Qui no combrega amb el papa Francesc?

Amb els nous aires del papa Francesc no tothom hi combrega. Els sectors més integristes, des del primer moment, es van posicionar en contra i aprofiten qualsevol ocasió per criticar la nova línia. Com ja va passar durant el Concili Vaticà II, l’episcopat espanyol estaria entre els més refractaris. Els bisbes que lideren aquesta oposició serien els polèmics bisbes d’Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig, de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla i d’Oviedo, Jesús Sanz, liderats per l’antic bisbe auxiliars de Rouco, Fidel Herráez. Tots ells estarien protagonitzant diversos moviments com apunten algunes fonts aquests dies. En el rerefons, hi hauria la llarga ombra del fins fa poc totpoderós cardenal Antonio María Rouco. Els seus objectius serien els eclesiàstics considerats més propers al papa, com Carlos Osoro de Madrid i l’arquebisbe de Barcelona Juan José Omella. Tots dos han estat objecte de sospitoses notícies i filtracions que tindrien l’origen en les maquinacions dels sectors més ultres de l’Església espanyola.

Però, sens dubte, la prova més evident dels enfrontaments i les tensions en el si de l’Església espanyola és la publicació del llibre Dignidad y esperanza en el mundo del trabajo. A los XX años de Pastoral Obrera. En aquest llibre s’inclouen crítiques molt dures a Rouco, l’orientació de la cadena radiofònica COPE i de 13TV i s’arriba a qualificar la pastoral oficial de l’Església (espanyola) com marcada ideològicament per ser de “dretes”. L’aliança històrica entre l’Església espanyola, la gran banca i l’IBEX 35 també és criticada en el llibre, que recorda la imatge de Rouco amb els grans empresaris que van donar suport a la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid celebrada l’any 2011. Però atenció, la notícia no és tant el que s’afirma en el llibre sinó on es diu. La dada rellevant és que l’editorial que publica el llibre és ni més ni menys que EDICE, l’editorial oficial de la Conferència Episcopal Espanyola. No és estrany, per tant, que l’enrenou que ara s’ha conegut hagi estat tan important com per fer canviar l’acte de presentació, que inicialment estava previst que estigués presidit per l’arquebisbe de Madrid Carlos Osoro, però que al final no hi assistís per motius d’agenda.