufaganya, al matí, i el punt de sortida dels portants de la imatge, a la processó de la tarda. És clar que aquests últims anys l’aigua que portem ha passat uns dies abans per l’empresa subministradora d’aigua de la ciutat perquè la de la muntanya no és potable. Però vaja, la festa no decau, tot el contrari. I s’hi fa una famosa jornada castellera.
—I com és, la capella?
—És molt senzilla. Toca a la muralla romana (que es pot veure) i és la més alta de la ciutat. L’obra actual és del segle XVIII, que va ser restaurada fa uns vint anys o més. Però l’origen és medieval i es construeix a l‘antic Portal del Carro, el nom actual del carrer on és. Aquest estiu vam inaugurar també les obres que uneixen la capella amb la Casa de l’Ermità, just al costat, cosa que la fa un pèl més gran. A banda de la festa del sant, fem missa cada diumenge i les activitats que calgui.
—Vostè n’és el responsable?
—No, jo només en soc el capellà adscrit. La capella és administrada des de fa cent anys per la Confraria de Sant Magí màrtir de Tarragona, que va ser instituïda pel cardenal Vidal i Barraquer.
—Com va ser que n’acabés sent el responsable?
—Mira, va ser ben curiós. Mossèn Gallart, que era l’anterior responsable, justament en obrir la casa de l’Ermità va caure i va acabar morint. I a mi, que passava per allà com qui diu, m’ho van adjudicar. Això i ser rector de Rocamora, la parròquia que correspon a la Brufaganya. Però com que no hi viu ningú, no hi vaig gairebé mai. Fem una missa al mes als mesos de calor, en les quals ve gent de tot arreu, i hi ha una activitat cultural magnífica que fa una molt bona gent a través de l’associació d’amics de la Brufaganya, activitats que veig que anuncieu de tant en tant a Catalunya Religió.
—Veig que hi està molt involucrat
—Sí, la veritat, tot i que la feina importantíssima recau en la Confraria de Sant Magí o els amics de la Brufaganya. Però a mi m’agrada molt participar-hi. Fins i tot des de fa poc tenim un himne, amb lletra meva, i he fet un petit llibret on hi explico la relació entre el text de l’himne i les seves ressonàncies bíbliques.
—Bé, és una manera de recuperar el significat del qual potser ja s’havia perdut
—És que tot, en la celebració que fem de Sant Magí, té un sentit, com ho he escrit fa poc en un llibretó editat pels Goigistes Tarragonins. Donar aigua als que tenen set, encara que siguin els que et persegueixen, té una implicació evangèlica evident. I l’aigua és un símbol cristià molt utilitzat per Jesús i en tota la Bíblia.
I més necessària que mai. Visca Sant Magí!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.