Jordi Llisterri –CR El cardenal Joan Josep Omella ha presidit aquest dijous el funeral de l’expresident del Parlament Joan Rigol, que va morir dimarts. En el funeral s’hi ha aplegat una àmplia representació de l’església i de la política catalana, sectors entre els quals Rigol sempre va contribuir a crear ponts. I ho va aconseguir perquè “era una bona persona”, com s’ha recordat en les intervencions de familiars i amics, i en l’homilia que ha pronunciat l’arquebisbe Joan-Enric Vives.
Només alguns noms dels assistents al tanatori de les Corts i la presidència del cardenal-arquebisbe de Barcelona ja expliquen per si sols el relleu del funeral. El president Pere Aragonès i la majoria dels seus antecessors, Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol. La presidenta del Parlament Anna Erra, i també successors de Rigol com Laura Borràs, Roger Torrent, Carme Forcadell, Ernest Benach i Núria de Gispert. El cap de l’oposició, Salvador Illa, les conselleres Natàlia Garriga i Anna Simó, i exconsellers i polítics com Xavier Trias, Jaume Giró, Meritxell Borràs, Irene Rigau, Antoni Castells, Josep Rull, Jordi Turull, Anton Maria Espadaler, Albert Batlle, Miquel Iceta, Alberto Fernández Díaz, Albert Batet, Jordi Martí Galbís, Assumpta Escarp, Jaume Asens, Francesc-Marc Àlvaro o Joan Hortalà.
Del món eclesial l’abadessa Maria del Mar Albajar, Carles Duarte, Esteve Camps, Jordi Faulí, Josep Maria Carbonell, Andreu Trilla, Meritxell Ruiz, Carles Torner o Pere Lluís Font com a representant institucionals de la Sagrada Família, la Fundació Blanquerna, la Fundació Joan Maragall, Càritas, ESADE, o IQS, en les quals va estar vinculat en diverses etapes Joan Rigol. Han concelebrat el bisbe David Abadias, i sacerdots com Enric Puig, Antoni Matabosch, Lluís Bonet, Salvador Bacardit i Josep Maria Turull.
En l’àmbit musical, l’ha acomiadat Jordi Savall amb el quartet de corda de la seva fundació. Una interpretació molt reconfortant per un melòman com Rigol. Com a president del Parlament, ha rebut els honors de quatre mossos d’Esquadra de gala que han custodiat el fèretre durant tota la cerimònia.
“Dir que era una bona persona és un dels millors epitafis”, ha remarcat l’arquebisbe Vives. L’ha definit com un “humanista cristià que sempre tenia les portes obertes a altres pensaments” i que “no vivia de modes”. També ha fet referència a la manera en què va defensar els “drets de les nacions, dels pobles, de les llengües i de les cultures, aprofundint el magisteri de Joan Pau II” i el “servei a l’Església de Catalunya i al país”.
Davant de tota la classe política catalana, Vives ha assegurat que “Rigol ha estat un referent pels qui us dediqueu a la política”. I al final de l’homilia ha incorporat per sorpresa de molts un poema de Joan Salvat-Papasseit, “Res no és mesquí”. L’ha recitat sencer donant sentit a versos com “per tornar a néixer, necessiteu morir”.
El funeral també ha comptat amb el testimoni d’un amic d’infància de Torrelles del Llobregat amb qui van compartir la formació al Seminari, i del director de Càritas, Eduard Sala. A l’inici de la celebració Josep Maria Lozano ha fet un precís retrat de Joan Rigol, des de la seva vida familiar a les referències imprescindibles a Jacques Maritain, Emmanuel Mounier i Gabriel Marcel que permeten comprendre el pensament i actuació de Joan Rigol. És des d’aquest punt de partida que Rigol “va treballar per refer un catalanisme polític transversal fins al darrer alè”.
Lozano també ha refermat la idea de bondat que han expressat la resta de testimonis: “Qui no posi en primer lloc la seva bondat i honestedat, no sap de qui està parlant”. És el context que explica el respecte per la dimensió institucional que exercia. Com a missatge que serviria en plena campanya electoral, també ha servit als assistents una frase de Rigol: “un polític que no estimi el seu país, que plegui”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.