Salta al contenuto principale
Catalunya Religió
anton-arenas-canonge
Fotografia: Arquebisbat de Barcelona.

CR Home il·lustrat, trempat i amb un sentit de l'humor molt fi. El capellà de la diòcesi de Barcelona Josep Anton Arenas era "un canonge exemplar que estimava Catalunya". Després de la seva mort als 91 anys, aquest 17 de setembre, parlem amb Joan Guiteras, company i amic d'Arenas; i també canonge emèrit de la Catedral de Barcelona. "El recordaré sempre com aquell qui realment sabia ser amic dels seus amics", diu Guiteras.

"Estimava la terra i Catalunya el feia vibrar". Josep Anton Arenas gaudia amb la literatura catalana i els personatges de les lletres. "Tu li deies un poema i ell començava a recitar el vers de memòria", explica Guiteras. Era un gran lector que "deixa una pila de llibres d'espiritualitat impressionant".

Del canonge també destaca "el to magnífic" que prenia la seva litúrgia. "Es preparava els sermons i connectava amb els qui l'escoltaven", assegura.

Abans de ser canonge del Capítol de la Catedral de Barcelona, Arenas va ser vicari d'algunes parròquies i rector del Seminari Menor

Joan Guiteras el descriu com "un home assequible, molt treballador, agradable i sempre optimista". Al seu costat "s'hi estava bé i havíem rigut molt". Un humor fi que combinava amb la ironia. Amb tot, Josep Anton Arenas era "un senyor en la seva conducta". Guiteras es refereix a la seva manera de vestir, de parlar i a la seva avançada edat en entrar al seminari.

D'entre les seves inquietuds hi destacava l'atenció als més vulnerables i també la formació de joves. Alguns d'aquests els va acompanyar també al Seminari Menor.

Abans de ser canonge de la Catedral de Barcelona, Josep Anton Arenas va ser ordenat capellà el 1960. Primer va ser vicari d’algunes parròquies, formador de seminaristes i també va tenir un lloc important com a delegat episcopal de religiosos. A Roma va cursar estudis d'espiritualitat i, en tornar, va ser superior del Seminari de la Conreria entre el 1967 i el 1970. Posteriorment, va ser rector de la parròquia de Sant Gregori Taumaturg, a Barcelona. El 1992 Arenas va ser nomenat rector del Seminari Menor de la Conreria. El 2003 va deixar de ser rector del seminari, que s’havia traslladat al carrer Diputació.

Un capellà ferm en la seva manera de ser

En els seus darrers anys, Arenas va treballar mentre va poder. Va tenir problemes de salut relacionats amb la circulació de la sang i això va provocar el seu trasllat a la residència sacerdotal de Sant Josep Oriol, on va morir. La missa exequial va tenir lloc aquest 20 de setembre a la Catedral de Barcelona.

"Arenas ha estat ferm en la seva manera de ser i en la seva manera de ser sacerdot a l'Església catòlica fins a l'últim moment", assegura Guiteras. 91 anys són molts, diu, però quan algú marxa "sempre sembla molt poca cosa". "El trobo a faltar".

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.